17 de març: Dia de la poesia catalana a internet!

El proper dilluns 17 de març se celebra el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa digital impulsada per LletrA/UOC des de l’any 2011, que vol contribuir a fer visible, a la xarxa, la qualitat i la vitalitat de la poesia en català.

Durant tot el dia, tothom qui vulgui podrà compartir els seus versos preferits amb l'etiqueta #jollegeixo. Els formats acceptats són tots aquells que els canals digitals habituals (Twitter, Instagram, Facebook, Google + o blogs) accepten, és a dir, text, àudio, vídeo… Fins i tot, es pot fer un podcast fàcilment amb la plataforma Vocaroo i compartir-lo després a Twitter, per exemple. 

Aquest any, a més, el Dia de la poesia catalana a internet compta amb el suport i empenta de nous socis i col·laboradors: les Biblioteques de Catalunya, l’Amical Wiquimèdia, Catalunya Ràdio, el Departament d'Ensenyament, Institut Ramon Llull, Llegir en català, Enderrock, Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, el Màster d’Estudis Catalans i el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC i un llarg etcètera que també promouran la poesia catalana mitjançant les seves xarxes digitals.

Els estudis catalans al Pinterest

El professorat del Màster d'Estudis Catalans de la UOC gestiona des de fa unes setmanes un tauler del Pinterest dedicat a la cultura catalana: De què parlem quan parlem d'Estudis Catalans.

Encara no havíem parlat del Pinterest aquí, però el cert és que les aplicacions didàctiques que se'n poden treure són moltes més de les que en un primer moment podríem intuir. El Pinterest és una mena de tauler d'anuncis que ens serveix per anar desant tot allò que veiem que ens agrada. Si diem veient, és perquè Pinterest és sobretot una eina visual i no tant d'expressió escrita com pot ser un bloc, per exemple.

En tot cas, avui volíem parlar del tauler del Màster d'Estudis Catalans de la UOC que proposa un mosaic de la cultura catalana contemporània que ells mateix defineixen com a una "visió lliure i rica, però no plena. Lliure pel que fa a l'anàllisi, rica en la seva complexitat i pluralitat, però no plena, perquè sempre serà necessàriment parcial i incompleta." Ens agrada molt aquesta idea de cultura per fer i incompleta, ja que ens situa en un punt de vista poc freqüent en la definició de la cultura catalana.

Exercicis com aquests són necessaris per reflexionar sobre què hem d'ensenyar i què ens deixem per explicar, què estem farts de sentir-nos explicar com a professors i què sense voldríem explicar però pensem que no toca. Així doncs, De què parlem quan parlem d'Estudis Catalans és un clam contra els papers esgrogeïts pel pas del temps i, per tant, és molt benvingut i el seguirem per anar veiem com va creixent.

L'any dels MOOC

Si hem de destacar alguna cosa d'aquest últim any en matèria d'innovació educativa, ens hem de referir al MOOC (Massive Open Online Courses). Tal com indiquen les sigles en anglès, es tracta de cursos oberts a tothom a través de la xarxa. Moltes universitats de prestigi s'hi han llençat de ple aquest any. Si bé uns anys abans l'eclosió dels podcasts i de l'ITunes U semblava que fos l'eina òptima per estendre formació universitària de manera no formal, és evident que des de l'aparició dels MOOC aquesta eina ha quedat d'alguna manera superada per diversos motius.

En primer lloc, els MOOC ofereixen un ventall de cursos interessants d'universitats de primer nivell a temps real. Estem pensant en noms com Stanford, MIT, University of Chicago o Harvard que posen a la disposició d'un grup de persones limitat un tutor especialitzat que els guiarà en un aprenentatge autònom amb materials de qualitat, contrastats.

En segon lloc, els MOOC, a diferència dels podcasts, aporten el valor de compartir coneixement amb altres estudiants, hi ha implícit un aprenentatge col·laboratiu, per tant. Moltes de les plataformes utilitzades han crescut sorprenentment aquest any oferint cada cop més possibilitats de col·laboració entre estudiants i universitats. Estem parlant de Coursera, VentureLab, Udacity, edX, Google Course. Val la pena fer-hi una ullada per entendre l'abast de la implicació de diferents agents: tant tecnològics com educatius.

Finalment, cal destacar que més enllà de la formació autònoma i sovint informal d'aquests cursos gratuïts, molts MOOC ofereixen també certificats propis d'aquestes universitats. Un motiu més per confiar-hi i engrescar-nos-hi.

Així doncs, creiem que aquest any ha estat un primer pas per a aquests cursos, però de ben segur haurem d'estar a l'aguait per tot el que ens poden arribar
a oferir a partir d'ara. 

Viquilletra: treball col·laboratiu de literatura catalana

Aquest curs 2012-2013 ha tingut lloc el projecte Viquilletra de la UOC i el Portal Lletra que s'insereix en el Pla Nacional de Lectura 2012-2016 del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El projecte té com a objectiu motivar el professorat de secundària per a la creació de grups de discussió, formats per els mateixos estudiants, al voltant de les lectures de l'aula de llengua i literatura catalanes a segon cicle d'ESO i Batxillerat.


El projecte reforça l'aprenentatge a través d'una metodologia d'ensenyament-aprenentatge basada en la col·laboració entre centres educatius i també entre estudiants. Així doncs, es tracta d'un projecte que aplica bona part de conceptes presentes sovint en la innovació pedagògica i que incorpora eines tecnològiques per tal d'afavorir-ne l'aprofitament, com wikis i espais de relació comuna. Aquesta combinació fa que, tal com s'expressa en la carta de presentació del projecte, millori la motivació de l'alumnat, l'ús actiu de la llengua i encoratgi l'estudiant a la futura investigació i aprofundiment dels continguts. Per la banda del professorat els beneficis en la renovació i innovació metodològiques també són evidents.Us convidem a mirar-vos els seu projecte, els vídeos de l'experiència i si podeu l'any que ve, participar-hi!

Formació i trobada

A finals de juliol, com és habitual des de fa uns anys, vam celebrar les XXVI Jornades Internacionals per a Professors de Català, aquest cop a Vic. Es van tractar temes com la traducció a l'aula de CLE i el tractament de la literatura. Van intervenir amb tallers i conferències tan professionals de l'àmbit de les llengües estrangeres, com Llorenç Comajoan o Helena Buffery, responsable dels estudis catalans a Cork, com professors de català de l'Institut Ramon Llull. La valoració ha estat positiva i de fet ja estem preparant les jornades de l'any que ve!

A banda, hi ha més formacions que tenen lloc als Països Catalans al començament de curs. Una d'elles són les Jornades d'autoaprenentatge de llengües, que aquest any arriben a la tercer edició, organitzades per la DGPL en col·laboració amb el GR@EL de la UPF. Aquest any la jornada se centrarà en l'aprenentatge per competències i tindrà lloc el 26 d'octubre de 2012 al Campus de Comunicació de Poblenou de la UPF. L'altra és la formació que ofereix l'Institut Ramon Llull a Morella el Curs d'introducció a la didàctica com a idioma estranger del 19 al 21 d'octubre. El curs està dirigit a filòlegs, traductors, humanistes acabats de graduar que vulguin fer els primers passos en la didàctica de l'ensenyament de la llengua catalana per ser futurs professors.

Ens alegra pensar que comencem el curs amb bon peu i amb cursos per retrobar-nos les cares, en alguns casos, però sempre per conèixer nous punts de vista que enriquiran de ben segur les nostres classes! 

Ensenyar i aprendre, dues cares de la mateixa moneda

zentolos - Flickr

Aquests dies hem estat rastrejant a la xarxa, als llibres i a les trobades que hem tingut cara a cara, punts en què el canvi de paradigma en l'educació es faci evident. Sol ser habitual que en aquests moments ens vinguin idees generals que tenim sabudes de la pedagogia constructivista, ara bé, l'actualització de valors com el aprendre en l'acció o l'aprenentatge col·laboratiu, prenen un nou significat durant el desenvolupament de les noves tecnologies i els usos que se'n deriven.

En aquest sentit, volem presentar dos exemples d'actualitat. El primer d'ells és el llibre elaborat a partir del Mozilla Festival de 2010: Learning, Freedom and the Web. El llibre, força extens i consultable també en línia, és una bona mostra de la feina que es fa durant els festivals anuals que tenen lloc a diferents punts del planeta i que posen en contacte a professionals del món de l'educació i de la tecnologia. Dins el llibre que relata la trobada que va tenir lloc a Barcelona el 2010 hi hem trobat la referència a HASTAC (Humanities, Arts, Science and Technology Advanced Collaboratory). Sota aquest acrònim hi ha una xarxa internacional d'educadors i visionaris digitals compromesos en el desenvolupament de noves eines i mitjans; en el pensament crític sobre el rol de les noves tecnologies a la vida, l'aprenentatge i la societat, i en les formes participatives d'aprendre. La xarxa copta amb més de 200 becaris i més de 8.000 membres. Tothom s'hi pot inscriure i participar-hi tant en la confecció de continguts com en la recopilació d'informació. 

La segona proposta és més propera. Es tracta d'iCOBAE, un projecte d'innovació sobre competències bàsiques en educació dut a terme per Fernando Trujillo, Miguel Ángel Ariza y Diego Ojeda. Destaquen entre altres punts la voluntat de reflexionar sobre l'educació per competències, el disseny de tasques integrades, els mecanismes d'avaluació i la potenciació de l'autoformació.A banda, ofereixen una interessant punt de partida sobre el que hauria de ser l'avaluació en un model d'aprenentatge per competències, com el que es vol aplicar ara en l'educació secundària, així com propostes de treball cooperatiu i de formació del professorat. 

En qualsevol cas, són dues propostes interessants, que caldrà anar seguint i estudiant. Si en coneixeu més, deixeu-nos un comentari! Ens agradarà ampliar la xarxa.

Una història de la llengua en present

Via el nostre estimat Gazophylacium teníem pendent de comentar una història de la llengua peculiar, però adaptada als temps que corren. Si en fa de temps que teníem aquesta entrada pendent! Disculpeu per les interrupcions... Dèiem que la història de la llengua catalana, per a no filòlegs, s'entén, s'ha escrit i reescrit més de mil vegades i amb totes les webs i wikis que es creen durant l'era digital el nombre de vegades que l'arbre cronològic s'ha repassat de dalt a baix es multiplica; més si tenim en compte que el català és la tretzena llengua amb més nombre d'articles a la Viquipèdia i una de les deu més actives a nivell global de xarxa, les dades a InformeCAT de Plataforma per la llengua.

Sigui com sigui, poques pàgines adopten presentacions innovadores i adaptades als temps que corren. Amb això no volem dir que el text sigui un suport que calgui desacreditar. De fet, si és necessari tenir els conceptes i les dades clares, un text breu, concís i ben estructurat és sempre una solució òptima i barata des d'un punt de vista de disseny web. Un dels avantatges de tenir una llengua global potser són les de poder fer materials com aquesta magnífica History of English in Ten Minuts de The Open University (recordem-ho, universitat lliure i gratuïta amb continguts oberts!). El text hi és en format reduït i com a acompanyament del vídeo. No hi falta tampoc la transcripció, imprescindible si estem pensant en estudiants d'anglès, i una ampliació cap a cursos de la mateixa OU. Es deixen de banda els formalismes, la redacció és desenfadada, l'audiovisual pren el protagonisme. La presentació ens deixa amb una idea prou acurada de la història de l'anglès, cumpleix la funció divulgadora doncs, a més d'entretenir, segona funció no menys important avui dia per tal que un contingut web assoleixi el major nombre de visitants, però sobretot de lectors, possible.

  

Poesia a la xarxa, participem-hi!

Demà se celebra el dia de la poesia catalana a internet, gairebé coincidint amb el dia mundial de la poesia, el dia 21 de març. Hi ha dues accions que ens han arribat per celebrar aquestes festes literàries:

17 de març: El portal Lletra de la UOC fa una crida a emplenar les xarxes socials de versos catalans. Podeu piular versos al Twitter amb l’etiqueta #jollegeixo. Si teniu un bloc, podeu fer una entrada explicant quins us sembla que són els 5 millors versos de la poesia catalana i què us suggereixen. Si feu arribar un correu a lletra@uoc.edu per informar-los de la vostra entrada, l’enllaçaran des de lletrA. També al Facebook podeu compartir els vostres versos preferits al mur personal i també participar en l’esdeveniment II Dia de la Poesia Catalana a Facebook.

21 de març. Dia mundial de la poesia Dins i fora de les xarxes socials, la UOC proposa piular versos al Twitter amb les etiquetes #dmpoesia i #jollegeixo. Durant la primera quinzena de març, des del twitter de @lletra i des del nostre Facebook han proposat la lectura d’un poeta català cada dia. Per altra banda, el CPNL proposa un concurs de haikus a la xarxa. L’activitat s’inscriu en el marc de l’Any de la Paraula Viva, que organitza l’Institut d’Estudis Catalans. Adreçat a  l’alumnat dels cursos de català i als voluntaris i aprenents del programa Voluntariat per la llengua, el concurs es du a terme a la xarxa social Facebook, en concret a la pàgina:

http://www.facebook.com/paraulahaikus

El concurs finalitza a les 23.59 hores del dia 22 de març de 2012.

Demà, uns quants versos, promès! 

YouTube per a professors i alumnes

Google, tenint en compte la preocupació dels centres educatius pels continguts dels vídeos del Youtube i conscient que el vídeo continua sent una eina valuosa per a l'educativa, ha creat un nou portal personalitzable per a les escoles. La plataforma pren com a punt de partida el portal existent YouTube.Edu en què es poden trobar vídeos de "lliçons breus de professors d'arreu del món, cursos complets de les millors universitats del planeta, desenvolupament professional d'educadors d'experiència acreditada i vídeos inspiradors de líders d'opinió."

A banda de totes les bones idees que ja es podien consultar en aquests canals especialitzats, ara les escoles també poden obrir un compte i fer-se un portal personalitzat en què els estudiants veuen només els continguts que els professors deixin veure, sense l'apartat "vídeos relacionats", sense comentaris d'internautes. Es tracta d'una eina perfecta per unir ajudar-nos a introduir el vídeo a l'aula i també maneres innovadores de fer-lo servir.

Trobareu més informació al bloc de Youtube o directament en els enllaços que us hem deixat aquí. 

Si doneu educació, obtindreu riquesa

Des del blog d'Olliebray ens trobem amb aquesta meravella de conferència de Lord David Puttnam sobre l'educació avui i la responsabilitat dels governs per portar-la a les quotes d'excel·lència desitjades. Puttman es demana si volem un model de societat economicista, basat en l'utilitarisme o per contra volem un model de societat on els ciutadans siguin creadors de coneixement en la societat interconnectada en què vivim: només serà possible un model de societat d'igualtat d'oportunitats amb un model d'ensenyament d'igualtat d'oportunitats.

Per arribar-hi, diu, cal tenir en compte que el pressupost d'un país és clau, i que les partides dedicades a l'ensenyament i també als professionals que hi treballen han de ser generoses, recompensant-los en sou i en formació continuada. Amb tot això admet que la tecnologia és la font del canvi de paradigme en què estem immersos; "Code is the new Latin", citant l'informe Next Gen d'Alex Hope i Ian Livingston insisteix que cal una adaptació de les metodologies per veure-hi clar, cal l'empenta de tota la comunitat educativa, sobre la qual recau l'impacte d'aquest canvi. Creiem que són raons de pes, tal com Puttman apunta, per dedicar-hi tots els esforços possibles.

http://www.typepad.com/services/trackback/6a00d8341eb53c53ef015393ff071a970b

Més concursos twittaires

Després del nostre llançament a la xarxa del concurs de Microrelats Paraula Viva, en el qual ja s'han rebut més de 200 relats d'estudiants de català d'arreu del món, n'han sortit d'altres des d'institucions que també tenen entre els seus objectius la difusió de la llengua catalana.

El primer cas és el concurs Sigues viu, tingues paraula, també emmarcat en l'Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica. S'hi pot participar tant per la pàgina de Llengua catalana al Facebook com fent-se seguidor del seu Twitter i enviar missatges amb l'etiqueta #svtp i la menció @llenguacatalana. El concurs té cinc categories:

• Compartir fotografies de plaques de carrers amb noms curiosos.
• Inventar un embarbussament, enregistrar-lo en vídeo o àudio i compartir-lo.E
• Escriure un text breu en què tots els adjectius i noms siguin topònims o cognoms.
• Inventar una paraula original i divertida utilitzant els sistemes de derivació i composició propis del català.

 El segon cas ens arriba des dels serveis lingüístics universitaris i té lloc via Twitter. Es tracta del concurs Sigues lingüísticament sostenible en què es formulen dues preguntes en forma de vídeo simpàtic per motivar la reflexió al voltant de la diversitat lingüística. Els participants han de contestar a dues preguntes:

• Si fossis en Mario, què faries per aconseguir que et parlessin en català?
• Quina és la primera expressió que ensenyaries a un estudiant que ha de viatjar al teu lloc d'origen?

Ho hauran de fer amb l'etiqueta corresponent (#piulapelmario o #piulapelpumplaf). Us deixem aquí el vídeo d'en Robinson Crustó per si us inspira:

Una sola identitat en un món intercultural?

Quan parlem d'interculturalitat a uns quants ens ve al cap algunes de les escenes de la pel·lícula arxiconeguda L'Auberge Espagnole de Cédric Klapish. És un bon exemple del batibull en què cada cop ens trobem més endins.

 Per treure'n profit, però, és interessant anar conscienciant durant tota l'etapa formativa dels avantatges de la barreja i la multiplicitat d'identitats. En l'aprenentatge de llengües, la competència intercultural és necessària per a la interpretació de situacions que gramaticalment entenem, però que culturalment se'ns escapen quan van acompanyades de gestos o d'entonacions poc freqüents en la llengua d'origen, per exemple. En aquest sentit, la UAB ha confeccionat un senzill Test d'Obertura Intercultural per posar a prova la nostra competència en aquesta matèria. Els resultats poden ser sorprenents, però el test està encaminat a fer-nos en tot moment una crítica constructiva de determinades situacions en què no estem acostumats a posar-nos al lloc de l'altre i des d'allà reaccionar potser d'una manera ben diferent de com ho faríem espontàniament.

Celebrem 25 anys de Jornades!

Avui engeguem la 25a edició de les Jornades internacionals per a professors de català a Girona, la universitat d'aquesta ciutat ens acull per segon any consecutiu.

Aquest any és especial perquè, a banda de celebrar 25 anys de trobades productives entre professorat i personal de l'IRL, entre professorat i professionals de la didàctica de la llengua i la literatura, també comptarem amb molts més participants que en les darreres edicions. 

Les sessions de treball estaran centrades, enguany, en l'avaluació des de punts de vista tant formatius com sumatius. Sense oblidar la importància de la tecnologia en l'avaluació centrada en l'aprenentatge com és l'ús dels portfolis i en concret del portfoli europeu.

En concret, per al dia 19 destaquen noms com Encara Atienza, Anna Pitarch i Neus Figueras. A banda de ponències o tallers més generalistes (vegeu el programa complet aquí) hi ha un altre bloc de tallers i ponències els dies 19 i 20 de juliol que estaran protagonitzats pel mateix professorat de la Xarxa Universitària d'Estudis Catalans de l'Institut Ramon Llull i tractaran temes com ara l'ús de la lingüística computacional en les classes de llengua catalana, l'organització de jornades músicopoètiques a les universitats o un taller per al disseny de cartells per a la promoció de cursos i activitats.

Les Jornades s'acaben el 21 de juliol amb una conferència de Margarida Casacuberta, "El comte Arnau: trajectòria d'un mite", però esperem poder-vos informar de tot allò que hem après a partir de la setmana que ve. Gràcies pel vostre suport durant tot aquest temps!

#Piucat: lliçons de català al Twitter

Fa uns dies llegíem al 3cat24 que ja hi ha un curs de català via Twitter, però no només això sinó que dels mateixos autors, Barcelona Media, també tenim a la nostra disposició un corrector: elCorrector, que funciona per a IPad i IPhone i està pensat per corregir textos curts (140 caràcters dos cops al dia en la modalitat gratuïta), per a SMS, Twitter o FB. També el podem fer servir per escriure un correu electrònic, esclar, però ens costaria temps amb aquesta modalitat i potser seria més assenyat adquirir una de les altres dues modalitats que ofereixen a l'App Store d'ITunes a mòdics preus.

Pel que fa al curs de català, Piula en català, sota l'etiqueta #Piucat els autors del programa aniran enviant comentaris que ajudaran a completar la tasca d'elCorrector. Tracten temes durant una setmana o dues en format lliçó de 140 caràcters per dia. Els continguts de tota la lliçó els podeu consultar aquí també. De moment ja tenen dues lliçons: El guionet en mots compostos i Els perquès. Aquestes inciatives han comptat amb el suport d'un motor de correcció del Grup de Recerca en Lingüística Computacional de la Universitat Pompeu Fabra.

Les lliçons, com veieu són de caire també correctiu i no són pròpiament allò que podríem anomenar un curs de Català com a Llengua Estrangera, però tot és un començament. De ben segur que ja us dóna idees.

SpeakApps de la UOC i les RIA del CLEAR

Llegim a les notícies de la UOC que aquesta universitat liderarà un projecte que integrarà diferents aplicacions per aprendre llengües en una sola plataforma: SpeakApps. El projecte comptarà amb eines desenvolupades per aquesta mateixa universitat i que ja funcionen plenament com Langblog: un audioblog que permet que l'estudiant s'enregistri com a resposta a una tasca d'un professor a una intervenció prèvia d'un company de classe.

En aquest mateix sentit hem parlat alguna vegada de les Rich Internet Applications de la Michigan State University que precisament aquest trimestre dedica la revista del CLEAR (Center for Language Education and Research) a aquestes eines tecnològiques per millorar l'adquisició de llengües estrangeres. Aquesta universitat va començar a treballar amb aquest tipus d'aplicacions el 2006, l'article exposa quins han estat els principis que han impulsat el disseny d'aquestes aplicacions i com s'han utilitzat amb exemples concrets a l'aula. Exercicis a partir de vídeos del youtube o com fer presentacions multimèdia per fer qüestionaris en viu a l'aula,  en són algunes de les idees que podeu trobar. El millor de tot és que podeu utilitzar qualsevol de les aplicacions desenvolupades per aquesta universitat i fer-vos-les a mida, només cal que us registreu al seu lloc web.

Entrevista a Jordi Adell a Vilaweb

Us deixem aquí una entrevista de Jordi Adell feta fa ja una setmaneta i mitja a Vilaweb. El professor de la Universitat Jaume I, pioner en tecnologia aplicada a l'ensenyament, fa un repàs a la importància de la introducció de la tecnologia als centres educatius.

Adell remarca la necessitat d'adaptar-se a les noves eines, però sense començar la casa per la teulada, és a dir, sense formar bé el professorat. A partir d'aquí el canvi metodològic s'hauria de vertebrar des de les institucions i fins a  l'alumne, el qual, tot i el que en un primer cop d'ull podria semblar que és el primer interessat en el canvi, la realitat és que no deixa de ser un factor més que s'hi resisteix. Amb tot, Adell creu que allò de més valor que ens ofereix la tecnologia són les oportunitats de crear noves vies per aprendre i ensenyar; vies que estan per explotar.

Ens fem ressò, igualment, d'aquesta entrada al seu bloc, "Libros de texto digitales: la opinión de los alumnos", ja que creiem que tant els comentaris com el punt de partida són un bon complement de la problemàtica entorn la tecnologia expressada a l'entrevista.

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

Aprenentatge informal vs. aprenentatge formal en les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Olga Esteve i Joan Tomàs Pujolà van escenificar el dijous passat un diàleg prou interessant entre aprenentatge formal i aprenentatge informal. Ens va agradar aquesta presentació ja que plantejava les dicotomies en què es troba qualsevol professor de llengua en aquests moments: com puc integrar dos formes d'aprendre que sempre havien estat molt allunyades una de l'altra, sense perdre'm?, com puc fer servir tot allò que els alumnes aprenen fora de l'aula i portar-ho a l'aula?, faré bé si ho faig o val més que em quedi amb la manera tradicional de fer classe?

Tant Esteve com Pujolà estaven d'acord en un model d'aprenentatge actiu, en què l'alumne faci coses per a aprendre contextualitzades en un entorn real, és el que els gurus ara en diuen Learning by doing, però que els professors de llengües ja fa temps que sabem que funciona. Pujolà amb el seu punt de vista Edupunk, amortit per la formalitat d'Esteve, hi afegia una reflexió que es comença a sentir ara i és que per molta tecnologia que tinguem si no la sabem fer servir de forma creativa i per a finalitats que ens vagin a favor (a favor del docent, de l'aprenentatge dels alumnes i de la gestió de l'aula en definitiva) no ens servirà per res. Així, la conjunció d'aquestes cares de la mateixa moneda confluirien en un model d'ensenyament/aprenentatge en què destacarien aquests punts:

1. enfocament competencial per tal de produir models de llengua de forma significativa i no descontextualitzada
2. presa de consciència de l'aprenentatge a través de l'autoavaluació i l'autoconeixement
3. diferenciar instruir (el que tradicionalment s'ha fet) i capacitar, és a dir, donar les eines perquè l'aprenent les utilitzi de la millor manera possible
4. corresponsabilitat en l'avaluació i, per tant, també en l'aprenentatge

Això és un resum fet durant la conferència, si voleu la xerrada amb la dramatització inclosa dels dos ponents, la teniu a la web de l'UAB.

Els grups de treball que van tenir lloc després, lligats a través del grup de twitter sdljornades i amb l'etiqueta #2jal, van ser una bona eina per treballar en grups, però connectats. Van sortir idees interessants sobre la importància de la motivació de l'alumnat per tal d'aprendre una llengua i de com algunes eines de l'entorn habitual d'aquest alumnat ens poden ajudar. Podeu consultar totes les converses en aquest twitter. 

Demà parlarem de la sessió del divendres 25 de febrer. Si hi vau assistir i ens en voleu dir la vostra, estem disposats a parlar-ne!

II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB

Avui i demà tindran lloc a la UAB les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB, organitzades pel servei de llengües d'aquesta universitat i la DGPL, a més de la col·laboració de Linguamón. Hi anirem a treure el cap i us mantindrem informats del que hi haguem vist. De moment el programa ens agrada que facin incidència a "la innovació que s'ha produït en les tecnologies de la informació i la comunicació en aquests últims temps ha entrar de ple en ell món de la formació i l'aprenentatge."

Entre els ponents hi ha Olga Esteve (UPF) i Joan Tomàs Pujolà (UB), que avui parlaran de la dicotomia entre aprenentatge formal i informal i, demà, Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC), faran conferències sobre aprenentatge de llengües amb relació a la xarxa. A banda, també tindran lloc dos grups de treball, que esperem que siguin ben profitosos.

Us en mantenim informats i esperem els vostres comentaris i hi aneu!

Cursos universitaris oberts per a tothom

Una de les coses que més ens agrada de la febre de l'esperit col·laboratiu són els continguts en línia de moltes universitats de prestigi com Stanford, Yale, MIT i des de fa pocs dies també NYU.

Paral·lelament també hi ha la feina lloable de Open Culture que recull més de 350 cursos de diferents universitats, a més de podcasts, audiollibres, pel·lícules, ebooks i llibres de text. Les temàtiques són diverses, des de l'A d'arquitectura, fins a la S de sociologia!

La col·laboració, però, no s'està limitant només a aquestes pàgines més o menys conegudes (iTunesU, en seria una altra), sinó que diversos projectes van sortint aprofitant aportacions de tot un equip docent. En són exemples els citats a l'Informe Horizon 2010:

• Comunitats de pràctica com la de la University Trinity per dipositar treballs acadèmics i compartir-los.
• OpenLearn de l'Open University del Regne Unit té materials oberts per tothom i permet, a banda de treballar-los autònomament, també inscriure's a grups d'estudi que treballin aquests continguts.
• Creative Commons també té continguts educatius en línia per treballar-hi, compartir-los i adaptar-los en alguns casos. 
• Teachers Without Borders: es tracta d'un portal que té com a missió millorar el benestar humà a través de desenvolupament professional a escala mundial. Per fer-ho posa a l'abast de tot aquell que s'hi registri: comunitats de pràctica, recursos, cursos en línia, podcasts i enllaços
• Folksematic: també ofereix més de 110.000 recursos per compartir, recomanar o col·laborar-hi. 

Finalment, i ja amb un projecte més concret ens parlen també de Looking for Whitman en què participen més d'una universitat i que es nodreix d'aportacions tant d'estudiants com d'experts entorn de la figura d'aquest gran poeta. Un bon projecte d'innovació pedagògica que rep el suport de The National Endowment for the Humanities. Ens cau la baba amb projectes com aquest, ens queda molt camí.