Fa més d'un any us parlàvem dels perfils històrics al twitter i fa uns dies llegíem al bloc d'Escacc una entrada dedicada a aquesta qüestió. La novetat és que han aparegut més perfils d'escriptors desapareguts al segle XX, com Pere Calders, Tísner, Gabriel Ferrater o Francesc Pujols. La majoria d'aquests perfils, a diferència dels primers que vam ressenyar, no fan una interpretació de la realitat de forma irònica i prenent com a màscara el personatge, sinó que reprodueixen fragments de les obres dels autors.
Tot i això, creiem que poden ser un bon punt de partida per a les vostres classes de cultura o fins i tot un incentiu per crear-ne algun que no existeixi, requereix una bona documentació i un seguiment constant, però el resultat final pot ser molt productiu. La pròxima entrada intentarem dedicar-la a avaluar alguna d'aquestes propostes.
Us deixem la llista oberta que ha fet l'Escacc a la qual us podeu subscriure, ja que es va actualitzant puntualment.
Tuits des de @escacc/escriptors-hist%C3%B2rics
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
dimarts, 11 de desembre del 2012
dijous, 24 de maig del 2012
Una història de la llengua en present
Via el nostre estimat Gazophylacium teníem pendent de comentar una història de la llengua peculiar, però adaptada als temps que corren. Si en fa de temps que teníem aquesta entrada pendent! Disculpeu per les interrupcions... Dèiem que la història de la llengua catalana, per a no filòlegs, s'entén, s'ha escrit i reescrit més de mil vegades i amb totes les webs i wikis que es creen durant l'era digital el nombre de vegades que l'arbre cronològic s'ha repassat de dalt a baix es multiplica; més si tenim en compte que el català és la tretzena llengua amb més nombre d'articles a la Viquipèdia i una de les deu més actives a nivell global de xarxa, les dades a InformeCAT de Plataforma per la llengua.
Sigui com sigui, poques pàgines adopten presentacions innovadores i adaptades als temps que corren. Amb això no volem dir que el text sigui un suport que calgui desacreditar. De fet, si és necessari tenir els conceptes i les dades clares, un text breu, concís i ben estructurat és sempre una solució òptima i barata des d'un punt de vista de disseny web. Un dels avantatges de tenir una llengua global potser són les de poder fer materials com aquesta magnífica History of English in Ten Minuts de The Open University (recordem-ho, universitat lliure i gratuïta amb continguts oberts!). El text hi és en format reduït i com a acompanyament del vídeo. No hi falta tampoc la transcripció, imprescindible si estem pensant en estudiants d'anglès, i una ampliació cap a cursos de la mateixa OU. Es deixen de banda els formalismes, la redacció és desenfadada, l'audiovisual pren el protagonisme. La presentació ens deixa amb una idea prou acurada de la història de l'anglès, cumpleix la funció divulgadora doncs, a més d'entretenir, segona funció no menys important avui dia per tal que un contingut web assoleixi el major nombre de visitants, però sobretot de lectors, possible.
Sigui com sigui, poques pàgines adopten presentacions innovadores i adaptades als temps que corren. Amb això no volem dir que el text sigui un suport que calgui desacreditar. De fet, si és necessari tenir els conceptes i les dades clares, un text breu, concís i ben estructurat és sempre una solució òptima i barata des d'un punt de vista de disseny web. Un dels avantatges de tenir una llengua global potser són les de poder fer materials com aquesta magnífica History of English in Ten Minuts de The Open University (recordem-ho, universitat lliure i gratuïta amb continguts oberts!). El text hi és en format reduït i com a acompanyament del vídeo. No hi falta tampoc la transcripció, imprescindible si estem pensant en estudiants d'anglès, i una ampliació cap a cursos de la mateixa OU. Es deixen de banda els formalismes, la redacció és desenfadada, l'audiovisual pren el protagonisme. La presentació ens deixa amb una idea prou acurada de la història de l'anglès, cumpleix la funció divulgadora doncs, a més d'entretenir, segona funció no menys important avui dia per tal que un contingut web assoleixi el major nombre de visitants, però sobretot de lectors, possible.
dilluns, 12 de setembre del 2011
Viure l'11 de setembre de 1714 minut a minut
El 324.cat ha celebrat la Diada d'una forma original: una recreació de l'assalt a Barcelona per part de les tropes borbòniques el 1714.
La informació està organitzada de forma clara i força didàctica. S'han creat comptes per als protagonistes, els resistents, per una banda, i els borbònics, per l'altra. Cadascú té un avatar apropiat i el nom també és significatiu. A més de la veu dels personatges no hi podia faltar un mitjà d'opinió general, com fou la Gazeta de Barcelona, que també té un compte de twitter per narrar els fets. Hi trobem a faltar les veus del poble, que avui dia són el gruix de les piulades de l'actualitat. També hi ha una cronologia dels fets hora a hora i el seguiment de la llista amb els 15 membres d'aquest Viu l'11 de setembre de 1714. A més, els usuaris també hi han pogut participar amb l'etiqueta #11set1714 que també recull la pàgina a sota. El guió l'ha fet un conjunt d'historiadors amb Dani Cortijo al capdavant i té tots els certificats per afirmar que està fet amb molt rigor històric.
El cas és que ens sembla un gran encert tant per veure el funcionament de Twitter per a usos pedagògics, com per repassar una mica la història en tant que usuaris.
La informació està organitzada de forma clara i força didàctica. S'han creat comptes per als protagonistes, els resistents, per una banda, i els borbònics, per l'altra. Cadascú té un avatar apropiat i el nom també és significatiu. A més de la veu dels personatges no hi podia faltar un mitjà d'opinió general, com fou la Gazeta de Barcelona, que també té un compte de twitter per narrar els fets. Hi trobem a faltar les veus del poble, que avui dia són el gruix de les piulades de l'actualitat. També hi ha una cronologia dels fets hora a hora i el seguiment de la llista amb els 15 membres d'aquest Viu l'11 de setembre de 1714. A més, els usuaris també hi han pogut participar amb l'etiqueta #11set1714 que també recull la pàgina a sota. El guió l'ha fet un conjunt d'historiadors amb Dani Cortijo al capdavant i té tots els certificats per afirmar que està fet amb molt rigor històric.
El cas és que ens sembla un gran encert tant per veure el funcionament de Twitter per a usos pedagògics, com per repassar una mica la història en tant que usuaris.
dimarts, 10 d’agost del 2010
Plantilles amb imaginació
Llegint el bloc Free Technology for Teachers de Richard Byrne, ens adonem que amb ben poca cosa a vegades es poden fer materials ben actuals que poden ser motivadors per als alumnes. En aquest cas pensem en una plantilla ideada per Derrick Waddell sobre personatges històrics a Facebook. Es tracta d'omplir buits amb informació que podem trobar tant a una Enciclopèdia tradicional com a la Wikipèdia, però que en qualsevol cas pot ser un bon exercici amb un punt de partida motivador, encara que no desemboqui amb un perfil públic autèntic de Facebook.
Podeu aconseguir aquesta plantilla a la Galeria pública de plantilles del Google Docs i crear-ne de noves vosaltres seguint les instruccions. També en podeu trobar d'altres ja creades i simplement traduir-les.
Podeu aconseguir aquesta plantilla a la Galeria pública de plantilles del Google Docs i crear-ne de noves vosaltres seguint les instruccions. També en podeu trobar d'altres ja creades i simplement traduir-les.
dimecres, 5 de maig del 2010
Més revistes en format electrònic
Des de la setmana passada teniu a la vostra disposició algunes de les revistes de més anomenada en versió digital. Una edició no treu l'altra i de fet, els casos dels quals us parlem aporten més possibilitats que el paper.
Estem parlant de les revistes del grup Sàpiens:
Totes quatre tenen continguts en obert i altres que cal registrar-vos per veure'ls, cosa que recomanem si en sou subscriptors de la versió en paper, ja que llavors els avantatges són molt més substanciosos. Els continguts als quals podeu accedir sense registrar-vos-hi són blogs especialitzats i també notícies relacionades amb la temàtica de la revista.
Està prou bé per utilitzar-ho a l'aula com a complement, no trobeu?
dimecres, 21 d’abril del 2010
Sant Jordi en clau d'humor
Avui hem descobert una mini sèrie per explicar d'una altra manera el Sant Jordi. Es tracta de Qui va matar el drac? un projecte d'una sèrie de professionals que amb humor i un bon disseny expliquen de diferents maneres com Sant Jordi va matar el drac. De moment ja porten 3 capítols penjats i n'aniran penjant fins divendres, dia en què tindrem el capítol final, com no podria ser d'una altra manera.
La bona o mala notícia és que alguns capítols no tenen diàlegs, per tant, potser també un bon material per fer emplenar de paraules les viscissituds d'aquest cavaller ben original:
La bona o mala notícia és que alguns capítols no tenen diàlegs, per tant, potser també un bon material per fer emplenar de paraules les viscissituds d'aquest cavaller ben original:
Qui va matar el drac? Capítol3 from Qui va matar el drac? on Vimeo.
dimecres, 17 de febrer del 2010
Exili i mapes interactius
El dia 18 de gener deixàvem anar després de parlar de les aplicacions mòbil, que esperàvem veure un mapa interactiu dels exiliats catalans. Doncs bé, aquest mapa ja existeix, tal com ens precisava la Teresa Fèrriz en un comentari que ens va deixar.
Es tracta de TopobioGrafies de l'exili català. El mapa és del tot col·laboratiu, la gent hi introdueix històries personals, tot acompanyant-les de vídeos i fotografies. També hi ha la possibilitat d'afegir-hi itineraris culturals a partir d'una obra literària existent. A més més, les petites explicacions que hi apareixen i l'interfície es poden llegir també en anglès, francès i castellà.
Darrere hi ha l'equip de lletrA a més de la UOC i la URL i el mecansime que utilitzen per crear l'eina un mashup entre diferents aplicacions a l'abast de tots nosaltres: Google Earth, Google Translator, Youtube o Google Maps, entre altres.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Pompeu amb salsa
D'aquí a una setmaneta es lliuraran els Premis Pompeu que recauen sobre persones o entitats que contribueixin a la difusió, la promoció i l'ús de la llengua catalana en àmbits tan diversos com la tecnologia, la ciència. L'Institut Ramon Llull forma part del jurat i hem pensat que no estaria de més fer una petita entrada per fer-vos-en quatre cèntims.
Mentre esperem la decisió, la Secretaria de Política Lingüística ens dóna una oportunitat per anar fent boca i consciència. Estem parlant del joc interactiu sobre l'eminent figura del gramàtic català, Pompeu Fabra. El joc passa ràpid i és força entretingut. Una bona manera de repassar dates i fites del català i la seva normalització amb quatre clics i una veu melodiosa del senyor Pompeu. A més a més, la Secretaria també ha posat a disposició dels interessats una aplicació per a Facebook, a poc a poc, ens anem modernitzant, pompeus.
dimecres, 18 de febrer del 2009
Curs de cultura amb youtube
L'Èric Viladrich, des de Mont-real, ens va fer arribar fa uns dies ja el seu canal de vídeos per al seu curs de cultura catalana. Molts del vídeos estan subtitulats al francès, una altra de les eines del youtube que facilita força l'aplicació didàctica del material audiovisual que s'hi troba penjat.
Us deixem amb un tast d'aquesta eina de suport que inclou vídeos d'història, de tradicions, de música i fins i tot receptes suculentes:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)