dimarts, 1 de març de 2011

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:
  • Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
  • Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
  • Que sigui públic o privat?
  • Que sigui de caire general o específic?
  • Que hi creem continguts o només tingui connexions?
  • Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?
Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.