L'any dels MOOC

Si hem de destacar alguna cosa d'aquest últim any en matèria d'innovació educativa, ens hem de referir al MOOC (Massive Open Online Courses). Tal com indiquen les sigles en anglès, es tracta de cursos oberts a tothom a través de la xarxa. Moltes universitats de prestigi s'hi han llençat de ple aquest any. Si bé uns anys abans l'eclosió dels podcasts i de l'ITunes U semblava que fos l'eina òptima per estendre formació universitària de manera no formal, és evident que des de l'aparició dels MOOC aquesta eina ha quedat d'alguna manera superada per diversos motius.

En primer lloc, els MOOC ofereixen un ventall de cursos interessants d'universitats de primer nivell a temps real. Estem pensant en noms com Stanford, MIT, University of Chicago o Harvard que posen a la disposició d'un grup de persones limitat un tutor especialitzat que els guiarà en un aprenentatge autònom amb materials de qualitat, contrastats.

En segon lloc, els MOOC, a diferència dels podcasts, aporten el valor de compartir coneixement amb altres estudiants, hi ha implícit un aprenentatge col·laboratiu, per tant. Moltes de les plataformes utilitzades han crescut sorprenentment aquest any oferint cada cop més possibilitats de col·laboració entre estudiants i universitats. Estem parlant de Coursera, VentureLab, Udacity, edX, Google Course. Val la pena fer-hi una ullada per entendre l'abast de la implicació de diferents agents: tant tecnològics com educatius.

Finalment, cal destacar que més enllà de la formació autònoma i sovint informal d'aquests cursos gratuïts, molts MOOC ofereixen també certificats propis d'aquestes universitats. Un motiu més per confiar-hi i engrescar-nos-hi.

Així doncs, creiem que aquest any ha estat un primer pas per a aquests cursos, però de ben segur haurem d'estar a l'aguait per tot el que ens poden arribar
a oferir a partir d'ara. 

Els PLE (II): exemples concrets

Si l'última entrada vaig intentar posar-vos en situació, en aquesta us vull fer arribar algunes propostes perquè aneu tafanejant. Continuo amb idees que vaig caçar al vol de la xerrada de la Dolors Reig que va tenir lloc la setmana passada.

Queda clar que els entorns d'aprenentatge que podem trobar a internet són variats i múltiples, però que un dels més extesos en l'aprenentatge formal és la plataforma Moodle, com la que hem implantat recentment per gestionar la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior. Mentre que, per altra banda, tenim aplicacions versàtils i personalitzades que ens ofereixen un aprenentatge informal, espontani i aquí hi entarien el Google Reader, el Feedly o el Twitter.

Entre aquests dos tipus de vies per les quals aprenem d'una manera o altra, necessitem un entorn que les aglutini per això tenim els PLE. Exemples concrets:

• EyeOS: una xarxa social de codi obert per a intercanvi i organització de dades
• ELGG: una xarxa més de caire professional i molt utilitzada per universitats que permet integració de Moodle

Aquests dos entorns són un bon començament per anar-vos fent una idea de tot el que podem fer.
La propera entrada la dedicaré a exemples concrets d'aplicació sobre aquestes plataformes... de moment ja teniu feina per anar fent!

Els PLE (I): Què són i per a què serveixen?

Ara pensareu que ja comencem un altre cop a fer servir sigles incomprensibles per referir-nos a ves a saber què. Bé, aquest cop és PLE (Personal Learning Enviroments). Dimecres 8, dins el programa Compartim del Departament de Justícia, vam fer una sessió intensiva sobre aquest nou fenomen d'Internet amb la Dolors Reig, una experta d'això i de moltes altres coses.

Si aquí ens hi fixem ens els PLE és perquè poden aportar molts bons resultats a la gestió de la informació d'Internet, cosa que fa augmentar directament el profit que en podem treure. L'idea és senzilla:

• RSS, per tant, actualització constant
• Formació informal: no hi ha un professor en el sentit tradicional del terme
• Personalització: les fonts de les quals obtenim informació són les que triem i amb aplicacions de codi obert que es poden modificar al nostre gust (vegeu: googlemaps)
• Coneixement sincrònic: cada cop que s'actualitza la informació nosaltres la tenim a l'instant.

Si aquests conceptes estan clars, crec que podem passar a la segona part: els exemples. Si no, mireu aquest vídeo, part d'una futura pel·lícula, sobre la "cultura de remescla", fonamental per entendre els PLE:

Cap on ens porta la universitat?

Al novembre va tenir lloc el cinquè seminari internacional del la Càtedra UOC UNESCO en e-Learning, però ara ens arriben aquests deu minuts de vídeos que sintetitzen de manera força entenedora la conferència de Tim Unwin, Royal Holloway University of London, sobre les dificultats d'aplicació de les TIC en països en desenvolupament. Però el més interessant, potser per a l'àmbit al qual es dedica el nostre professorat, són les reflexions al voltant de l'ensenyament universitari i l'ús de les TIC:

• quin tipus d'ús es fa de les TIC a la universitat?
• se n'exigeix una anàlisi crítica? s'arriben a resoldre problemes?
• estem educant amb les TIC (o sense) per constuir un món millor o per crear necessitats en l'ús d'eines tecnològiques de grans multinacionals?

Tecnologia i educació en ordre

En camps tan nous com aquest que toquem aquí, l'aplicació de la tecnologia en l'educació, és fàcil perdre's i no saber on són els punts de referència.

Per a aquesta tasca l'ISTE (International Society for Technology in Education) hi posa fil a l'agulla d'una manera excel·lent. Els 5 punts dels seus Standards and Performance Indicators for Teachers els hauríem de tenir sempre presents:

• Facilitar i inspirar la creativitat i l'aprenentatge de l'estudiantat
• Dissenyar i desenvolupar experiències i assessoraments de l'aprenentatge en l'era digital
• Formar a partir del treball i l'aprenentatge basats en l'era digital
• Fomentar i modelar una ciutadania i una responsabilitat digitals
• Involucrar-se en el creixement professional i de lideratge

Us recomanem llegir-vos aquests standards i les petites explicacions per cada punt. Per als que esteu a Estats Units ja us podeu apuntar la cita en el National Educational Computing Conference.

Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc

Claroline i Moodle són dues de les plataformes de codi obert que actualment més s'utilitzen per a l'ensenyament virtual, així com per a la comunicació entre professorat i estudiantat en universitats i centres d'estudi.

Mooodle i Caroline serien el contrari d'un calaix de sastre

Totes dues funcionen a partir de calaixets o mòduls que permeten crear cursos i a dins dels cursos afegir-hi aplicacions diverses (wikis, fòrums, xats, qüestionaris, fitxers, imatges, vídeos...). Es pot fer servir com a curs virtual o simplement com a plataforma d'informacions per a una comunitat més o menys tancada. Fins i tot, el terme comunitat és variable, ja que permeten diferents graus de privilegis segons el tipus d'usuari que ets.

Per saber-ne més, diferències, aplicacions, utilitats, èxits... us recomanem que feu una ullada a alguns del fòrums de Claroline, Moodle o de comunitats com E-learning Workshop o Edukalibre.