Europa i eines per a l'aprenentatge de llengües

La Unió Europea té una sèrie de recursos per a l'aprenentatge de llengües, com molts de vosaltres ja deveu saber. Ara bé, mirant amb deteniment les pàgines de l'Organisme Autònom per a Programes Educatius Europeus (OAPEE), a part de trobar-hi informacions sobre els programes ja coneguts com Leonardo, Comenius o Erasmus, també hi trobem eTwinning, projectes de col·laboració escolar a Europa. Entre els projectes que presenten un és sobre Projectes motivadors. La presentació va força ràpida en quant a informació, però hi ha un parell d'idees interessants:

• l'aprenentatge ha de ser significatiu
• autoavaluació i corresponsabilitiat de l'aprenentatge

 

Ens ha agradat trobar materials d'aquest tipus en una institució tan gran com l'Europea i que concorden amb tantes opinions de què hem parlat aquí més d'una vegada.

Per altra banda, també hi podeu trobar, de caire més lingüístic, també hi podeu trobar els Nivells de competència lingüística segons el MCER i els Portfolis Europeus per a les Llengües (PEL) validats per la UE.  Entre ells hi ha el PEL per a majors de 16 anys amb guia didàctica, impresos d'autoavaluació i model de PEL validat.

El Portfoli és una eina que té com principals objectius: ajudar l'alumnat / professorat a familiaritzar-se amb el seu procés d'aprenentatge i tenir un document amb tots els coneixements interculturals que ha anat adquirint a la vida de forma comprensible a tota la UE. En aquests moments la OAPEE també ha posat a la disposició de tothom un ePEL, és a dir una aplicació per anar guardant en línia tot allò relacionat amb l'aprenentatge de llengües al llarg de la nostra vida. Amb consonància amb l'evolució de la societat cap a l'ús de la tecnologia, és una molt bona idea poder disposar d'aquest material en línia. En seguim parlant els propers dies! 

Microblogging en un cop d'ull

El microblogging és el servei que dóna Twitter, el més conegut, o altres com Edmodo, Twiducate o Diipo més especialitzats en educació. Tots tres permeten enviar al ciberespai o rebre dels contactes que seguim missatges de 140 caràcters màxim sobre un tema. Entre ells hi ha algunes diferències i el que és més important, ofereixen la possiblitat de vertebrar xarxes tancades de comunicació específica, però sempre amb la versatilitat d'obrir-ho al món en un moment donat.

Ens han agradat força els esquemes penjats a Educativa el bloc de Juan José de Haro. Els mapes conceptuals d'aquest divulgador d'innovació pedagògica són tan clars que amb un cop d'ull entenem quines són les diferències entre proveïdors i ens fa la vida més fàcil a l'hora de triar, però també a l'hora de veure quines són les possibilitats d'aplicació del microblogging a les nostres aules.

PS (15 d'abril de 2011): Per verue la força de Twitter us deixem aquí els números del seus 5 anys d'existència. 

Aprendre vocabulari amb fitxes

En el bloc [e-aprendizaje] i també a d'altres com wwwhat's new i a Educational Technology Guy, es fan ressò d'una eina, Zen.do, per crear resums a partir d'apunts. A més, no només l'aplicació fa un resum a mode d'etiquetes segons el nostre redactat, sinó que genera automàticament una sèrie de fitxes per memoritzar amb un test relacionat.

Semblant a aquesta aplicació i més encarat a la producció de fitxes per compartir-les amb altres també tenim dues aplicacions senzilles: Word Stash una aplicació que és tan diccionari, perquè ens proveeix de de fitxes que altres han fet com eina per nosaltres i sobretot amb un disseny força amable, i també Flash Card Exchange que conté una base de dades més potent.

També tenim de caire més complet: Study Stack amb múltiples formats de confecció de fitxes i amb llistes ja creades de ciències naturals, enginyeria o idiomes. Així mateix Flash Card DB ofereix gairebé les mateixes prestacions que Study Stack, però amb la diferència que podem controlar la repetició i que per tant pot ser una bona eina per usuaris avançats que l'utilitzen per a l'estudi de matèria complicada.

Finalment, i allunyant-nos de les cartolines típiques pot ser també un bon exercici fer una passejada per la pàgina de Wordia, vocabulari explicat per gent del carrer, però de manera força pedagògica.

Experiència i pràctica per a projectes de millora

Des d'una institució com la nostra, amb els integrants dispersos en punts allunyats de la geografia, és més important que mai la consciència de la importància de les TIC per a la col·laboració i millora del nostres projectes educatius.

És per aquesta raó que quan llegim autors com Fernando Trujillo, professor i pedagog a Andalusia, de llarga trajectòria a les aules i al web, no podem estar més que d'acord amb el que expressa en les seves intervencions. Ens agradaria retransmetre tota l'energia que la primavera ens porta aquí a tots els punts de docència de català a l'exterior, per crear una bona xarxa de col·laboració i intercanvi d'experiències.

Algunes diapositives són prescindibles per al missatge que ens agradaria que arribés: la importància de la implicació de tots els elements de la societat (insititucions i professionals) per a la millora de projectes educatius, la importància de la formació i motivació dels professionals, la importància del lideratge de les institucions. Us deixem amb la presentació de Trujillo per veure si us porta el mateix entusiasme que ens ha traslladat a nosaltres:

Institucionalización de proyectos de mejora en centros educativos

 

View more presentations from Fernando Trujillo

SpeakApps de la UOC i les RIA del CLEAR

Llegim a les notícies de la UOC que aquesta universitat liderarà un projecte que integrarà diferents aplicacions per aprendre llengües en una sola plataforma: SpeakApps. El projecte comptarà amb eines desenvolupades per aquesta mateixa universitat i que ja funcionen plenament com Langblog: un audioblog que permet que l'estudiant s'enregistri com a resposta a una tasca d'un professor a una intervenció prèvia d'un company de classe.

En aquest mateix sentit hem parlat alguna vegada de les Rich Internet Applications de la Michigan State University que precisament aquest trimestre dedica la revista del CLEAR (Center for Language Education and Research) a aquestes eines tecnològiques per millorar l'adquisició de llengües estrangeres. Aquesta universitat va començar a treballar amb aquest tipus d'aplicacions el 2006, l'article exposa quins han estat els principis que han impulsat el disseny d'aquestes aplicacions i com s'han utilitzat amb exemples concrets a l'aula. Exercicis a partir de vídeos del youtube o com fer presentacions multimèdia per fer qüestionaris en viu a l'aula,  en són algunes de les idees que podeu trobar. El millor de tot és que podeu utilitzar qualsevol de les aplicacions desenvolupades per aquesta universitat i fer-vos-les a mida, només cal que us registreu al seu lloc web.

Algunes orientacions per utilitzar la viquipèdia a l'aula

Avui ens fem ressó d'una entrada d'una altra de les nostres fonts, el Bloc de blocs de Francesc Balagué, el qual coneixem també pel llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Balagué comenta la pàgina de Educ.ar del govern argentí que té una secció dedicada al treball amb wikipedia dins l'aula. Ens agrada referir-nos-hi, perquè potser des d'aquí no hem incidit prou en la importància del valor de tenir una enciclopèdia, la font de saber des del segle XVIII, a l'abast de tothom. Només si ens parem a pensar un minut en quin canvi significatiu representa això en termes d'accés a l'educació, podrem valorar la importància de la wikipedia o viquipèdia en la versió catalana.

Per altra banda, no és només el valor de quantitat d'articles que tenim a l'abast, sinó també els valors participatius i col·laboratius que una eina com aquesta possibilita. Si us voleu acabar de convèncer, us recomanem l'entrevista a Jimmy Wales, fundador de la viquipèdia, també entrevistat per l'equip d'Educ.ar i que subratlla com estem davant una oportunitat única per acostar el coneixement a totes les capes de la societat. És precisament en aquest sentit que algunes de les aplicacions didàctiques existents s'emmarquen. Així, seguint en el portal argentí, podem trobar un estudi interessant sobre com treballar la wikipedia a l'aula a càrrec d'Inés Dussel: Cultura participativa y producción de saberes: reflexiones sobre los usos pedagógicos de Wikipedia.

També us deixem aquesta altra presentació de Balagué, amb idees semblants a l'estudi de Dussel però presentades d'una manera més fàcil de pair:

La wikipedia com a recurs educatiu (I)

View more presentations from Francesc Balagué

Entrevista a Jordi Adell a Vilaweb

Us deixem aquí una entrevista de Jordi Adell feta fa ja una setmaneta i mitja a Vilaweb. El professor de la Universitat Jaume I, pioner en tecnologia aplicada a l'ensenyament, fa un repàs a la importància de la introducció de la tecnologia als centres educatius.

Adell remarca la necessitat d'adaptar-se a les noves eines, però sense començar la casa per la teulada, és a dir, sense formar bé el professorat. A partir d'aquí el canvi metodològic s'hauria de vertebrar des de les institucions i fins a  l'alumne, el qual, tot i el que en un primer cop d'ull podria semblar que és el primer interessat en el canvi, la realitat és que no deixa de ser un factor més que s'hi resisteix. Amb tot, Adell creu que allò de més valor que ens ofereix la tecnologia són les oportunitats de crear noves vies per aprendre i ensenyar; vies que estan per explotar.

Ens fem ressò, igualment, d'aquesta entrada al seu bloc, "Libros de texto digitales: la opinión de los alumnos", ja que creiem que tant els comentaris com el punt de partida són un bon complement de la problemàtica entorn la tecnologia expressada a l'entrevista.

Us volem d'amics al Facebook

Avui encetem una nova etapa a l'Institut Ramon Llull. A part de les novetats que el canvi polític provoca i que, segurament, ja heu pogut anar seguint per la premsa, ara per fi ens podreu trobar a a Facebook i a Twitter. Això és una gran notícia, perquè tindreu un mitjà més ràpid i d'acord amb els temps que corren per saber tot el que fem.

Esperem que aquesta nova via per compartir informació i punts de vista ens enriqueixi una mica més.

Us hi esperem!



Institut Ramon Llull al Facebook




Institut Ramon Llull al Twitter

10 cites: el "Voluntariat per la llengua" fa una sèrie

La Direcció General de Política Lingüística i TV3 han produït aquesta sèrie de 13 capítols, 10 cites, sobre el programa del "Voluntariat per la llengua" i aprofitant les experiències de diverses parelles lingüístiques.

Els capítols són d'uns 15 minuts cadascun i, a més de presentar-nos un dia a la vida d'una parella lingüística, també s'hi insereixen elements culturals dels països dels aprenents de català. Us convidem a veure el primer capítol i a seguir-ne els següents a través de la pàgina de la DGPL i de la Xarxa de Televisions Locals.

Diccionaris de la A a la Z

Si us interessa la lexicografia no us podeu perdre el bloc de Gazophylacium del qual som seguidors, però sobretot no us perdeu l'apunt que fa Puigmalet sobre diccionaris en línia en català. De ben segur que aquesta entrada us servirà per descobrir tresors lexicogràfics amagats a la xarxa, a més d'afegir-n'hi vosaltres mateixos si teniu coneixement d'algun que no hi apareix.

Aquesta entrada ens va bé per comentar-vos l'aparició, fa uns mesos, del Diccionari de dubtes del català oral, que Puigmalet també ressenya amb encert. Aquesta obra en línia aprofita l'ús de material sonor per oferir-nos models de pronúncia estàndard de les variants central, rossellonès, nord-occidental, mallorquí i valencià. Les paraules estan classificades per punts d'articulació i categories morofosintàctiques. En aquest sentit, es tracta d'una obra dirigida a estudiants avançats de llengua i a tot usuari interessat en el català oral estàndard.

L'IEC publica tot Rusiñol en línia

L'Insitut d'Estudis Catalans està d'aniversaris. Primer, perquè aquest any la Secció Filològica celebra el seu centenari (1911-2011), sota el títol 2011 l'any de la paraula viva. Segon, perquè ha posat en marxa un web on es publicaran les obres completes de Santiago Rusiñol amb motiu del 150 aniversari del seu naixement.

L'obra extensa de l'escriptor i dramaturg no estarà completament en línia fins d'aquí tres anys. De moment, però, ja podeu consultar unes 20 obres penjades en format pdf, després d'haver estat revisades curosament, tal com expressa la presentació d'aquest projecte, que entre altres objectius pretén recuperar Rusiñol com a figura capdaventera del Modernisme a Catalunya.

A banda, us convidem a passejar per les publicacions en línia de l'IEC, que a més dels coneguts diccionaris, també disposa de material de consulta imprescindible a la capçalera de tot filòleg.

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

Aprenentatge informal vs. aprenentatge formal en les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Olga Esteve i Joan Tomàs Pujolà van escenificar el dijous passat un diàleg prou interessant entre aprenentatge formal i aprenentatge informal. Ens va agradar aquesta presentació ja que plantejava les dicotomies en què es troba qualsevol professor de llengua en aquests moments: com puc integrar dos formes d'aprendre que sempre havien estat molt allunyades una de l'altra, sense perdre'm?, com puc fer servir tot allò que els alumnes aprenen fora de l'aula i portar-ho a l'aula?, faré bé si ho faig o val més que em quedi amb la manera tradicional de fer classe?

Tant Esteve com Pujolà estaven d'acord en un model d'aprenentatge actiu, en què l'alumne faci coses per a aprendre contextualitzades en un entorn real, és el que els gurus ara en diuen Learning by doing, però que els professors de llengües ja fa temps que sabem que funciona. Pujolà amb el seu punt de vista Edupunk, amortit per la formalitat d'Esteve, hi afegia una reflexió que es comença a sentir ara i és que per molta tecnologia que tinguem si no la sabem fer servir de forma creativa i per a finalitats que ens vagin a favor (a favor del docent, de l'aprenentatge dels alumnes i de la gestió de l'aula en definitiva) no ens servirà per res. Així, la conjunció d'aquestes cares de la mateixa moneda confluirien en un model d'ensenyament/aprenentatge en què destacarien aquests punts:

1. enfocament competencial per tal de produir models de llengua de forma significativa i no descontextualitzada
2. presa de consciència de l'aprenentatge a través de l'autoavaluació i l'autoconeixement
3. diferenciar instruir (el que tradicionalment s'ha fet) i capacitar, és a dir, donar les eines perquè l'aprenent les utilitzi de la millor manera possible
4. corresponsabilitat en l'avaluació i, per tant, també en l'aprenentatge

Això és un resum fet durant la conferència, si voleu la xerrada amb la dramatització inclosa dels dos ponents, la teniu a la web de l'UAB.

Els grups de treball que van tenir lloc després, lligats a través del grup de twitter sdljornades i amb l'etiqueta #2jal, van ser una bona eina per treballar en grups, però connectats. Van sortir idees interessants sobre la importància de la motivació de l'alumnat per tal d'aprendre una llengua i de com algunes eines de l'entorn habitual d'aquest alumnat ens poden ajudar. Podeu consultar totes les converses en aquest twitter. 

Demà parlarem de la sessió del divendres 25 de febrer. Si hi vau assistir i ens en voleu dir la vostra, estem disposats a parlar-ne!

II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB

Avui i demà tindran lloc a la UAB les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB, organitzades pel servei de llengües d'aquesta universitat i la DGPL, a més de la col·laboració de Linguamón. Hi anirem a treure el cap i us mantindrem informats del que hi haguem vist. De moment el programa ens agrada que facin incidència a "la innovació que s'ha produït en les tecnologies de la informació i la comunicació en aquests últims temps ha entrar de ple en ell món de la formació i l'aprenentatge."

Entre els ponents hi ha Olga Esteve (UPF) i Joan Tomàs Pujolà (UB), que avui parlaran de la dicotomia entre aprenentatge formal i informal i, demà, Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC), faran conferències sobre aprenentatge de llengües amb relació a la xarxa. A banda, també tindran lloc dos grups de treball, que esperem que siguin ben profitosos.

Us en mantenim informats i esperem els vostres comentaris i hi aneu!

Cursos universitaris oberts per a tothom

Una de les coses que més ens agrada de la febre de l'esperit col·laboratiu són els continguts en línia de moltes universitats de prestigi com Stanford, Yale, MIT i des de fa pocs dies també NYU.

Paral·lelament també hi ha la feina lloable de Open Culture que recull més de 350 cursos de diferents universitats, a més de podcasts, audiollibres, pel·lícules, ebooks i llibres de text. Les temàtiques són diverses, des de l'A d'arquitectura, fins a la S de sociologia!

La col·laboració, però, no s'està limitant només a aquestes pàgines més o menys conegudes (iTunesU, en seria una altra), sinó que diversos projectes van sortint aprofitant aportacions de tot un equip docent. En són exemples els citats a l'Informe Horizon 2010:

• Comunitats de pràctica com la de la University Trinity per dipositar treballs acadèmics i compartir-los.
• OpenLearn de l'Open University del Regne Unit té materials oberts per tothom i permet, a banda de treballar-los autònomament, també inscriure's a grups d'estudi que treballin aquests continguts.
• Creative Commons també té continguts educatius en línia per treballar-hi, compartir-los i adaptar-los en alguns casos. 
• Teachers Without Borders: es tracta d'un portal que té com a missió millorar el benestar humà a través de desenvolupament professional a escala mundial. Per fer-ho posa a l'abast de tot aquell que s'hi registri: comunitats de pràctica, recursos, cursos en línia, podcasts i enllaços
• Folksematic: també ofereix més de 110.000 recursos per compartir, recomanar o col·laborar-hi. 

Finalment, i ja amb un projecte més concret ens parlen també de Looking for Whitman en què participen més d'una universitat i que es nodreix d'aportacions tant d'estudiants com d'experts entorn de la figura d'aquest gran poeta. Un bon projecte d'innovació pedagògica que rep el suport de The National Endowment for the Humanities. Ens cau la baba amb projectes com aquest, ens queda molt camí.