L'any dels MOOC

Si hem de destacar alguna cosa d'aquest últim any en matèria d'innovació educativa, ens hem de referir al MOOC (Massive Open Online Courses). Tal com indiquen les sigles en anglès, es tracta de cursos oberts a tothom a través de la xarxa. Moltes universitats de prestigi s'hi han llençat de ple aquest any. Si bé uns anys abans l'eclosió dels podcasts i de l'ITunes U semblava que fos l'eina òptima per estendre formació universitària de manera no formal, és evident que des de l'aparició dels MOOC aquesta eina ha quedat d'alguna manera superada per diversos motius.

En primer lloc, els MOOC ofereixen un ventall de cursos interessants d'universitats de primer nivell a temps real. Estem pensant en noms com Stanford, MIT, University of Chicago o Harvard que posen a la disposició d'un grup de persones limitat un tutor especialitzat que els guiarà en un aprenentatge autònom amb materials de qualitat, contrastats.

En segon lloc, els MOOC, a diferència dels podcasts, aporten el valor de compartir coneixement amb altres estudiants, hi ha implícit un aprenentatge col·laboratiu, per tant. Moltes de les plataformes utilitzades han crescut sorprenentment aquest any oferint cada cop més possibilitats de col·laboració entre estudiants i universitats. Estem parlant de Coursera, VentureLab, Udacity, edX, Google Course. Val la pena fer-hi una ullada per entendre l'abast de la implicació de diferents agents: tant tecnològics com educatius.

Finalment, cal destacar que més enllà de la formació autònoma i sovint informal d'aquests cursos gratuïts, molts MOOC ofereixen també certificats propis d'aquestes universitats. Un motiu més per confiar-hi i engrescar-nos-hi.

Així doncs, creiem que aquest any ha estat un primer pas per a aquests cursos, però de ben segur haurem d'estar a l'aguait per tot el que ens poden arribar
a oferir a partir d'ara. 

Ensenyar i aprendre, dues cares de la mateixa moneda

zentolos - Flickr

Aquests dies hem estat rastrejant a la xarxa, als llibres i a les trobades que hem tingut cara a cara, punts en què el canvi de paradigma en l'educació es faci evident. Sol ser habitual que en aquests moments ens vinguin idees generals que tenim sabudes de la pedagogia constructivista, ara bé, l'actualització de valors com el aprendre en l'acció o l'aprenentatge col·laboratiu, prenen un nou significat durant el desenvolupament de les noves tecnologies i els usos que se'n deriven.

En aquest sentit, volem presentar dos exemples d'actualitat. El primer d'ells és el llibre elaborat a partir del Mozilla Festival de 2010: Learning, Freedom and the Web. El llibre, força extens i consultable també en línia, és una bona mostra de la feina que es fa durant els festivals anuals que tenen lloc a diferents punts del planeta i que posen en contacte a professionals del món de l'educació i de la tecnologia. Dins el llibre que relata la trobada que va tenir lloc a Barcelona el 2010 hi hem trobat la referència a HASTAC (Humanities, Arts, Science and Technology Advanced Collaboratory). Sota aquest acrònim hi ha una xarxa internacional d'educadors i visionaris digitals compromesos en el desenvolupament de noves eines i mitjans; en el pensament crític sobre el rol de les noves tecnologies a la vida, l'aprenentatge i la societat, i en les formes participatives d'aprendre. La xarxa copta amb més de 200 becaris i més de 8.000 membres. Tothom s'hi pot inscriure i participar-hi tant en la confecció de continguts com en la recopilació d'informació. 

La segona proposta és més propera. Es tracta d'iCOBAE, un projecte d'innovació sobre competències bàsiques en educació dut a terme per Fernando Trujillo, Miguel Ángel Ariza y Diego Ojeda. Destaquen entre altres punts la voluntat de reflexionar sobre l'educació per competències, el disseny de tasques integrades, els mecanismes d'avaluació i la potenciació de l'autoformació.A banda, ofereixen una interessant punt de partida sobre el que hauria de ser l'avaluació en un model d'aprenentatge per competències, com el que es vol aplicar ara en l'educació secundària, així com propostes de treball cooperatiu i de formació del professorat. 

En qualsevol cas, són dues propostes interessants, que caldrà anar seguint i estudiant. Si en coneixeu més, deixeu-nos un comentari! Ens agradarà ampliar la xarxa.

Facebook amplia horitzons

Després del buit deixat per la finalització de la modalitat gratuïta de Ning, Facebook, una de les xarxes socials amb més usuaris del món, ha introduït alguns canvis que permeten crear comunitats tancades, tal com feia la seva competidora abans. Havíem pogut veure alguns projectes didàctics interessants creats a partir de Ning per a grups d'ESO a partir de la projecte de formació de professorat de l'Hort Digital que us convidem també a xafardejar.

Tornat a les novetats del Facebook, hem llegit aquí i allà, que a part de les modalitats tancades Facebook també incorporarà:

• més facilitats per compartir documents d'Office i també de Google Docs
• xats de grup
• alertes per seguir-ne les actualitzacions i en definitiva fer més xarxa

Caldrà veure'n ara exemples d'aplicacions productives. Us ho deixem a les vostres mans.

Jo també vaig anar a la Universitat

Al blog de la UOC sobre E-Learning citen un article publicat ara ja fa uns mesos al NYT de Katie Hafne, An Open Mind. L'article, força extens, tracta sobre com ha influït l'obertura de continguts universitaris a plataformes d'intercanvi i col·laboració d'internet.

En concret comença parlant del cas del M.I.T. que ja fa deu anys que va posar en marxa l'OpenCourseWare o també de l'Open University de l'Apple U amb més de 1oo milions de descàrregues. Tot i això, l'article reflexiona sobre el cost de posar a la disposició de tothom aquest material, els recursos que cal dedicar-hi també són milionaris.

A més, també s'han de reconèixer els esforços per explicar una matèria d'una manera que soni diferent, per captar més alumnes o simplement per no caure en tòpics, si la lliçó queda enregistrada el professor hi pensa dues vegades. Ho podeu veure en uns exemples també penjats a l'article. L'altre fet innovador són els seguidors, entre ells gent que no té accés a una formació universitària, ja sigui per diners o per temps. En aquest sentit, es tracta d'una de les anomenades tecnologies disruptives, ja que hi ha hagut un canvi radical en què podem accedir a la universitat i a continguts especialitzats. Finalment, també cal fer una reflexió sobre la importància del seguiment per part del professor. Els cursos oferts amb tasques per als estudiants són el que després també reverteixen més en l'assimilació de continguts. En aquest sentit, l'article cita la Peer to Peer University, que inclou comunitats de discussió que fomenten l'intercanvi d'idees, més enllà dels continguts en línia.

Totes aquestes innovacions són aspectes que obren nous horitzons en l'ensenyament universitari i que ens fan pensar que els continguts que abans havien estat confintats a un territori, a una societat concreta, ara es poden expandir fins a límits insospitats fa 20 anys. Només ens queda posar-nos més optimistes i dir que això és una senyal més que el món no s'acaba i que el saber surt triomfant en aquest segle XXI.

Adaptar-se o morir

El títol d'aquesta entrada és dràstic, però així de clar ha estat aquest matí Ismael Peña López en la seva conferència titulada Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció.

Per fer-vos una síntesi centrada en els aspectes que com a professorat del segle XXI ens poden interessar, direm que cal tenir en compte que estem vivint un canvi en la societat en què la informació, el coneixement, ha deixat de ser un bé escàs i ha passat a estar en mans de tothom, no només en les d'una minoria especialitzada, tot això gràcies a Internet.

Així, tenim un coneixement compartit que flueix, contràriament a una estructura jeràrquica, basada en l'autoritat escrita i reduïda, com la del passat. L'educació, el model educatiu, no pot oblidar aquesta estructura passada i segurament tampoc ho ha de fer, però la pregunta que ens hauríem de fer és: ¿com podem utilitzar en benefici nostre (comunitat docent/personal especialitzat en educació) l'accessibilitat oberta i a baix cost del coneixement que ens ofereix internet?

Si hi ha un nou model d'aprenentatge i coneixement aquest és la xarxa, mentre algunes empreses (discogràfiques...), formes tradicionals de distribució de coneixement (el diari, les revistes...) desapareixeran, l'escola, la universitat s'hi haurà d'adaptar. Com? Potenciant la formació en noves tecnologies, l'anomenada alfabetització digital, i fent polítiques que creïn la necessitat d'adaptar-se progressivament a aquest nou model, en el qual ja hi estem ficats de ple.

Teniu la presentació completa en el següent enllaç, bones reflexions!

Donar més i més conversa

Darrerament, a les experiències de Parlacatala.org, per a estudiants Erasmus, i Palabea, que ja havíem comentat, voldríem afegir també les pàgines de Lingalog i Polyglot.

Lingalog és una iniciativa del Centre de Langues de L’Université Lumière Lyon 2 i es tracta d'una plataforma amb un tàndem lingüístic basat en la col·laboració dels aprenents per ensenyat també la seva pròpia llengua a algú altre. A més també hi trobem el fòrum bilingüe que té com objectiu la intercomprensió. Una característica que, per exemple a d'altres pàgines no ho trobem, és que aquí hi ha la supervisió d'un professor del centre de llengües i que els estudiants que hi entrin han d'estar inscrits en algun d'aquests cursos.

Pel que a fa Polyglot, diríem, si tenim en compte els seus patrocinadors, que també es tracta d'una pàgina francesa, tot i que la interfície la trobem fins i tot en català. En aquest cas també hi ha fòrums, xats... Es tracta de formar comunitat entre membres que vulguin aprendre i ensenyar llengües. La plataforma té més de 200.000 persones inscrites. Així la comunitat a vegades va més enllà fins a oferir trobades cara a cara, visites culturals o trobades culinàries i fins i tot un grup de traductors per a pàgines web!

Llegir en xarxa

Ahir ja dèiem que la xarxa ofereix possibilitats per compartir, conèixer i aprendre mentre ens comuniquem. La lectura des de sempre s'ha considerat una activitat individual, solitària, però amb els nombrosos fòrums i blocs (a mi m'agrada especialment Llibròfags) que corren per internet cada cop és més fàcil compartir gustos i opinions del que hem llegit.

Des d'un vessant més pedagògic, tenim la proposta de VersalS guies de lectura interactives de la Mirall trencat, Solitud o Terra Baixa. Les guies són molt completes per a tot el procés de lectura i amb alguns fragments també per treballar-los directament.

L'altra proposta que us volem fer és el Club de Lectura Virtual de les Biblioteques de Barcelona, una bona manera de fer participar els estudiants més avançats per compartir experiències llegint literatura en català, o també per a tots aquells que voleu estar al dia de novetats i us agrada poder-ne parlar.