Formació i trobada

A finals de juliol, com és habitual des de fa uns anys, vam celebrar les XXVI Jornades Internacionals per a Professors de Català, aquest cop a Vic. Es van tractar temes com la traducció a l'aula de CLE i el tractament de la literatura. Van intervenir amb tallers i conferències tan professionals de l'àmbit de les llengües estrangeres, com Llorenç Comajoan o Helena Buffery, responsable dels estudis catalans a Cork, com professors de català de l'Institut Ramon Llull. La valoració ha estat positiva i de fet ja estem preparant les jornades de l'any que ve!

A banda, hi ha més formacions que tenen lloc als Països Catalans al començament de curs. Una d'elles són les Jornades d'autoaprenentatge de llengües, que aquest any arriben a la tercer edició, organitzades per la DGPL en col·laboració amb el GR@EL de la UPF. Aquest any la jornada se centrarà en l'aprenentatge per competències i tindrà lloc el 26 d'octubre de 2012 al Campus de Comunicació de Poblenou de la UPF. L'altra és la formació que ofereix l'Institut Ramon Llull a Morella el Curs d'introducció a la didàctica com a idioma estranger del 19 al 21 d'octubre. El curs està dirigit a filòlegs, traductors, humanistes acabats de graduar que vulguin fer els primers passos en la didàctica de l'ensenyament de la llengua catalana per ser futurs professors.

Ens alegra pensar que comencem el curs amb bon peu i amb cursos per retrobar-nos les cares, en alguns casos, però sempre per conèixer nous punts de vista que enriquiran de ben segur les nostres classes! 

Ensenyar i aprendre, dues cares de la mateixa moneda

zentolos - Flickr

Aquests dies hem estat rastrejant a la xarxa, als llibres i a les trobades que hem tingut cara a cara, punts en què el canvi de paradigma en l'educació es faci evident. Sol ser habitual que en aquests moments ens vinguin idees generals que tenim sabudes de la pedagogia constructivista, ara bé, l'actualització de valors com el aprendre en l'acció o l'aprenentatge col·laboratiu, prenen un nou significat durant el desenvolupament de les noves tecnologies i els usos que se'n deriven.

En aquest sentit, volem presentar dos exemples d'actualitat. El primer d'ells és el llibre elaborat a partir del Mozilla Festival de 2010: Learning, Freedom and the Web. El llibre, força extens i consultable també en línia, és una bona mostra de la feina que es fa durant els festivals anuals que tenen lloc a diferents punts del planeta i que posen en contacte a professionals del món de l'educació i de la tecnologia. Dins el llibre que relata la trobada que va tenir lloc a Barcelona el 2010 hi hem trobat la referència a HASTAC (Humanities, Arts, Science and Technology Advanced Collaboratory). Sota aquest acrònim hi ha una xarxa internacional d'educadors i visionaris digitals compromesos en el desenvolupament de noves eines i mitjans; en el pensament crític sobre el rol de les noves tecnologies a la vida, l'aprenentatge i la societat, i en les formes participatives d'aprendre. La xarxa copta amb més de 200 becaris i més de 8.000 membres. Tothom s'hi pot inscriure i participar-hi tant en la confecció de continguts com en la recopilació d'informació. 

La segona proposta és més propera. Es tracta d'iCOBAE, un projecte d'innovació sobre competències bàsiques en educació dut a terme per Fernando Trujillo, Miguel Ángel Ariza y Diego Ojeda. Destaquen entre altres punts la voluntat de reflexionar sobre l'educació per competències, el disseny de tasques integrades, els mecanismes d'avaluació i la potenciació de l'autoformació.A banda, ofereixen una interessant punt de partida sobre el que hauria de ser l'avaluació en un model d'aprenentatge per competències, com el que es vol aplicar ara en l'educació secundària, així com propostes de treball cooperatiu i de formació del professorat. 

En qualsevol cas, són dues propostes interessants, que caldrà anar seguint i estudiant. Si en coneixeu més, deixeu-nos un comentari! Ens agradarà ampliar la xarxa.

Formació de llengües estrangeres a Barcelona

Demà, com ja fa uns quants anys, assistirem al XX Encuentro práctico de profesores de ELE a Barcelona, organtizat per IH i l'editorial Difusión. El programa d'aquesta trobada de professionals del sector de l'ensenyament de l'espanyol com a segona llengua, i per extensió d'altres llengües d'arreu del món, ve fornit de propostes interessants de professorat d'EOI, universitats i escoles. Hi ha dos temes centrals que encapçalaran les conferències de divendres al matí: la hipòtesi de la interacció en la teoria cognitivo-interaccionista en l'adquisició i aprenentatge de segones llengües i la psicologia en l'enfocament per tasques, a càrrec de Michael Long de la University of Maryland, i el tractament del text en l'aula d'idiomes en tant que objecte cultural, a càrrec d'Enrique Bernánrdez de la Universidad Complutense de Madrid. La resta de tallers i panells tractaran temes diversos com l'avaluació, l'atenció al lèxic, la introducció d'activitats lúdiques a classe, la traducció en l'ensenyament de llengües estrangeres o les habilitats necessàries per ser un bon professor. De ben segur que seran dos dies ben profitosos. Us en mantindrem informats!

II Curs d'introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger

Aquest cap de setmana passat hem estat impartint i organitzant el segon Curs d'introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger. El curs s'ha fet amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa Vives d'Universitats i ha tingut lloc entre Vinaròs i Morella. És l'únic curs on hi participen dues institucions de banda i banda dels Països Catalans i dels pocs en què es remarca per sobre de tot la unitat de la llengua. Amb tot, el que es pretén és donar unes mínimes directrius a  llicenciats recentso graduats interessats a impartir classes de català fora del domini lingüístic i sol·licitar, arribat el cas, una plaça de professor / lector en una universitat estrangera.

El divendres va estar dedicat a les conferències i presentacions d'Isidor Marí (IEC) sobre interculturalitat, de Salvador Cardús (UAB) sobre societat i llengua i de Josep Vicent Boira (UV) sobre territori i llengua. Tot seguit els professors que el dia següent impartirien els tallers més pràctics, van presentar una taula rodona sobre el tractament de la cultura a les classes de llengua. El matí del dissabte el vam dedicar, personal de l'IRL, a la presentació de materials en línia i en paper, i Rubén Trenzano de la UV, a l'aplicació de l'e-PLE a les classes de català. La tarda la vam dedicar a la didàctica, les experiències i les estratègies de tres professors vinguts dels seus respectius països de destinació: Òscar Bernaus (Universität Leipzig), Dolors Ivorra (Cambridge University), Antònia Ramon (Université Lumière-Lyon 2). 

Us deixem aquí la nostra presentació prezi que ens va servir de suport per fer algunes reflexions sobre el rol del professor i sobre tot allò que cal tenir en compte alhora de triar un mètode o didactitzar material no pensat per ensenyar llengua.  

Didàctica de CLE. Algunes propostes on Prezi

El balanç del curs és més que positiu tenint en compte que es tracta del segon any que es fa amb un bon nivell d'assistència i que les valoracions que ens han arribat són entusiastes. Gràcies a totes i tots els que hi heu participat. Esperem repetir l'any que ve!   

25 Jornades donen per molt

La setmana passada vam celebrar les XXV Jornades Internacionals per a Professors de Català a Girona. Vam dedicar més de 20 hores a la formació especialitzada del professorat que formen la xarxa d'estudis catalans universitaris. Més de 110 participants, rècord d'assistència respecte als altres anys, van poder seguir un programa que aquest any s'ha centrat en els diferents procediments d'avaluació a l'aula i fora d'ella, així com eines i recursos per portar-la a terme de la forma més innovadora.

D'aquests quatre dies en guardem bons records, des de l'organització, però creiem que també des del mateix professorat si tenim en compte els comentaris que ens van fer arribar l'últim dia i les cares de satisfacció, tot i el cansament. Dels nostres participants que també en van ser actors, ens agradaria destacar les presentacions de Laia Darder, professora fins ara a la Universitat de Sheffield, sobre l'organització d'un taller Brossià amb la participació del grup poèticomusical Oliva trencada.  També va tenir bona acollida la proposta metodològica per treballar el Portfoli a l'aula de Kristina Pla, Universitat de Leeds, amb tres blocs centrats tant en treball autònom com en recursos més propis del treball diari a l'aula. Albert Morales, per la seva banda, va presentar una aplicació per als alumnes de CLE del corpus oral digital RETOC. Finalment, Andreu Bauça, Universitat de Praga, ens va presentar una pel·lícula curiosa que van rodar amb l'ajut dels estudiants.

A partir d'ara ens toca fer-ne les valoracions objectives i començar a preparar-nos per a les Jornades de l'any que ve. Gràcies a tots i totes per l'energia que hem pogut recollir aquests dies, ens donen ànims i força per continuar treballant per vosaltres!

Celebrem 25 anys de Jornades!

Avui engeguem la 25a edició de les Jornades internacionals per a professors de català a Girona, la universitat d'aquesta ciutat ens acull per segon any consecutiu.

Aquest any és especial perquè, a banda de celebrar 25 anys de trobades productives entre professorat i personal de l'IRL, entre professorat i professionals de la didàctica de la llengua i la literatura, també comptarem amb molts més participants que en les darreres edicions. 

Les sessions de treball estaran centrades, enguany, en l'avaluació des de punts de vista tant formatius com sumatius. Sense oblidar la importància de la tecnologia en l'avaluació centrada en l'aprenentatge com és l'ús dels portfolis i en concret del portfoli europeu.

En concret, per al dia 19 destaquen noms com Encara Atienza, Anna Pitarch i Neus Figueras. A banda de ponències o tallers més generalistes (vegeu el programa complet aquí) hi ha un altre bloc de tallers i ponències els dies 19 i 20 de juliol que estaran protagonitzats pel mateix professorat de la Xarxa Universitària d'Estudis Catalans de l'Institut Ramon Llull i tractaran temes com ara l'ús de la lingüística computacional en les classes de llengua catalana, l'organització de jornades músicopoètiques a les universitats o un taller per al disseny de cartells per a la promoció de cursos i activitats.

Les Jornades s'acaben el 21 de juliol amb una conferència de Margarida Casacuberta, "El comte Arnau: trajectòria d'un mite", però esperem poder-vos informar de tot allò que hem après a partir de la setmana que ve. Gràcies pel vostre suport durant tot aquest temps!

La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües

El proper dia 1 de juny tindrà lloc la primera jornada entorn a l'ensenyament de llengües organitzades per Linguamón i el Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües.

La jornada se celebrarà a Barcelona i comptarà amb la presència de Daniel Cassany, Glòria Bordons, Neus Figueres, Teresa Navés, Oriol Guasch i Juli Palou que parlaran sobre temes relacionats amb la literatura i l'ensenyament de llengües, les noves tecnologies, l'avaluació o el plurilingüisme, entre altres. Us hi podeu inscriure fins al 24 de maig a través del web del CIREL.

Hi assistirem i us en mantindrem informats per tots aquells que ens seguiu i que no hi podreu anar.

Experiència i pràctica per a projectes de millora

Des d'una institució com la nostra, amb els integrants dispersos en punts allunyats de la geografia, és més important que mai la consciència de la importància de les TIC per a la col·laboració i millora del nostres projectes educatius.

És per aquesta raó que quan llegim autors com Fernando Trujillo, professor i pedagog a Andalusia, de llarga trajectòria a les aules i al web, no podem estar més que d'acord amb el que expressa en les seves intervencions. Ens agradaria retransmetre tota l'energia que la primavera ens porta aquí a tots els punts de docència de català a l'exterior, per crear una bona xarxa de col·laboració i intercanvi d'experiències.

Algunes diapositives són prescindibles per al missatge que ens agradaria que arribés: la importància de la implicació de tots els elements de la societat (insititucions i professionals) per a la millora de projectes educatius, la importància de la formació i motivació dels professionals, la importància del lideratge de les institucions. Us deixem amb la presentació de Trujillo per veure si us porta el mateix entusiasme que ens ha traslladat a nosaltres:

Institucionalización de proyectos de mejora en centros educativos

 

View more presentations from Fernando Trujillo

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

Aprenentatge informal vs. aprenentatge formal en les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Olga Esteve i Joan Tomàs Pujolà van escenificar el dijous passat un diàleg prou interessant entre aprenentatge formal i aprenentatge informal. Ens va agradar aquesta presentació ja que plantejava les dicotomies en què es troba qualsevol professor de llengua en aquests moments: com puc integrar dos formes d'aprendre que sempre havien estat molt allunyades una de l'altra, sense perdre'm?, com puc fer servir tot allò que els alumnes aprenen fora de l'aula i portar-ho a l'aula?, faré bé si ho faig o val més que em quedi amb la manera tradicional de fer classe?

Tant Esteve com Pujolà estaven d'acord en un model d'aprenentatge actiu, en què l'alumne faci coses per a aprendre contextualitzades en un entorn real, és el que els gurus ara en diuen Learning by doing, però que els professors de llengües ja fa temps que sabem que funciona. Pujolà amb el seu punt de vista Edupunk, amortit per la formalitat d'Esteve, hi afegia una reflexió que es comença a sentir ara i és que per molta tecnologia que tinguem si no la sabem fer servir de forma creativa i per a finalitats que ens vagin a favor (a favor del docent, de l'aprenentatge dels alumnes i de la gestió de l'aula en definitiva) no ens servirà per res. Així, la conjunció d'aquestes cares de la mateixa moneda confluirien en un model d'ensenyament/aprenentatge en què destacarien aquests punts:

1. enfocament competencial per tal de produir models de llengua de forma significativa i no descontextualitzada
2. presa de consciència de l'aprenentatge a través de l'autoavaluació i l'autoconeixement
3. diferenciar instruir (el que tradicionalment s'ha fet) i capacitar, és a dir, donar les eines perquè l'aprenent les utilitzi de la millor manera possible
4. corresponsabilitat en l'avaluació i, per tant, també en l'aprenentatge

Això és un resum fet durant la conferència, si voleu la xerrada amb la dramatització inclosa dels dos ponents, la teniu a la web de l'UAB.

Els grups de treball que van tenir lloc després, lligats a través del grup de twitter sdljornades i amb l'etiqueta #2jal, van ser una bona eina per treballar en grups, però connectats. Van sortir idees interessants sobre la importància de la motivació de l'alumnat per tal d'aprendre una llengua i de com algunes eines de l'entorn habitual d'aquest alumnat ens poden ajudar. Podeu consultar totes les converses en aquest twitter. 

Demà parlarem de la sessió del divendres 25 de febrer. Si hi vau assistir i ens en voleu dir la vostra, estem disposats a parlar-ne!

II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB

Avui i demà tindran lloc a la UAB les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB, organitzades pel servei de llengües d'aquesta universitat i la DGPL, a més de la col·laboració de Linguamón. Hi anirem a treure el cap i us mantindrem informats del que hi haguem vist. De moment el programa ens agrada que facin incidència a "la innovació que s'ha produït en les tecnologies de la informació i la comunicació en aquests últims temps ha entrar de ple en ell món de la formació i l'aprenentatge."

Entre els ponents hi ha Olga Esteve (UPF) i Joan Tomàs Pujolà (UB), que avui parlaran de la dicotomia entre aprenentatge formal i informal i, demà, Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC), faran conferències sobre aprenentatge de llengües amb relació a la xarxa. A banda, també tindran lloc dos grups de treball, que esperem que siguin ben profitosos.

Us en mantenim informats i esperem els vostres comentaris i hi aneu!

Trobada de professorat a Barcelona

Aquest cap de setmana, com ja és tradició per aquestes dates, ha tingut lloc a Barcelona el XIX Encuentro Práctico de Profesores de ELE, organitzat per l'editorial Difusión i International House. Hi hem trobat coses interessants.

Ens agrada la tendència que hem observat sobre atenció a l'alumnat i en concret el predomini de la metodologia centrada en l'estudiant, que vam poder tastar als tallers d'Encarna Atienza (UPF) sobre evaluació, de Xavier Mula (IH) sobre web 2.0. L'altre gran bloc que també destacaríem és la importància de la competència professional dels docents, motivada per tècniques de coaching aplicades a l'ensenyament, amb Marta Albadalejo, o en les reflexions sobre canvi de dinàmiques professionals per part del professorat a l'aula, amb Carles Monereo (UAB). Dos blocs dedicats a estudiants i professors, per separat, però que coincideixen en la importància que es dóna actualment a la negociació i a la corresponsabilitat de les dues parts implicades en el procés d'aprenentatge.

Per a la banda que ens toca, també vam poder percebre més interès per a metodologies d'aplicació de les TIC, per fer-ne un ús integrat dins el programa de qualsevol curs. Creiem precisament que és aquest aspecte el que hauríem de potenciar amb vista a futures formacions. Serem aquí per explicar-ho i compartir-ho amb vosaltres.

Una pauta per les institucions

Entre aplicació i aplicació a vegades perdem l'oremus i no sabem quina és la veritable funció d'aquest bloc: incentivar la innovació. La innovació és un concepte abstracte, que pot voler dir moltes coses, però que va més enllà d'allò que és nou i prou.

Ens ha agradat especialment aquesta petita entrevista de Dolors Reig, com sempre tan clarivident. Us convidem a veure-la. Des d'aquí, tot i les vacances que avui comencem, anem treballant perquè una institució com l'IRL estigui a l'aguait dels debats de fora dels despatxos:

Reflexions en alemany

A vegades ens quedem sorpresos del que som capaços d'entendre d'una llengua que no en tenim ni idea. Ens ha passat amb aquesta presentació sobre l'ús dels blocs a l'aula i de la implantació dels edublocs en àmbits educatius. Si voleu és una presentació molt senzilla, però ens fa comprendre el que és essencial a l'hora d'enfrontar-nos a aquestes eines: la obertura a una altra manera d'ensenyar. Abans pot ser que hi hagués professors aïllats amb formes d'ensenyar alternatives, ara la tecnologia ens ajuda a compartir experiències i fa que tots plegats anem millorant i no ens sentim éssers únics en la nostra espècie.

Aquí us deixo la presentació perquè ho experimenteu vosaltres mateixos:

Blogs im Fremdsprachenunterricht

View more presentations from Carlos G. Casares.

Per cert, es tracta d'una presentació de Carlos González Casares exposada a les Jornadas internacionales sobre el uso de las tecnologías de la información y la comunicación en la enseñanza del español como lengua extranjera. Si hi navegueu, hi trobareu cosetes interessants.

XXIV Jornades Internacionals de Professors de Català

Aquesta darrera setmana han tingut lloc les XXIV Jornades Internacionals de Professors de Català a la Universitat de Girona organitzades per l'IRL. El tema en el qual s'han centrat és la variació lingüística i la cultura en l'ensenyament del català com a llengua estrangera.

En aquest sentit hi ha hagut intervencions tan vàlides com la lliçó inaugural a càrrec de l'emminent Dr. Joan Solà o una taula rodona sobre el tractament de les variants dialectals a l'aula de català amb ponents com Josefina Carrera, Jaume Corbera, Sandra Montserrat, Miquel Àngel Pradilla i Nikola Vulectic.

En el camp de la innovació pedagògica, destacaríem els grup de treball conduït per Elsa Úbeda, professora a la Columbia University, sobre l'explotació didàctica dels 4cats a més de dues presentacions sobre projectes portats ja a terme per al professorat. Aquests dos projectes tractaven dos aspectes ben presents a les aules avui dia en l'ensenyament de llengües: per una banda l'ús a l'aula de sèries de televisió no adaptades per a l'ensenyament de llengües, però amb un fons molt valuós per fer-ho; per l'altra banda, un projecte de com explotar el wiki en un grup d'estudiants als Estats Units, del quals us en parlarem a la propera entrada.

Finalment, Jordi Gimeno de la Universitat de Szeged, a Hongria, ha presentat el primer projecte pilot subvencionat per la convocatòria d'innovació de l'IRL. Es tracta de Bonprofit! un lloc web que acull una sèrie de textos estructurats en 6 unitats didàctiques per a l'estudi del català partint de la gastronomia. Esperem poder-ne parlar més endavant quan el projecte estigui en una fase més avançada, de moment només n'hem pogut veure un tast!

L'audiovisual per aprendre més enllà de l'aula

Fa uns dies parlàvem de la possibilitat d'aprendre continguts universitaris a través d'internet i de forma gratuïta. I també fa cosa de quinze dies Dolors Reig a El caparazón feia una anàlisi exhaustiva de la presència del vídeo a Internet i de les funcions formatives que té sobretot si els continguts es transmeten obertament.

La clau d'iniciatives com TED (televisió de xerrades sobre educació i aprenentatge al s. XX, recordeu la famosa de Sir Ken Robinson), Sputnik Observatory (sobre ciències, psicologia, biologia...), Khan Academy (sobre matemàtiques, física, biologia... ) o Smarthistory (converses valuoses entre experts en art) és en la col·laboració entre experts, però també en el sentit altruïsta de la formació que ofereixen.

A més, són pàgines ben dissenyades, perquè els continguts siguin més fàcils d'assimilar. La veritat és que fa goig passejar-t'hi i més si et consideres un etern aprenent, com molts dels que voltem per aquí.

Una mostra d'un recorregut ben suggeridor:

Cicle amalgama 2.0 UAB

Divendres 11 a les 12 h us recomanem que us conecteu aquí per veure en directe a Dolors Reig, una de les persones que aquí marquen tendència en l'estudi de les noves tecnologies i la seva relació amb la societat actual.

En concret, us ho proposem perquè tot i que Reig és una experta en formació de persones adultes a través d'internet, aquí parlarà, dins el Cicle Amalgama de la UAB, sobre com les noves tecnologies han ampliat les possibilitats d'aprenetatges de llengües.

Si no podeu conectar-vos-hi sempre podeu consultar El Caparazón, on Reig hi deixa una bona colla de troballes i reflexions sobre innovació i formació.

Crisi analògica, futur digital

Sota aquest subtítol tan explícit va finlalitzar el divendres el IV Congrés de la Cibersocietat que havia començat a gestar-se a principis del mes de març d'aquest any. Ara ens en fem ressó, gràcies a l'avís de l'Èric de Mont-réal, per veure si l'any que ve hi som a temps de participar-hi, ja que aquest congrés té un format totalment experimental i està més a prop de la filosofia que hi ha darrere qualsevol eina col·laborativa que podem trobar a internet, que no pas de la de tradicional comunicació d'una autoritat sense debat posterior. Així doncs, el programa de reflexió s'estructura amb grups de treball en línia en què es discuteix sobre un tema concret des de principis d'any i, a part, les comunicacions, que es puntuen i llegeixen abans del congrés, però es debaten en línia durant els dies del congrés, aquest any del 12 al 29 de novembre.

Com a resultat es publiquen unes actes en línia que es poden adquirir, però també es poden consultar les activitats on trobareu una wiki sobre "Apropiació creativa", o un "Anecdotarium de projectes col·laboratius i comunitats virtuals". Una i altra activitat ens ensenyen maneres de viure la tecnologia i ens la fan més propera. Més de caire acadèmic són les 64 comunicacions sobre Educació amb temes com ara Moodle, innovació a les universitats, avaluació i autoaprenentatge o el programari lliure en educació.

Els PLE (I): Què són i per a què serveixen?

Ara pensareu que ja comencem un altre cop a fer servir sigles incomprensibles per referir-nos a ves a saber què. Bé, aquest cop és PLE (Personal Learning Enviroments). Dimecres 8, dins el programa Compartim del Departament de Justícia, vam fer una sessió intensiva sobre aquest nou fenomen d'Internet amb la Dolors Reig, una experta d'això i de moltes altres coses.

Si aquí ens hi fixem ens els PLE és perquè poden aportar molts bons resultats a la gestió de la informació d'Internet, cosa que fa augmentar directament el profit que en podem treure. L'idea és senzilla:

• RSS, per tant, actualització constant
• Formació informal: no hi ha un professor en el sentit tradicional del terme
• Personalització: les fonts de les quals obtenim informació són les que triem i amb aplicacions de codi obert que es poden modificar al nostre gust (vegeu: googlemaps)
• Coneixement sincrònic: cada cop que s'actualitza la informació nosaltres la tenim a l'instant.

Si aquests conceptes estan clars, crec que podem passar a la segona part: els exemples. Si no, mireu aquest vídeo, part d'una futura pel·lícula, sobre la "cultura de remescla", fonamental per entendre els PLE:

Adaptar-se o morir

El títol d'aquesta entrada és dràstic, però així de clar ha estat aquest matí Ismael Peña López en la seva conferència titulada Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció.

Per fer-vos una síntesi centrada en els aspectes que com a professorat del segle XXI ens poden interessar, direm que cal tenir en compte que estem vivint un canvi en la societat en què la informació, el coneixement, ha deixat de ser un bé escàs i ha passat a estar en mans de tothom, no només en les d'una minoria especialitzada, tot això gràcies a Internet.

Així, tenim un coneixement compartit que flueix, contràriament a una estructura jeràrquica, basada en l'autoritat escrita i reduïda, com la del passat. L'educació, el model educatiu, no pot oblidar aquesta estructura passada i segurament tampoc ho ha de fer, però la pregunta que ens hauríem de fer és: ¿com podem utilitzar en benefici nostre (comunitat docent/personal especialitzat en educació) l'accessibilitat oberta i a baix cost del coneixement que ens ofereix internet?

Si hi ha un nou model d'aprenentatge i coneixement aquest és la xarxa, mentre algunes empreses (discogràfiques...), formes tradicionals de distribució de coneixement (el diari, les revistes...) desapareixeran, l'escola, la universitat s'hi haurà d'adaptar. Com? Potenciant la formació en noves tecnologies, l'anomenada alfabetització digital, i fent polítiques que creïn la necessitat d'adaptar-se progressivament a aquest nou model, en el qual ja hi estem ficats de ple.

Teniu la presentació completa en el següent enllaç, bones reflexions!