Aplicacions per aprendre català per a dispositius mòbils

Havíem fet algunes entrades sobre els dispositius mòbils, però el cert és que quan més eclosió popular han tingut aquests aparells ha estat aquests darrers dos anys. És per aquesta raó que hem pensat que seria interessant referir-nos-hi i citar aquí algunes aplicacions per aprendre català que es poden trobar al mercat:

A banda de les clàssiques dels diccionaris imprescindibles per a tots bon estudiant i/o professorat de llengua catalana (DIEC2 i GDLC), les universitats catalanes tenen unes aplicacions que ja hem ressanyat alguna altra vegada: Les guies de conversa, que reprodueixen l'edició en paper ja coneguda en un còmode manual mòbil i accessible i Falsos amics, una aplicació per detectar, tot jugant, falsos amics del francès, romanès, italià, castellà, portuguès i català.

Ens agraden especialment El gran dictat i Picalletres, aplicacions sorgides a partir de concursos de televisió del mateix nom. Totes dues agafen com a excusa jocs lingüístics coneguts i els traslladen al nostre dispositiu mòbil.

També en tenim unes quantes de correcció lèxica i dubtes ortogràfiques. Serien el cas d'Aplica't i elCorrector (versió Lite o Pro), dues aplicacions que serveixen la primera per fer consultes lingüístiques, i la segona per corregir automàticament mentre s'escriu.

Finalment, en un altre grup de caire més formatiu hi trobaríem aplicacions per a l'aprenentatge de la llengua com: Posa'ls, sobre pronoms febles;  Study Catalan Words, per practicar vocabulari amb les targetes de memòria habituals; UTalk Classic Aprenda Catalán, un curs força complet a partir de jocs de vocabulari separats per diferents àmbits temàtics.

Podeu trobar més aplicacions en català al web guardonat per als Premis blogs de Catalunya 2013 Apps en català. Si en coneixeu més que hàgiu provat podeu afegir-les als comentaris.   

Jo també vaig anar a la Universitat

Al blog de la UOC sobre E-Learning citen un article publicat ara ja fa uns mesos al NYT de Katie Hafne, An Open Mind. L'article, força extens, tracta sobre com ha influït l'obertura de continguts universitaris a plataformes d'intercanvi i col·laboració d'internet.

En concret comença parlant del cas del M.I.T. que ja fa deu anys que va posar en marxa l'OpenCourseWare o també de l'Open University de l'Apple U amb més de 1oo milions de descàrregues. Tot i això, l'article reflexiona sobre el cost de posar a la disposició de tothom aquest material, els recursos que cal dedicar-hi també són milionaris.

A més, també s'han de reconèixer els esforços per explicar una matèria d'una manera que soni diferent, per captar més alumnes o simplement per no caure en tòpics, si la lliçó queda enregistrada el professor hi pensa dues vegades. Ho podeu veure en uns exemples també penjats a l'article. L'altre fet innovador són els seguidors, entre ells gent que no té accés a una formació universitària, ja sigui per diners o per temps. En aquest sentit, es tracta d'una de les anomenades tecnologies disruptives, ja que hi ha hagut un canvi radical en què podem accedir a la universitat i a continguts especialitzats. Finalment, també cal fer una reflexió sobre la importància del seguiment per part del professor. Els cursos oferts amb tasques per als estudiants són el que després també reverteixen més en l'assimilació de continguts. En aquest sentit, l'article cita la Peer to Peer University, que inclou comunitats de discussió que fomenten l'intercanvi d'idees, més enllà dels continguts en línia.

Totes aquestes innovacions són aspectes que obren nous horitzons en l'ensenyament universitari i que ens fan pensar que els continguts que abans havien estat confintats a un territori, a una societat concreta, ara es poden expandir fins a límits insospitats fa 20 anys. Només ens queda posar-nos més optimistes i dir que això és una senyal més que el món no s'acaba i que el saber surt triomfant en aquest segle XXI.

Twetiquette!

Avui fem referència a un article publicat al NYTimes, gràcies als ulls sagaços d'una companya de feina. L'article The Self-Appointed Twitter Scolds parla, en aquest cas de la sagacitat d'alguns usuaris del Twitter que es passen el dia buscant faltes en els posts de personatges reconeguts o no.

El sistema és clar: fer veure, per mitjà d'una eina que permet l'intercanvi de missatges curts entre molts usuaris, que la llengua s'ha de fer servir d'una manera correcta. Així tenim el CapsCop que busca lletres majúscules on no n'hi ha d'haver-hi o el GrammarCop, el GrammarHero o el Your or Youre, tots preocupats per la puresa de la llengua anglesa a internet. Ens soprèn que sigui precisament en anglès on hi hagi aquestes iniciatives, perquè sempre ens sembla que els seus parlants són molt permissiu. Tot i això, un cop més queda demostrat que els prejudicis que ens puguem fer de la llengua i dels seus usuaris són totalment falsos i que Internet també ens ajuda a reconèixer-ho i a veure-ho. A banda, corregir i ser conscients de la llengua que fem servir per això que tant laxament es diu comunicar mai està de més.

IPhone en l'ensenyament de llengües

Tot i que sembli una manera de començar l'any endarrerits, hem fet un cop d'ull a l'informe Horizon de l'any 2009, ja que encara se'n pot treure molt de suc abans no es publiqui el del 2010 el mes de maig.

Un dels dispositius que més ha avançat en matèria d'aplicacions i també de nombre d'usuaris són els telèfons mòbils amb connexió a internet tipus IPhone o Blackberry. A part dels articles citats a l'informe que mencionen força obvietats ara que ja sabem com funcionen aquests telèfons: pantalla tàctil molt fàcil de fer anar, accessibilitat de les aplicacions per a podcasts, presència dels mòbils en al societat...

Tot i això i per anar més al gra hem estat fent una cerca d'articles sobre aplicacions concretes, la veritat és que hi ha literatura en anglès: 50 iPhone Apps to Help You Learn a New Language, les aplicacions del projecte SHUmobile, una llista de Michelle Schusterman. Ja ens direu què heu probat i si ja esteu pensant adapatar-ne alguna al català!

Com a projecte xulo us recomanem aquest mapa interactiu fet per la Universitat de Columbia de la història dels afroamericans per la ciutat de Nova York. Us n'imagineu un dels catalans exiliats a Argentina?