Xinès per a catalans

Dins el marc econòmic i social que ens depara el segle XXI és evident que les llengües de països emergents com la Xina o l'Índia són un punt que caldrà tenir en compte en la tria de la següent llengua que volem aprendre.

És per això que tots aquells materials que encetin vies en aquest sentit seran molt benvinguts. Així, aquí volem fer-vos conèixer el recent material del Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la UIB: Mètode complet de xinès parlat i escrit. Nivell inicial-intermedi. L'interès d'aquest servei de la UIB en les llengües orientals té el seu origen, en gran part, al seu director, Ramon Bassa, traductor a l'hindi de Ramon Llull. El TRAC us anirà molt bé per anar restrejant totes les traduccions que l'Insitut Ramon Llull ha subvencionat en aquestes llengües que de ben segur cada cop seran més presents en la nostra societat.

Per una altra banda, recordeu que teniu penjats a la pàgina del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat els opuscles de Llengua, immigració i ensenyament de català que inclouen llengües com ara el xinès, el soniké o el panjabi.

Fires de llengües: de Londres a París, passant per Berlín

Aquest cap de setmana passat vam ser a The Language Show a Londres. L'Institut Ramon Llull hi va participar amb un estand on s'hi van fer mini classes de català i també un tast de pa amb tomàquet, en teniu algunes fotos a sota.

A part vam tenir l'oportunitat de fer un volt per la fira, i la veritat és que l'oferta de materials educatius era variada, encara que tots orientats a les llengües majoritàriament estudiades (anglès, francès i espanyol).

Entre el que ens va cridar l'atenció hi havia el karaoke francès de Sing in French i els llibres bilingües de Radio Franglais (un capítol en anglès i un en francès). Segons ens van dir, el mètode funcionava força. També ens va agradar que el polonès, una llengua de 40.000.000 de parlants, però amb poc pes econòmic, com és el polonès, hagi tret un curs en línia, així com uns vells coneguts nostres Radio Lingua. Les xarxes per aprendre llengües també hi tenien un lloc destacat, com ara Lear2lingo, però ja hi dedicarem una entrada més endavant.

D'aquí a 15 dies serem a Berlín a l'Expolingua i el febrer tenim una gran cita amb Expolangues, on el català és la llengua convidada, fet sense precedents tractant-se d'una llengua no reconeguda per la UE tot i que dins les seves fronteres la facin servir més de 10.000.000 de parlants.

L'Avui estrena corrector

Reprenem les entrades habituals a aquest bloc sobre innovació i ensenyament de llengües estrangeres. El llarg silenci segurament ens haurà fet perdre el fil de moltes eines, esperem anar agafant el fil amb la velocitat desitjada.

Comencem pel flamant corrector del diari Avui: funciona de manera molt pràctica i creiem que força fiable. Fa servir un motor de correcció de codi obert, Aspell, i incorpora a més a més les entrades tant de l'IEC, com del GDLC, el diccionari de Softcatalà per al català occidental i de formes particulars d'accentuació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Si voleu escriure en altres llengües i que us ho corregeixin, amb aquest corrector també ho podeu fer en anglès, francès, gallec, espanyol, alemany, italià i portuguès.

Heus aquí un bona eina per començar amb bon peu aquest curs!

Els PLE (II): exemples concrets

Si l'última entrada vaig intentar posar-vos en situació, en aquesta us vull fer arribar algunes propostes perquè aneu tafanejant. Continuo amb idees que vaig caçar al vol de la xerrada de la Dolors Reig que va tenir lloc la setmana passada.

Queda clar que els entorns d'aprenentatge que podem trobar a internet són variats i múltiples, però que un dels més extesos en l'aprenentatge formal és la plataforma Moodle, com la que hem implantat recentment per gestionar la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior. Mentre que, per altra banda, tenim aplicacions versàtils i personalitzades que ens ofereixen un aprenentatge informal, espontani i aquí hi entarien el Google Reader, el Feedly o el Twitter.

Entre aquests dos tipus de vies per les quals aprenem d'una manera o altra, necessitem un entorn que les aglutini per això tenim els PLE. Exemples concrets:

• EyeOS: una xarxa social de codi obert per a intercanvi i organització de dades
• ELGG: una xarxa més de caire professional i molt utilitzada per universitats que permet integració de Moodle

Aquests dos entorns són un bon començament per anar-vos fent una idea de tot el que podem fer.
La propera entrada la dedicaré a exemples concrets d'aplicació sobre aquestes plataformes... de moment ja teniu feina per anar fent!

Els PLE (I): Què són i per a què serveixen?

Ara pensareu que ja comencem un altre cop a fer servir sigles incomprensibles per referir-nos a ves a saber què. Bé, aquest cop és PLE (Personal Learning Enviroments). Dimecres 8, dins el programa Compartim del Departament de Justícia, vam fer una sessió intensiva sobre aquest nou fenomen d'Internet amb la Dolors Reig, una experta d'això i de moltes altres coses.

Si aquí ens hi fixem ens els PLE és perquè poden aportar molts bons resultats a la gestió de la informació d'Internet, cosa que fa augmentar directament el profit que en podem treure. L'idea és senzilla:

• RSS, per tant, actualització constant
• Formació informal: no hi ha un professor en el sentit tradicional del terme
• Personalització: les fonts de les quals obtenim informació són les que triem i amb aplicacions de codi obert que es poden modificar al nostre gust (vegeu: googlemaps)
• Coneixement sincrònic: cada cop que s'actualitza la informació nosaltres la tenim a l'instant.

Si aquests conceptes estan clars, crec que podem passar a la segona part: els exemples. Si no, mireu aquest vídeo, part d'una futura pel·lícula, sobre la "cultura de remescla", fonamental per entendre els PLE:

Firefox i correctors

Potser ja ho sabeu, però ja teniu la nova versió del Firefox en català, la 3.5 que us podeu descarregar des del Rebost del Softcatalà. On a més a més podreu trobar notícies al voltant d'aquest popular navegador, però si voleu està al dia sindiqueu-vos a Firefox.cat, el bloc de Firefox i el català.

Potser alguns de vosaltres us preguntareu perquè fer servir un navegador diferent del que ve de sèrie (si teniu PC l'Explorer). Bé, doncs això és com anar amb unes sabates trencades o amb unes ulleres amb una graduació per sota de la que us pertoca. Quan feu el canvi penseu i com podia anar jo així abans? A part de la comoditat, també és un navegador fet amb programari lliure i, per tant, millorable per les aportacions d'usuaris desinteressats.

L'altra notícia és el nou corrector lliure per a word (també per a openoffice, un altre cop programari lliure). Per què aquest corrector diem que és lliure? Doncs perquè enlloc de ser el que ve per defecte amb el word de l'office és un que "han elaborat el Grup de Lingüística Computacional de la UPF, la col·laboració Barcelona Media i el finançament de la Generalitat de Catalunya" segons Softcatalà. Al cap i a la fi una eina molt més fiable i útil.

Intercat renova imatge

Les universitats catalanes, amb el suport de la Generalitat, tenen des de fa temps un portal per als alumnes Erasmus que vénen a estudiar aquí: Intercat. La novetat és que han renovat la pàgina web i que, a part de fer més fàcil la navegació, ara també hi podem trobar vídeos d'estudiants Erasmus que han après català. Segur que poden encoratjar a més d'un!

El portal, a més a més, ens permet accedir ràpidament a les guies de conversa de la UB, a l'Speakcat, els principals recursos per aprendre català en xarxa i fora d'ella...

Català per a japonesos

A la xarxa hi ha, com en el món, pàgines per tot i també per a tothom. Al Japó nosaltes tenim coneixement d'un Centre Català de Kansai, però aquest recurs que us presentem diríem que no surt d'allà mateix. Es tracta d'una pàgina amb una compilació gramatical, lèxica i de diàlegs per aprendre català per a japonesos. L'Aprèn català, de Pepi Valderrama, segurament pot ser interessant per més d'un que per circumstàncies de la vida us trobeu de cares amb aquesta cultura tan llunyana a la nostra.

La pàgina no té massa interacció dels usuaris -només hi poden deixar comentaris-, però està molt ben estructurada i per nivells inicials pot ser molt útil, sobretot si tenim en compte la distància que hi ha entre les dues llengües.

Cap on ens porta la universitat?

Al novembre va tenir lloc el cinquè seminari internacional del la Càtedra UOC UNESCO en e-Learning, però ara ens arriben aquests deu minuts de vídeos que sintetitzen de manera força entenedora la conferència de Tim Unwin, Royal Holloway University of London, sobre les dificultats d'aplicació de les TIC en països en desenvolupament. Però el més interessant, potser per a l'àmbit al qual es dedica el nostre professorat, són les reflexions al voltant de l'ensenyament universitari i l'ús de les TIC:

• quin tipus d'ús es fa de les TIC a la universitat?
• se n'exigeix una anàlisi crítica? s'arriben a resoldre problemes?
• estem educant amb les TIC (o sense) per constuir un món millor o per crear necessitats en l'ús d'eines tecnològiques de grans multinacionals?

Adaptar-se o morir

El títol d'aquesta entrada és dràstic, però així de clar ha estat aquest matí Ismael Peña López en la seva conferència titulada Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció.

Per fer-vos una síntesi centrada en els aspectes que com a professorat del segle XXI ens poden interessar, direm que cal tenir en compte que estem vivint un canvi en la societat en què la informació, el coneixement, ha deixat de ser un bé escàs i ha passat a estar en mans de tothom, no només en les d'una minoria especialitzada, tot això gràcies a Internet.

Així, tenim un coneixement compartit que flueix, contràriament a una estructura jeràrquica, basada en l'autoritat escrita i reduïda, com la del passat. L'educació, el model educatiu, no pot oblidar aquesta estructura passada i segurament tampoc ho ha de fer, però la pregunta que ens hauríem de fer és: ¿com podem utilitzar en benefici nostre (comunitat docent/personal especialitzat en educació) l'accessibilitat oberta i a baix cost del coneixement que ens ofereix internet?

Si hi ha un nou model d'aprenentatge i coneixement aquest és la xarxa, mentre algunes empreses (discogràfiques...), formes tradicionals de distribució de coneixement (el diari, les revistes...) desapareixeran, l'escola, la universitat s'hi haurà d'adaptar. Com? Potenciant la formació en noves tecnologies, l'anomenada alfabetització digital, i fent polítiques que creïn la necessitat d'adaptar-se progressivament a aquest nou model, en el qual ja hi estem ficats de ple.

Teniu la presentació completa en el següent enllaç, bones reflexions!

Perfeccionant els mapes

Avui no puc estar-me d'afegir alguna coseta al post del divendres passat. Posant-me al dia, que ja tocava, he trobat aquest enllaç interessant en el bloc de l'Enric Serra, Aprendre llengües, que us recomano vivament.

Es tracta de Lexipedia un mapa o potser diria més aviat una xarxa del camp semàntic de la paraula que escrivim. Si els exemples del divendres eren més aviat per fabricar-nos-els nosaltres, aquest funciona automàticament i és força complet -si en voleu llegir una valoració més extensa em remto a l'Enric. Crec que les aplicacions didàctiques que pot tenir una eina com aquesta són molt variades. Ara només falta que algun dia el tinguem en català! Algu s'hi anima?

Seminaris de didàctica de la llengua a Barcelona

Per si sou per Barcelona potser us interessaran aquests dos seminaris que s'impateixen aquests dies aquí.

Un d'ells és a càrrec de la Dra. Danièle Moore de la Simone University de Vancouver amb el títol "Learning in our multilingual schools". El curs analitzarà l'ensenyament de llengües en societats multilingües i bilingües des d'un de vist tant pedagògic com sociològic. Aquest seminari tindrà lloc des d'avui fins al dia 11 de juny.

El segon que trobem referenciat a la Xarxa Llera, es titula "Second Language Acquisition Seminar: Current issues in task based language teaching" i serà a càrrec de Michael H. Long de la Universitat de Maryland (EUA). Aquest seminari tindrà lloc el 18 de juny a la UPF, per apuntar-vos-hi faciliten aquest correu: pilar.avello@upf.edu.

Mapes per ordenar conceptes

Si busquem a la Wikipedia 'mapa mental' ens apareix que és una tècnica popular inventada per Tony Buzan, amb copyright i tot (Mind Mapping®). El cert és que els mapes mentals, tècnica força utilitzada per tots nosaltres ja sigui per estudiar vocabulari o ensenyar-ne, és una eina que gràcies a internet ens permet fer veritables filigranes.

Una bona aplicació didàctica d'aquests mapes la podeu trobar en aquest projecte sobre TIC i projectes europeus. Entre altres coses, l'article remarca la utilitat d'aquests mapes per despertar la part creativa individual de l'alumnat, fet que aporta un aprenentatge significatiu dels conceptes que s'hi treballen.

Així doncs, buscant per la xarxa i llegint per aquí i per allà hem trobat aquestes dues pàgines que fan mapes a l'instant. Una més senzilla, Text2MindMap; una altra de més sofisticada, Exploratree.

Des d'Oviedo en francès

A vegades iniciatives com la de Juan de la Universitat d'Oviedo ens poden fer perdre la por a les noves tecnologies. Aquest professor de Francès té més de quatre blocs per als seus cursos de francès on hi penja cançons, subtítols i també enregistraments dels seus alumnes i fins i tot el karaoke particular, per a la classe de francès.

Tot i que ens sembli caòtic tot el marasme de programes i aplicacions que aquest professor ha fet servir per crear aquestes eines, penseu que la presència a internet i per extensió al món, passa per aquest "tocar moltes tecles". Per sort, les interfícies senzilles i entendores, com la de podomatic en què es basa el podcast d'aquest professor, ajuden a què tot això sigui possible.

Petit record per a una cap atípica

Ahir dèiem adéu a la Mavi amb profunda tristor. A l'àrea ens quedem sense la seva empenta, el seu portar la contrària a la inèrcia de la burocràcia i als formalismes sense sentit, aplicant el discurs crític a cada pessic de realitat.

La recordarem apagant el llum del despatx de cop i volta quan arribava a mig matí o seient entre nosaltres al despatx en una de les cadires per als convidats, mentre ens anava repassant amb el seu "què feu?", un somriure i les cames que li ballaven sota la cadira.

Sense ella aquest bloc difícilment hagués arribat a existir mai, ni tampoc molts projectes engegats ni altres petites històries d'aquí, del Llull. Ella va ser per a totes i tot nosaltres una revolució que marcarà la història d'aquesta àrea.

Et trobarem a faltar, Mavi, però ara, fa un moment, fent els paquets per als certificats de català (n'hem fet pocs no et preocupis) he pensat que som l'equip que volies que fòssim i procurarem continuar-ho sent malgrat la teva absència. Intentarem tirar endavant tots els projectes que has engegat amb la teva força. Gràcies per confiar amb cadascú de nosaltres.