A vegades iniciatives com la de Juan de la Universitat d'Oviedo ens poden fer perdre la por a les noves tecnologies. Aquest professor de Francès té més de quatre blocs per als seus cursos de francès on hi penja cançons, subtítols i també enregistraments dels seus alumnes i fins i tot el karaoke particular, per a la classe de francès.
Tot i que ens sembli caòtic tot el marasme de programes i aplicacions que aquest professor ha fet servir per crear aquestes eines, penseu que la presència a internet i per extensió al món, passa per aquest "tocar moltes tecles". Per sort, les interfícies senzilles i entendores, com la de podomatic en què es basa el podcast d'aquest professor, ajuden a què tot això sigui possible.
dilluns, 25 de maig del 2009
Des d'Oviedo en francès
Etiquetes de comentaris:
bloc,
FLE,
podcasting,
universitats
dilluns, 4 de maig del 2009
Petit record per a una cap atípica
Ahir dèiem adéu a la Mavi amb profunda tristor. A l'àrea ens quedem sense la seva empenta, el seu portar la contrària a la inèrcia de la burocràcia i als formalismes sense sentit, aplicant el discurs crític a cada pessic de realitat.
La recordarem apagant el llum del despatx de cop i volta quan arribava a mig matí o seient entre nosaltres al despatx en una de les cadires per als convidats, mentre ens anava repassant amb el seu "què feu?", un somriure i les cames que li ballaven sota la cadira.
Sense ella aquest bloc difícilment hagués arribat a existir mai, ni tampoc molts projectes engegats ni altres petites històries d'aquí, del Llull. Ella va ser per a totes i tot nosaltres una revolució que marcarà la història d'aquesta àrea.
Et trobarem a faltar, Mavi, però ara, fa un moment, fent els paquets per als certificats de català (n'hem fet pocs no et preocupis) he pensat que som l'equip que volies que fòssim i procurarem continuar-ho sent malgrat la teva absència. Intentarem tirar endavant tots els projectes que has engegat amb la teva força. Gràcies per confiar amb cadascú de nosaltres.
La recordarem apagant el llum del despatx de cop i volta quan arribava a mig matí o seient entre nosaltres al despatx en una de les cadires per als convidats, mentre ens anava repassant amb el seu "què feu?", un somriure i les cames que li ballaven sota la cadira.
Sense ella aquest bloc difícilment hagués arribat a existir mai, ni tampoc molts projectes engegats ni altres petites històries d'aquí, del Llull. Ella va ser per a totes i tot nosaltres una revolució que marcarà la història d'aquesta àrea.
Et trobarem a faltar, Mavi, però ara, fa un moment, fent els paquets per als certificats de català (n'hem fet pocs no et preocupis) he pensat que som l'equip que volies que fòssim i procurarem continuar-ho sent malgrat la teva absència. Intentarem tirar endavant tots els projectes que has engegat amb la teva força. Gràcies per confiar amb cadascú de nosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)