Petit record per a una cap atípica

Ahir dèiem adéu a la Mavi amb profunda tristor. A l'àrea ens quedem sense la seva empenta, el seu portar la contrària a la inèrcia de la burocràcia i als formalismes sense sentit, aplicant el discurs crític a cada pessic de realitat.

La recordarem apagant el llum del despatx de cop i volta quan arribava a mig matí o seient entre nosaltres al despatx en una de les cadires per als convidats, mentre ens anava repassant amb el seu "què feu?", un somriure i les cames que li ballaven sota la cadira.

Sense ella aquest bloc difícilment hagués arribat a existir mai, ni tampoc molts projectes engegats ni altres petites històries d'aquí, del Llull. Ella va ser per a totes i tot nosaltres una revolució que marcarà la història d'aquesta àrea.

Et trobarem a faltar, Mavi, però ara, fa un moment, fent els paquets per als certificats de català (n'hem fet pocs no et preocupis) he pensat que som l'equip que volies que fòssim i procurarem continuar-ho sent malgrat la teva absència. Intentarem tirar endavant tots els projectes que has engegat amb la teva força. Gràcies per confiar amb cadascú de nosaltres.