Més usos de Twitter a classe per encendre bombetes

A l'última entrada parlàvem de la producció de Twitter a l'educació i ens referíem a un projecte concret que intenta aglutinar propostes de diferents àmbits de l'Estat espanyol. Ara bé, quan t'hi fixes un xic projecte per projecte, veus que tots es poden dividir en aquestes tres categories:

• informativa: seguiment dels deures de la classe en viu, recordatoris
• cohesió de grup: creació de petits grups entre la classe per a practicar un tema específic
• pràctica: grups dirigits a treballar un aspecte concret de la matèria: microrelats, matemàtiques, història...   

Tot i que a primera vista les aplicacions de Twitter a l'educació són força repetitius, hem intentat garbellar més per tal de trobar altres projectes que ens n'inspirin de nous. 

• Una d'elles és l'experiència d'Ollie Bray, professor de gramàtica a Escòcia i reconegut blocaire en la introducció de les TIC en l'ensenyament. Aquí descriu la seva experiència fent servir el Twitter en una caça del tresor preparada per un company de feina, professor de matemàtiques, per als seus alumnes. El que comença essent un experiment, al final es converteix en una experiència molt profitosa de l'ús de Twitter per a la interacció de tota la classe i, el que és més important, també de persones externes, en el procés de cerca. 

•  En segon lloc, també ens ha agradat aquesta reflexió que fa @dr_bit, Carlos Bravo Reyes, sobre els usos de Twitter en l'educació a distància i en la importància d'introduir la tecnologia amablement, explicant perquè pot servir i fent propostes concretes amb aquests usos. 

Finalment, des d'un punt de vista més de repositori d'activitats podeu trobar aquí i aquí idees interessants, com per exemple fer enquestes amb  Twtpoll o Pollowers.

Escriptors reunits a Twitter

Fa més d'un any us parlàvem dels perfils històrics al twitter i fa uns dies llegíem al bloc d'Escacc una entrada dedicada a aquesta qüestió. La novetat és que han aparegut més perfils d'escriptors desapareguts al segle XX, com Pere Calders, Tísner, Gabriel Ferrater o Francesc Pujols.  La majoria d'aquests perfils, a diferència dels primers que vam ressenyar, no fan una interpretació de la realitat de forma irònica i prenent com a màscara el personatge, sinó que reprodueixen fragments de les obres dels autors.

Tot i això, creiem que poden ser un bon punt de partida per a les vostres classes de cultura o fins i tot un incentiu per crear-ne algun que no existeixi, requereix una bona documentació i un seguiment constant, però el resultat final pot ser molt productiu. La pròxima entrada intentarem dedicar-la a avaluar alguna d'aquestes propostes. 

Us deixem la llista oberta que ha fet l'Escacc a la qual us podeu subscriure, ja que es va actualitzant puntualment.


Tuits des de @escacc/escriptors-hist%C3%B2rics

Més concursos twittaires

Després del nostre llançament a la xarxa del concurs de Microrelats Paraula Viva, en el qual ja s'han rebut més de 200 relats d'estudiants de català d'arreu del món, n'han sortit d'altres des d'institucions que també tenen entre els seus objectius la difusió de la llengua catalana.

El primer cas és el concurs Sigues viu, tingues paraula, també emmarcat en l'Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica. S'hi pot participar tant per la pàgina de Llengua catalana al Facebook com fent-se seguidor del seu Twitter i enviar missatges amb l'etiqueta #svtp i la menció @llenguacatalana. El concurs té cinc categories:

• Compartir fotografies de plaques de carrers amb noms curiosos.
• Inventar un embarbussament, enregistrar-lo en vídeo o àudio i compartir-lo.E
• Escriure un text breu en què tots els adjectius i noms siguin topònims o cognoms.
• Inventar una paraula original i divertida utilitzant els sistemes de derivació i composició propis del català.

 El segon cas ens arriba des dels serveis lingüístics universitaris i té lloc via Twitter. Es tracta del concurs Sigues lingüísticament sostenible en què es formulen dues preguntes en forma de vídeo simpàtic per motivar la reflexió al voltant de la diversitat lingüística. Els participants han de contestar a dues preguntes:

• Si fossis en Mario, què faries per aconseguir que et parlessin en català?
• Quina és la primera expressió que ensenyaries a un estudiant que ha de viatjar al teu lloc d'origen?

Ho hauran de fer amb l'etiqueta corresponent (#piulapelmario o #piulapelpumplaf). Us deixem aquí el vídeo d'en Robinson Crustó per si us inspira:

Concurs de Microrelats Paraula Viva

Dilluns, 3 d'octubre, comencem un projecte en què intervenen innovació en el camp de la didàctica del català com a llengua estrangera. Es tracta d'un concurs de microrelats per celebrar el centenari de la Secció Filològica de l'IEC implicant-hi la comunitat de catalanoparlants de fora del domini lingüístic, una de les moltes activitats que s'estan fent durant aquest 2011.Any de la Paraula Viva.

Pensant en una eina que fos d'abast internacional i prou flexible per integrar-hi estudiants dels cinc continents, vam pensar en Twitter com a mitjà de participació. Les bases del concurs són ben senzilles: enviar tants microrelats com es vulguin amb la menció @IRLlull i l'etiqueta #paraulaviva. Dels microrelats rebuts se n'aniran penjant alguns, els millors, a la nostra pàgina del Facebook i des d'allà els votarem entre tots. El guanyador s'endurà una plaça al Campus Universitari de la Llengua Catalana de Mallorca-Andorra.

L'objectiu per tant és doble: ajudar a la difusió del català viu fora del domini lingüístic i fer esprémer el cervell als estudiants de català d'una manera lúdica per fer una composició curta i original alhora. Tot un repte!

Viure l'11 de setembre de 1714 minut a minut

El 324.cat ha celebrat la Diada d'una forma original: una recreació de l'assalt a Barcelona per part de les tropes borbòniques el 1714.

La informació està organitzada de forma clara i força didàctica. S'han creat comptes per als protagonistes, els resistents, per una banda, i els borbònics, per l'altra. Cadascú té un avatar apropiat i el nom també és significatiu. A més de la veu dels personatges no hi podia faltar un mitjà d'opinió general, com fou la Gazeta de Barcelona, que també té un compte de twitter per narrar els fets. Hi trobem a faltar les veus del poble, que avui dia són el gruix de les piulades de l'actualitat. També hi ha una cronologia dels fets hora a hora i el seguiment de la llista amb els 15 membres d'aquest Viu l'11 de setembre de 1714. A més, els usuaris també hi han pogut participar amb l'etiqueta #11set1714 que també recull la pàgina a sota. El guió l'ha fet un conjunt d'historiadors amb Dani Cortijo al capdavant i té tots els certificats per afirmar que està fet amb molt rigor històric.

El cas és que ens sembla un gran encert tant per veure el funcionament de Twitter per a usos pedagògics, com per repassar una mica la història en tant que usuaris.

Twitter, més enllà de la comunicació

Pensant i llegint en com el microblogging està influint en la manera que de comunicar-nos i compartir pensaments, aprofitem per dedicar uns minuts a descabdellar, gràcies a l'apunt d'ICTlogy, alguns dels trets essencials d'aquesta eina que sens dubte l'hi afegeixen un plus que altres serveis dels anomenats social media no tenen.

Entre els punts destacats tindríem:

• visible per tothom, converses públiques que permeten participar en el món real, més enllà de l'aula
• immediatesa de les comunicacions
• consultable en suports mòbils de forma pràctica 
• informació breu que, a més, acostuma a ser rellevant
• organització folksonòmica a través d'etiquetes

Aquestes característiques han fet que sigui un mitjà molt utilitzat avui dia per a la informació i comunicació. Tenint en compte la seva presència en la societat actual, és obvi que a poc a poc també s'aniran introduint a les aules, si no ho han fet ja ara amb més o menys força, com l'exemple citat més amunt. Caldrà com sempre fer una especial reflexió entorn als mètodes avaluatius i a la valoració de l'aprofitament d'aquestes eines, més enllà de la novetat. En qualsevol cas esperem poder viure-ho des de la nostra pell també al Llull a partir del setembre, amb un concurs de microrealts al Twitter sota el lema del Centenari de la Secció Filològica de l'IEC que us explicarem quan tornem de vacances. De moment us ho deixem aquí perquè hi pugueu anar-hi pensant. 

#Piucat: lliçons de català al Twitter

Fa uns dies llegíem al 3cat24 que ja hi ha un curs de català via Twitter, però no només això sinó que dels mateixos autors, Barcelona Media, també tenim a la nostra disposició un corrector: elCorrector, que funciona per a IPad i IPhone i està pensat per corregir textos curts (140 caràcters dos cops al dia en la modalitat gratuïta), per a SMS, Twitter o FB. També el podem fer servir per escriure un correu electrònic, esclar, però ens costaria temps amb aquesta modalitat i potser seria més assenyat adquirir una de les altres dues modalitats que ofereixen a l'App Store d'ITunes a mòdics preus.

Pel que fa al curs de català, Piula en català, sota l'etiqueta #Piucat els autors del programa aniran enviant comentaris que ajudaran a completar la tasca d'elCorrector. Tracten temes durant una setmana o dues en format lliçó de 140 caràcters per dia. Els continguts de tota la lliçó els podeu consultar aquí també. De moment ja tenen dues lliçons: El guionet en mots compostos i Els perquès. Aquestes inciatives han comptat amb el suport d'un motor de correcció del Grup de Recerca en Lingüística Computacional de la Universitat Pompeu Fabra.

Les lliçons, com veieu són de caire també correctiu i no són pròpiament allò que podríem anomenar un curs de Català com a Llengua Estrangera, però tot és un començament. De ben segur que ja us dóna idees.

Trend topics i energia twittera

Avui veient un dels trend topics del dia, ens hem preguntat si no és també això una eina que se'ns pot girar al nostre favor en cas que fem servir el twitter a l'aula.

Estem parlant de l'etiqueta #tresparaulesquefoten que ha senyalat des d'ahir aportacions d'usuaris anònims al Twitter sobre tres coses que ens empipen: des de la política fins a la vida quotidiana. Al 3cat24 s'hi recollia la notícia i també ens anunciaven que ja hi ha algú que n'ha fet una crònica, janquim, del mateix 3cat24, n'havia fet la crònica a aquest Storify que us deixem al final.

Llegint les diverses ocurrències dels espontanis es pot fer una bona radiografia del país ('ara no toca!'), però també de la llengua, d'expressions aparentment buides ('Ja estàs dormint?'), d'expressions plenes de sentit ('Tunel de peatge'), d'expressions que volen dir una cosa i semblen una altra ('Ja et trucarem'). Un bon exercici cultural i sociolingüístic. Per un no catalanoparlant introduir-se a la conversa no deu ser fàcil, però provar-ho pot ser un bon aprenentatge de síntesi, de coneixement de la cultura meta i d'aprofitament de les eines tecnològiques que nodreixen l'actualitat (i d'alguna cosa més que ens deixem).

Per cert, us recordem que ja som a twitter: @IRLlull!

Microblogging en un cop d'ull

El microblogging és el servei que dóna Twitter, el més conegut, o altres com Edmodo, Twiducate o Diipo més especialitzats en educació. Tots tres permeten enviar al ciberespai o rebre dels contactes que seguim missatges de 140 caràcters màxim sobre un tema. Entre ells hi ha algunes diferències i el que és més important, ofereixen la possiblitat de vertebrar xarxes tancades de comunicació específica, però sempre amb la versatilitat d'obrir-ho al món en un moment donat.

Ens han agradat força els esquemes penjats a Educativa el bloc de Juan José de Haro. Els mapes conceptuals d'aquest divulgador d'innovació pedagògica són tan clars que amb un cop d'ull entenem quines són les diferències entre proveïdors i ens fa la vida més fàcil a l'hora de triar, però també a l'hora de veure quines són les possibilitats d'aplicació del microblogging a les nostres aules.

PS (15 d'abril de 2011): Per verue la força de Twitter us deixem aquí els números del seus 5 anys d'existència. 

Us volem d'amics al Facebook

Avui encetem una nova etapa a l'Institut Ramon Llull. A part de les novetats que el canvi polític provoca i que, segurament, ja heu pogut anar seguint per la premsa, ara per fi ens podreu trobar a a Facebook i a Twitter. Això és una gran notícia, perquè tindreu un mitjà més ràpid i d'acord amb els temps que corren per saber tot el que fem.

Esperem que aquesta nova via per compartir informació i punts de vista ens enriqueixi una mica més.

Us hi esperem!



Institut Ramon Llull al Facebook




Institut Ramon Llull al Twitter

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

Idees concretes per a aplicacions concretes

Ja fa uns dies que ens anem trobant documents Scribd sobre com utilitzar per a l'ensenyament algunes xarxes socials de les més conegudes, com ara Facebook o Twitter.

Primer cal que dediquem dues ratlles a Scribd, el youtube dels articles, diríem. Pots pujar-hi articles, compartir-los amb els teus amics, deixar-hi comentaris, té un top ten i també totes les facilitats per a estudiants i professors, amb categories especials per a aquests grups ja creades i també amb la possibilitat de crear grups privats. Molt en sintonia amb l'open access, filosofia de la qual esperem parlar ben aviat en una altra entrada.

Els articles que hem anat trobant als blocs que llegim habitualment (elcaparazon, el blog de Javier o el Free Technology for Theachers) sobre maneres de fer servir el facebook i el twitter a les aules. Us en deixem algunes mostres perquè veieu idees d'altres que també us poden servir.

100 formas de usar las redes sociales en educación

El proyecto Facebook y la posuniversidad

Twetiquette!

Avui fem referència a un article publicat al NYTimes, gràcies als ulls sagaços d'una companya de feina. L'article The Self-Appointed Twitter Scolds parla, en aquest cas de la sagacitat d'alguns usuaris del Twitter que es passen el dia buscant faltes en els posts de personatges reconeguts o no.

El sistema és clar: fer veure, per mitjà d'una eina que permet l'intercanvi de missatges curts entre molts usuaris, que la llengua s'ha de fer servir d'una manera correcta. Així tenim el CapsCop que busca lletres majúscules on no n'hi ha d'haver-hi o el GrammarCop, el GrammarHero o el Your or Youre, tots preocupats per la puresa de la llengua anglesa a internet. Ens soprèn que sigui precisament en anglès on hi hagi aquestes iniciatives, perquè sempre ens sembla que els seus parlants són molt permissiu. Tot i això, un cop més queda demostrat que els prejudicis que ens puguem fer de la llengua i dels seus usuaris són totalment falsos i que Internet també ens ajuda a reconèixer-ho i a veure-ho. A banda, corregir i ser conscients de la llengua que fem servir per això que tant laxament es diu comunicar mai està de més.