Gramàtica de la llengua catalana versió beta

Com ja deveu saber l'Institut d'Estudis Catalans té des de fa un temps en línia la versió beta del que serà la propera Gramàtica de la llengua catalana normativa.

Tot i que es tracta d'una iniciativa que ja fa un temps que dura, l'esmentem perquè també és aquest any que la Secció Filològica fa 100 anys i hem cregut oportú dedicar-li uns minuts a través d'aquesta obra magna que s'hi presenta en versió provisional. El centenari de la Filològica se celebra sota el lema "2011, l'any de la paraula viva" i és per aquest motiu que fer un especial esment a la tasca que duu a terme ens ha semblat escaient. Sense que això exclogui alguna altra idea que ens ronda pel cap i que esperem presentar-vos ben aviat.

Mentrestant, podem anar llegint la gramàtica, tant necessària i anar pensant amb possibles millores del text, si ens hi atrevim, tal com l'Institut d'Estudis Catalans suggereix:  

Per l’esmentat caràcter provisori d’aquests materials i per la voluntat de facilitar al màxim la interacció amb els professionals amb l’única finalitat de fer-los coneixedors dels treballs de la institució i afavorir aportacions de caràcter personal que contribueixin a millorar els textos, l’Institut d’Estudis Catalans n’ha avançat la difusió en versió electrònica.

Ja ho sabeu, doncs, a treballar s'ha dit!

Dades estadístiques i de retruc sociolingüístiques

Ja fa uns mesos, el febrer, la Generalitat de Catalunya posava en obert a través de Google Public Data Explorer les dades estadístiques comarcals recollides per l'Indescat.

Aquesta iniciativa de Google, per una banda, com de la Generalitat, per l'altra, indica una clara voluntat per a la transparència de dades i per l'obertura de l'accés a la informació per a recercadors i professionals. Google ho explica molt bé en la pàgina de presentació:

The Google Public Data Explorer makes large datasets easy to explore, visualize and communicate. As the charts and maps animate over time, the changes in the world become easier to understand. You don't have to be a data expert to navigate between different views, make your own comparisons, and share your findings.

Això és precisament el que ens trobem quan consultem les dades comarcals que ara tenim a l'abast i que ens poden fer una idea de qüestions relacionades amb la societat i més concretament amb la sociolingüística com aquesta:

 

Trend topics i energia twittera

Avui veient un dels trend topics del dia, ens hem preguntat si no és també això una eina que se'ns pot girar al nostre favor en cas que fem servir el twitter a l'aula.

Estem parlant de l'etiqueta #tresparaulesquefoten que ha senyalat des d'ahir aportacions d'usuaris anònims al Twitter sobre tres coses que ens empipen: des de la política fins a la vida quotidiana. Al 3cat24 s'hi recollia la notícia i també ens anunciaven que ja hi ha algú que n'ha fet una crònica, janquim, del mateix 3cat24, n'havia fet la crònica a aquest Storify que us deixem al final.

Llegint les diverses ocurrències dels espontanis es pot fer una bona radiografia del país ('ara no toca!'), però també de la llengua, d'expressions aparentment buides ('Ja estàs dormint?'), d'expressions plenes de sentit ('Tunel de peatge'), d'expressions que volen dir una cosa i semblen una altra ('Ja et trucarem'). Un bon exercici cultural i sociolingüístic. Per un no catalanoparlant introduir-se a la conversa no deu ser fàcil, però provar-ho pot ser un bon aprenentatge de síntesi, de coneixement de la cultura meta i d'aprofitament de les eines tecnològiques que nodreixen l'actualitat (i d'alguna cosa més que ens deixem).

Per cert, us recordem que ja som a twitter: @IRLlull!

La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües

El proper dia 1 de juny tindrà lloc la primera jornada entorn a l'ensenyament de llengües organitzades per Linguamón i el Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües.

La jornada se celebrarà a Barcelona i comptarà amb la presència de Daniel Cassany, Glòria Bordons, Neus Figueres, Teresa Navés, Oriol Guasch i Juli Palou que parlaran sobre temes relacionats amb la literatura i l'ensenyament de llengües, les noves tecnologies, l'avaluació o el plurilingüisme, entre altres. Us hi podeu inscriure fins al 24 de maig a través del web del CIREL.

Hi assistirem i us en mantindrem informats per tots aquells que ens seguiu i que no hi podreu anar.

Portfolis basats en blogs

Una de les eines perquè els nostres estudiants puguin anar configurant un portfoli amb les característiques citades en l'article anterior, són els blocs. Jeff Utecht, a The Thinking Stick, enumera alguns dels motius pels quals aquesta aplicació informàtica pot ser útil per fer un portfoli:

• historial de tot el que es penja, sempre disponible
• possibilitat de compartir el material amb altres companys, fàcilment
• valorar quin ha estat el progrés en l'aprenentatge  
• continguts creats per els estudiants mateixos i dels quals ells en són els màxims gestors

Aquests elements fan que l'alumne se senti amo i senyor d'allò que ha creat i és sabut que a més constrol del que fem més motivació tenim i més orgullosos podem estar de la nostra feina. Tot i això, admeten, com Utecht que encara queden dificultats inherents al fet de treballar amb una eina nova i molt autònoma respecte al treball formal. Pensem en com establim una avaluació formal del que fan els nostres estudiants a través d'aquestes plataformes (ho hem de fer?), i quines seran les regles d'actualització, freqüència, obligatorietat, si és que volem que hi siguin. 

Aquestes i altres poden ser raons de pes perquè el professorat novell es faci enrere, però creiem que l'experimentació també és aprenentatge. Esperem que ja us hàgiu fet a l'aventura. 

Europa i eines per a l'aprenentatge de llengües

La Unió Europea té una sèrie de recursos per a l'aprenentatge de llengües, com molts de vosaltres ja deveu saber. Ara bé, mirant amb deteniment les pàgines de l'Organisme Autònom per a Programes Educatius Europeus (OAPEE), a part de trobar-hi informacions sobre els programes ja coneguts com Leonardo, Comenius o Erasmus, també hi trobem eTwinning, projectes de col·laboració escolar a Europa. Entre els projectes que presenten un és sobre Projectes motivadors. La presentació va força ràpida en quant a informació, però hi ha un parell d'idees interessants:

• l'aprenentatge ha de ser significatiu
• autoavaluació i corresponsabilitiat de l'aprenentatge

 

Ens ha agradat trobar materials d'aquest tipus en una institució tan gran com l'Europea i que concorden amb tantes opinions de què hem parlat aquí més d'una vegada.

Per altra banda, també hi podeu trobar, de caire més lingüístic, també hi podeu trobar els Nivells de competència lingüística segons el MCER i els Portfolis Europeus per a les Llengües (PEL) validats per la UE.  Entre ells hi ha el PEL per a majors de 16 anys amb guia didàctica, impresos d'autoavaluació i model de PEL validat.

El Portfoli és una eina que té com principals objectius: ajudar l'alumnat / professorat a familiaritzar-se amb el seu procés d'aprenentatge i tenir un document amb tots els coneixements interculturals que ha anat adquirint a la vida de forma comprensible a tota la UE. En aquests moments la OAPEE també ha posat a la disposició de tothom un ePEL, és a dir una aplicació per anar guardant en línia tot allò relacionat amb l'aprenentatge de llengües al llarg de la nostra vida. Amb consonància amb l'evolució de la societat cap a l'ús de la tecnologia, és una molt bona idea poder disposar d'aquest material en línia. En seguim parlant els propers dies! 

Microblogging en un cop d'ull

El microblogging és el servei que dóna Twitter, el més conegut, o altres com Edmodo, Twiducate o Diipo més especialitzats en educació. Tots tres permeten enviar al ciberespai o rebre dels contactes que seguim missatges de 140 caràcters màxim sobre un tema. Entre ells hi ha algunes diferències i el que és més important, ofereixen la possiblitat de vertebrar xarxes tancades de comunicació específica, però sempre amb la versatilitat d'obrir-ho al món en un moment donat.

Ens han agradat força els esquemes penjats a Educativa el bloc de Juan José de Haro. Els mapes conceptuals d'aquest divulgador d'innovació pedagògica són tan clars que amb un cop d'ull entenem quines són les diferències entre proveïdors i ens fa la vida més fàcil a l'hora de triar, però també a l'hora de veure quines són les possibilitats d'aplicació del microblogging a les nostres aules.

PS (15 d'abril de 2011): Per verue la força de Twitter us deixem aquí els números del seus 5 anys d'existència. 

Aprendre vocabulari amb fitxes

En el bloc [e-aprendizaje] i també a d'altres com wwwhat's new i a Educational Technology Guy, es fan ressò d'una eina, Zen.do, per crear resums a partir d'apunts. A més, no només l'aplicació fa un resum a mode d'etiquetes segons el nostre redactat, sinó que genera automàticament una sèrie de fitxes per memoritzar amb un test relacionat.

Semblant a aquesta aplicació i més encarat a la producció de fitxes per compartir-les amb altres també tenim dues aplicacions senzilles: Word Stash una aplicació que és tan diccionari, perquè ens proveeix de de fitxes que altres han fet com eina per nosaltres i sobretot amb un disseny força amable, i també Flash Card Exchange que conté una base de dades més potent.

També tenim de caire més complet: Study Stack amb múltiples formats de confecció de fitxes i amb llistes ja creades de ciències naturals, enginyeria o idiomes. Així mateix Flash Card DB ofereix gairebé les mateixes prestacions que Study Stack, però amb la diferència que podem controlar la repetició i que per tant pot ser una bona eina per usuaris avançats que l'utilitzen per a l'estudi de matèria complicada.

Finalment, i allunyant-nos de les cartolines típiques pot ser també un bon exercici fer una passejada per la pàgina de Wordia, vocabulari explicat per gent del carrer, però de manera força pedagògica.

Experiència i pràctica per a projectes de millora

Des d'una institució com la nostra, amb els integrants dispersos en punts allunyats de la geografia, és més important que mai la consciència de la importància de les TIC per a la col·laboració i millora del nostres projectes educatius.

És per aquesta raó que quan llegim autors com Fernando Trujillo, professor i pedagog a Andalusia, de llarga trajectòria a les aules i al web, no podem estar més que d'acord amb el que expressa en les seves intervencions. Ens agradaria retransmetre tota l'energia que la primavera ens porta aquí a tots els punts de docència de català a l'exterior, per crear una bona xarxa de col·laboració i intercanvi d'experiències.

Algunes diapositives són prescindibles per al missatge que ens agradaria que arribés: la importància de la implicació de tots els elements de la societat (insititucions i professionals) per a la millora de projectes educatius, la importància de la formació i motivació dels professionals, la importància del lideratge de les institucions. Us deixem amb la presentació de Trujillo per veure si us porta el mateix entusiasme que ens ha traslladat a nosaltres:

Institucionalización de proyectos de mejora en centros educativos

 

View more presentations from Fernando Trujillo

SpeakApps de la UOC i les RIA del CLEAR

Llegim a les notícies de la UOC que aquesta universitat liderarà un projecte que integrarà diferents aplicacions per aprendre llengües en una sola plataforma: SpeakApps. El projecte comptarà amb eines desenvolupades per aquesta mateixa universitat i que ja funcionen plenament com Langblog: un audioblog que permet que l'estudiant s'enregistri com a resposta a una tasca d'un professor a una intervenció prèvia d'un company de classe.

En aquest mateix sentit hem parlat alguna vegada de les Rich Internet Applications de la Michigan State University que precisament aquest trimestre dedica la revista del CLEAR (Center for Language Education and Research) a aquestes eines tecnològiques per millorar l'adquisició de llengües estrangeres. Aquesta universitat va començar a treballar amb aquest tipus d'aplicacions el 2006, l'article exposa quins han estat els principis que han impulsat el disseny d'aquestes aplicacions i com s'han utilitzat amb exemples concrets a l'aula. Exercicis a partir de vídeos del youtube o com fer presentacions multimèdia per fer qüestionaris en viu a l'aula,  en són algunes de les idees que podeu trobar. El millor de tot és que podeu utilitzar qualsevol de les aplicacions desenvolupades per aquesta universitat i fer-vos-les a mida, només cal que us registreu al seu lloc web.

Algunes orientacions per utilitzar la viquipèdia a l'aula

Avui ens fem ressó d'una entrada d'una altra de les nostres fonts, el Bloc de blocs de Francesc Balagué, el qual coneixem també pel llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Balagué comenta la pàgina de Educ.ar del govern argentí que té una secció dedicada al treball amb wikipedia dins l'aula. Ens agrada referir-nos-hi, perquè potser des d'aquí no hem incidit prou en la importància del valor de tenir una enciclopèdia, la font de saber des del segle XVIII, a l'abast de tothom. Només si ens parem a pensar un minut en quin canvi significatiu representa això en termes d'accés a l'educació, podrem valorar la importància de la wikipedia o viquipèdia en la versió catalana.

Per altra banda, no és només el valor de quantitat d'articles que tenim a l'abast, sinó també els valors participatius i col·laboratius que una eina com aquesta possibilita. Si us voleu acabar de convèncer, us recomanem l'entrevista a Jimmy Wales, fundador de la viquipèdia, també entrevistat per l'equip d'Educ.ar i que subratlla com estem davant una oportunitat única per acostar el coneixement a totes les capes de la societat. És precisament en aquest sentit que algunes de les aplicacions didàctiques existents s'emmarquen. Així, seguint en el portal argentí, podem trobar un estudi interessant sobre com treballar la wikipedia a l'aula a càrrec d'Inés Dussel: Cultura participativa y producción de saberes: reflexiones sobre los usos pedagógicos de Wikipedia.

També us deixem aquesta altra presentació de Balagué, amb idees semblants a l'estudi de Dussel però presentades d'una manera més fàcil de pair:

La wikipedia com a recurs educatiu (I)

View more presentations from Francesc Balagué

Entrevista a Jordi Adell a Vilaweb

Us deixem aquí una entrevista de Jordi Adell feta fa ja una setmaneta i mitja a Vilaweb. El professor de la Universitat Jaume I, pioner en tecnologia aplicada a l'ensenyament, fa un repàs a la importància de la introducció de la tecnologia als centres educatius.

Adell remarca la necessitat d'adaptar-se a les noves eines, però sense començar la casa per la teulada, és a dir, sense formar bé el professorat. A partir d'aquí el canvi metodològic s'hauria de vertebrar des de les institucions i fins a  l'alumne, el qual, tot i el que en un primer cop d'ull podria semblar que és el primer interessat en el canvi, la realitat és que no deixa de ser un factor més que s'hi resisteix. Amb tot, Adell creu que allò de més valor que ens ofereix la tecnologia són les oportunitats de crear noves vies per aprendre i ensenyar; vies que estan per explotar.

Ens fem ressò, igualment, d'aquesta entrada al seu bloc, "Libros de texto digitales: la opinión de los alumnos", ja que creiem que tant els comentaris com el punt de partida són un bon complement de la problemàtica entorn la tecnologia expressada a l'entrevista.

Us volem d'amics al Facebook

Avui encetem una nova etapa a l'Institut Ramon Llull. A part de les novetats que el canvi polític provoca i que, segurament, ja heu pogut anar seguint per la premsa, ara per fi ens podreu trobar a a Facebook i a Twitter. Això és una gran notícia, perquè tindreu un mitjà més ràpid i d'acord amb els temps que corren per saber tot el que fem.

Esperem que aquesta nova via per compartir informació i punts de vista ens enriqueixi una mica més.

Us hi esperem!



Institut Ramon Llull al Facebook




Institut Ramon Llull al Twitter

10 cites: el "Voluntariat per la llengua" fa una sèrie

La Direcció General de Política Lingüística i TV3 han produït aquesta sèrie de 13 capítols, 10 cites, sobre el programa del "Voluntariat per la llengua" i aprofitant les experiències de diverses parelles lingüístiques.

Els capítols són d'uns 15 minuts cadascun i, a més de presentar-nos un dia a la vida d'una parella lingüística, també s'hi insereixen elements culturals dels països dels aprenents de català. Us convidem a veure el primer capítol i a seguir-ne els següents a través de la pàgina de la DGPL i de la Xarxa de Televisions Locals.

Diccionaris de la A a la Z

Si us interessa la lexicografia no us podeu perdre el bloc de Gazophylacium del qual som seguidors, però sobretot no us perdeu l'apunt que fa Puigmalet sobre diccionaris en línia en català. De ben segur que aquesta entrada us servirà per descobrir tresors lexicogràfics amagats a la xarxa, a més d'afegir-n'hi vosaltres mateixos si teniu coneixement d'algun que no hi apareix.

Aquesta entrada ens va bé per comentar-vos l'aparició, fa uns mesos, del Diccionari de dubtes del català oral, que Puigmalet també ressenya amb encert. Aquesta obra en línia aprofita l'ús de material sonor per oferir-nos models de pronúncia estàndard de les variants central, rossellonès, nord-occidental, mallorquí i valencià. Les paraules estan classificades per punts d'articulació i categories morofosintàctiques. En aquest sentit, es tracta d'una obra dirigida a estudiants avançats de llengua i a tot usuari interessat en el català oral estàndard.