Avui ens fem ressó d'una entrada d'una altra de les nostres fonts, el Bloc de blocs de Francesc Balagué, el qual coneixem també pel llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Balagué comenta la pàgina de Educ.ar del govern argentí que té una secció dedicada al treball amb wikipedia dins l'aula. Ens agrada referir-nos-hi, perquè potser des d'aquí no hem incidit prou en la importància del valor de tenir una enciclopèdia, la font de saber des del segle XVIII, a l'abast de tothom. Només si ens parem a pensar un minut en quin canvi significatiu representa això en termes d'accés a l'educació, podrem valorar la importància de la wikipedia o viquipèdia en la versió catalana.
Per altra banda, no és només el valor de quantitat d'articles que tenim a l'abast, sinó també els valors participatius i col·laboratius que una eina com aquesta possibilita. Si us voleu acabar de convèncer, us recomanem l'entrevista a Jimmy Wales, fundador de la viquipèdia, també entrevistat per l'equip d'Educ.ar i que subratlla com estem davant una oportunitat única per acostar el coneixement a totes les capes de la societat. És precisament en aquest sentit que algunes de les aplicacions didàctiques existents s'emmarquen. Així, seguint en el portal argentí, podem trobar un estudi interessant sobre com treballar la wikipedia a l'aula a càrrec d'Inés Dussel: Cultura participativa y producción de saberes: reflexiones sobre los usos pedagógicos de Wikipedia.
També us deixem aquesta altra presentació de Balagué, amb idees semblants a l'estudi de Dussel però presentades d'una manera més fàcil de pair:
dilluns, 28 de març del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
Entrevista a Jordi Adell a Vilaweb
Us deixem aquí una entrevista de Jordi Adell feta fa ja una setmaneta i mitja a Vilaweb. El professor de la Universitat Jaume I, pioner en tecnologia aplicada a l'ensenyament, fa un repàs a la importància de la introducció de la tecnologia als centres educatius.
Adell remarca la necessitat d'adaptar-se a les noves eines, però sense començar la casa per la teulada, és a dir, sense formar bé el professorat. A partir d'aquí el canvi metodològic s'hauria de vertebrar des de les institucions i fins a l'alumne, el qual, tot i el que en un primer cop d'ull podria semblar que és el primer interessat en el canvi, la realitat és que no deixa de ser un factor més que s'hi resisteix. Amb tot, Adell creu que allò de més valor que ens ofereix la tecnologia són les oportunitats de crear noves vies per aprendre i ensenyar; vies que estan per explotar.
Ens fem ressò, igualment, d'aquesta entrada al seu bloc, "Libros de texto digitales: la opinión de los alumnos", ja que creiem que tant els comentaris com el punt de partida són un bon complement de la problemàtica entorn la tecnologia expressada a l'entrevista.
Adell remarca la necessitat d'adaptar-se a les noves eines, però sense començar la casa per la teulada, és a dir, sense formar bé el professorat. A partir d'aquí el canvi metodològic s'hauria de vertebrar des de les institucions i fins a l'alumne, el qual, tot i el que en un primer cop d'ull podria semblar que és el primer interessat en el canvi, la realitat és que no deixa de ser un factor més que s'hi resisteix. Amb tot, Adell creu que allò de més valor que ens ofereix la tecnologia són les oportunitats de crear noves vies per aprendre i ensenyar; vies que estan per explotar.
Ens fem ressò, igualment, d'aquesta entrada al seu bloc, "Libros de texto digitales: la opinión de los alumnos", ja que creiem que tant els comentaris com el punt de partida són un bon complement de la problemàtica entorn la tecnologia expressada a l'entrevista.
dilluns, 21 de març del 2011
Us volem d'amics al Facebook
Avui encetem una nova etapa a l'Institut Ramon Llull. A part de les novetats que el canvi polític provoca i que, segurament, ja heu pogut anar seguint per la premsa, ara per fi ens podreu trobar a a Facebook i a Twitter. Això és una gran notícia, perquè tindreu un mitjà més ràpid i d'acord amb els temps que corren per saber tot el que fem.
Esperem que aquesta nova via per compartir informació i punts de vista ens enriqueixi una mica més.
Us hi esperem!
Institut Ramon Llull al Facebook
Institut Ramon Llull al Twitter
Esperem que aquesta nova via per compartir informació i punts de vista ens enriqueixi una mica més.
Us hi esperem!
Institut Ramon Llull al Facebook
Institut Ramon Llull al Twitter
divendres, 18 de març del 2011
10 cites: el "Voluntariat per la llengua" fa una sèrie
La Direcció General de Política Lingüística i TV3 han produït aquesta sèrie de 13 capítols, 10 cites, sobre el programa del "Voluntariat per la llengua" i aprofitant les experiències de diverses parelles lingüístiques.
Els capítols són d'uns 15 minuts cadascun i, a més de presentar-nos un dia a la vida d'una parella lingüística, també s'hi insereixen elements culturals dels països dels aprenents de català. Us convidem a veure el primer capítol i a seguir-ne els següents a través de la pàgina de la DGPL i de la Xarxa de Televisions Locals.
Els capítols són d'uns 15 minuts cadascun i, a més de presentar-nos un dia a la vida d'una parella lingüística, també s'hi insereixen elements culturals dels països dels aprenents de català. Us convidem a veure el primer capítol i a seguir-ne els següents a través de la pàgina de la DGPL i de la Xarxa de Televisions Locals.
dimarts, 15 de març del 2011
Diccionaris de la A a la Z
Si us interessa la lexicografia no us podeu perdre el bloc de Gazophylacium del qual som seguidors, però sobretot no us perdeu l'apunt que fa Puigmalet sobre diccionaris en línia en català. De ben segur que aquesta entrada us servirà per descobrir tresors lexicogràfics amagats a la xarxa, a més d'afegir-n'hi vosaltres mateixos si teniu coneixement d'algun que no hi apareix.
Aquesta entrada ens va bé per comentar-vos l'aparició, fa uns mesos, del Diccionari de dubtes del català oral, que Puigmalet també ressenya amb encert. Aquesta obra en línia aprofita l'ús de material sonor per oferir-nos models de pronúncia estàndard de les variants central, rossellonès, nord-occidental, mallorquí i valencià. Les paraules estan classificades per punts d'articulació i categories morofosintàctiques. En aquest sentit, es tracta d'una obra dirigida a estudiants avançats de llengua i a tot usuari interessat en el català oral estàndard.
Aquesta entrada ens va bé per comentar-vos l'aparició, fa uns mesos, del Diccionari de dubtes del català oral, que Puigmalet també ressenya amb encert. Aquesta obra en línia aprofita l'ús de material sonor per oferir-nos models de pronúncia estàndard de les variants central, rossellonès, nord-occidental, mallorquí i valencià. Les paraules estan classificades per punts d'articulació i categories morofosintàctiques. En aquest sentit, es tracta d'una obra dirigida a estudiants avançats de llengua i a tot usuari interessat en el català oral estàndard.
dimecres, 9 de març del 2011
L'IEC publica tot Rusiñol en línia
L'Insitut d'Estudis Catalans està d'aniversaris. Primer, perquè aquest any la Secció Filològica celebra el seu centenari (1911-2011), sota el títol 2011 l'any de la paraula viva. Segon, perquè ha posat en marxa un web on es publicaran les obres completes de Santiago Rusiñol amb motiu del 150 aniversari del seu naixement.
L'obra extensa de l'escriptor i dramaturg no estarà completament en línia fins d'aquí tres anys. De moment, però, ja podeu consultar unes 20 obres penjades en format pdf, després d'haver estat revisades curosament, tal com expressa la presentació d'aquest projecte, que entre altres objectius pretén recuperar Rusiñol com a figura capdaventera del Modernisme a Catalunya.
A banda, us convidem a passejar per les publicacions en línia de l'IEC, que a més dels coneguts diccionaris, també disposa de material de consulta imprescindible a la capçalera de tot filòleg.
L'obra extensa de l'escriptor i dramaturg no estarà completament en línia fins d'aquí tres anys. De moment, però, ja podeu consultar unes 20 obres penjades en format pdf, després d'haver estat revisades curosament, tal com expressa la presentació d'aquest projecte, que entre altres objectius pretén recuperar Rusiñol com a figura capdaventera del Modernisme a Catalunya.
A banda, us convidem a passejar per les publicacions en línia de l'IEC, que a més dels coneguts diccionaris, també disposa de material de consulta imprescindible a la capçalera de tot filòleg.
dimarts, 1 de març del 2011
Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües
El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).
Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:
Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.
Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport.
Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.
Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.
Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:
- Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
- Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
- Que sigui públic o privat?
- Que sigui de caire general o específic?
- Que hi creem continguts o només tingui connexions?
- Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?
Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.
Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport.
Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.
Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)