Pàgines i wikis per a la col·laboració en línia: alguns exemples

A vegades ens cansem de fer formació per adquirir habilitats i destreses amb eines com les wikis, el moodle, els blocs. Però tota aquesta formació d'ús de programari, que sol ser la part en què hi passem més temps, no deixa de ser una eina buida si després no s'emplena de continguts.

De tant en tant, ens agrada fer-vos arribar propostes concretes que hem trobat per vies diferents. Una d'elles ens arriba via un dels blocs que llegim, Educatontic. Es tracta d'un projecte educatiu de Berritzegune Nagusia de Bilbao per apropar l'entorn immediat a alumnes i professors i fer-ho constar a la xarxa de forma col·laborativa. El resultat és aquest web fet amb tecnologia Google Sites que fa propostes didàctiques tant en el camp de l'ensenyament de llengües, com en el de la teconlogia. L'eina és la mateixa, la filosofia col·laborativa del projecte també, només canvia el contingut, els exercicis.

L'altra proposta ens arriba a través del curs que hem fet a Madrid: Ensenyar català a Espanya i Portugal: idees i experiències, amb la col·laboració de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. A més de fer un taller d'Aula Mestra, la propera plataforma dins Parla.cat per a la gestió de cursos personalitzats amb tecnologia moodle, també va tenir lloc un taller sobre wikis. Inmaculada Mas, professora de llengua espanyola a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i té wikis tan interessants com aquesta sobre fonètica i fonologia de l'espanyol. Són especialment interessants les pàgines sobre projectes en què trobem les aportacions de l'alumnat fent ús d'arxius sonors, gràfics i tot el ventall de possibilitats que ofereix el wiki.

Universal Subtitles: base de dades i eines

La nostra realitat virtual gira al voltant de pàgines com youtube, dailymotion, vimeo... Si només ens fixem amb la part visual, podem entendre bona part de vídeos de tot el món, encara que la llengua que s'hi parli no sigui comprensible per a nosaltres. Tot i això, què passa quan volem saber què ens està explicant un subjecte en un vídeo així:



El que ens expliquen sembla molt interessant, però no sabem exactament per a què volen fer servir això (per sort aquest vídeo té una traducció disponible apretant un simple botó). Els subtítols serien una altra possible solució, segons com més profitosa per a l'aprenetatge de llengües, ja que no tapa el que es diu amb la llengua original.

Fins ara, el procés per introduir subtítols era força laboriós: cal una transcripció i cal enganxar els subtítols amb el minutatge corresponent. Doncs bé, Drumbeat (que ve a ser una comunitat de Mozilla que busca solucions de codi obert per a problemes globals) sembla que està desenvolupant una eina col·laborativa que es basa en una base de dades de subtítols, Universal Subtitles, consultable per tothom. Paral·lelament, Firefox sembla que també està desenvolupant un complement per fer tasques com la transcripció o la l'addició de subtítols de forma més automàtica i no descarregant-nos 10 programes.

Els PLE (II): exemples concrets

Si l'última entrada vaig intentar posar-vos en situació, en aquesta us vull fer arribar algunes propostes perquè aneu tafanejant. Continuo amb idees que vaig caçar al vol de la xerrada de la Dolors Reig que va tenir lloc la setmana passada.

Queda clar que els entorns d'aprenentatge que podem trobar a internet són variats i múltiples, però que un dels més extesos en l'aprenentatge formal és la plataforma Moodle, com la que hem implantat recentment per gestionar la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior. Mentre que, per altra banda, tenim aplicacions versàtils i personalitzades que ens ofereixen un aprenentatge informal, espontani i aquí hi entarien el Google Reader, el Feedly o el Twitter.

Entre aquests dos tipus de vies per les quals aprenem d'una manera o altra, necessitem un entorn que les aglutini per això tenim els PLE. Exemples concrets:

• EyeOS: una xarxa social de codi obert per a intercanvi i organització de dades
• ELGG: una xarxa més de caire professional i molt utilitzada per universitats que permet integració de Moodle

Aquests dos entorns són un bon començament per anar-vos fent una idea de tot el que podem fer.
La propera entrada la dedicaré a exemples concrets d'aplicació sobre aquestes plataformes... de moment ja teniu feina per anar fent!

Els PLE (I): Què són i per a què serveixen?

Ara pensareu que ja comencem un altre cop a fer servir sigles incomprensibles per referir-nos a ves a saber què. Bé, aquest cop és PLE (Personal Learning Enviroments). Dimecres 8, dins el programa Compartim del Departament de Justícia, vam fer una sessió intensiva sobre aquest nou fenomen d'Internet amb la Dolors Reig, una experta d'això i de moltes altres coses.

Si aquí ens hi fixem ens els PLE és perquè poden aportar molts bons resultats a la gestió de la informació d'Internet, cosa que fa augmentar directament el profit que en podem treure. L'idea és senzilla:

• RSS, per tant, actualització constant
• Formació informal: no hi ha un professor en el sentit tradicional del terme
• Personalització: les fonts de les quals obtenim informació són les que triem i amb aplicacions de codi obert que es poden modificar al nostre gust (vegeu: googlemaps)
• Coneixement sincrònic: cada cop que s'actualitza la informació nosaltres la tenim a l'instant.

Si aquests conceptes estan clars, crec que podem passar a la segona part: els exemples. Si no, mireu aquest vídeo, part d'una futura pel·lícula, sobre la "cultura de remescla", fonamental per entendre els PLE:

Firefox i correctors

Potser ja ho sabeu, però ja teniu la nova versió del Firefox en català, la 3.5 que us podeu descarregar des del Rebost del Softcatalà. On a més a més podreu trobar notícies al voltant d'aquest popular navegador, però si voleu està al dia sindiqueu-vos a Firefox.cat, el bloc de Firefox i el català.

Potser alguns de vosaltres us preguntareu perquè fer servir un navegador diferent del que ve de sèrie (si teniu PC l'Explorer). Bé, doncs això és com anar amb unes sabates trencades o amb unes ulleres amb una graduació per sota de la que us pertoca. Quan feu el canvi penseu i com podia anar jo així abans? A part de la comoditat, també és un navegador fet amb programari lliure i, per tant, millorable per les aportacions d'usuaris desinteressats.

L'altra notícia és el nou corrector lliure per a word (també per a openoffice, un altre cop programari lliure). Per què aquest corrector diem que és lliure? Doncs perquè enlloc de ser el que ve per defecte amb el word de l'office és un que "han elaborat el Grup de Lingüística Computacional de la UPF, la col·laboració Barcelona Media i el finançament de la Generalitat de Catalunya" segons Softcatalà. Al cap i a la fi una eina molt més fiable i útil.

Adaptar-se o morir

El títol d'aquesta entrada és dràstic, però així de clar ha estat aquest matí Ismael Peña López en la seva conferència titulada Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció.

Per fer-vos una síntesi centrada en els aspectes que com a professorat del segle XXI ens poden interessar, direm que cal tenir en compte que estem vivint un canvi en la societat en què la informació, el coneixement, ha deixat de ser un bé escàs i ha passat a estar en mans de tothom, no només en les d'una minoria especialitzada, tot això gràcies a Internet.

Així, tenim un coneixement compartit que flueix, contràriament a una estructura jeràrquica, basada en l'autoritat escrita i reduïda, com la del passat. L'educació, el model educatiu, no pot oblidar aquesta estructura passada i segurament tampoc ho ha de fer, però la pregunta que ens hauríem de fer és: ¿com podem utilitzar en benefici nostre (comunitat docent/personal especialitzat en educació) l'accessibilitat oberta i a baix cost del coneixement que ens ofereix internet?

Si hi ha un nou model d'aprenentatge i coneixement aquest és la xarxa, mentre algunes empreses (discogràfiques...), formes tradicionals de distribució de coneixement (el diari, les revistes...) desapareixeran, l'escola, la universitat s'hi haurà d'adaptar. Com? Potenciant la formació en noves tecnologies, l'anomenada alfabetització digital, i fent polítiques que creïn la necessitat d'adaptar-se progressivament a aquest nou model, en el qual ja hi estem ficats de ple.

Teniu la presentació completa en el següent enllaç, bones reflexions!

Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc

Claroline i Moodle són dues de les plataformes de codi obert que actualment més s'utilitzen per a l'ensenyament virtual, així com per a la comunicació entre professorat i estudiantat en universitats i centres d'estudi.

Mooodle i Caroline serien el contrari d'un calaix de sastre

Totes dues funcionen a partir de calaixets o mòduls que permeten crear cursos i a dins dels cursos afegir-hi aplicacions diverses (wikis, fòrums, xats, qüestionaris, fitxers, imatges, vídeos...). Es pot fer servir com a curs virtual o simplement com a plataforma d'informacions per a una comunitat més o menys tancada. Fins i tot, el terme comunitat és variable, ja que permeten diferents graus de privilegis segons el tipus d'usuari que ets.

Per saber-ne més, diferències, aplicacions, utilitats, èxits... us recomanem que feu una ullada a alguns del fòrums de Claroline, Moodle o de comunitats com E-learning Workshop o Edukalibre.