A la cerca dels refranys més usuals de la llengua catalana

Les dites, els refranys i els proverbis són part essencial de l'expressió popular d'una llengua i també, esclar, de la comunitat que la parla. Amb l'objectiu de centrar-se en aquestes expressions ja fa uns mesos que quatre estudiosos de paremiologia de les Universitats de Vic i Barcelona van llançar a la xarxa la pregunta capciosa: Quins són els refranys més usuals de la llengua catlana. 

Es tracta d'un estudi dirigit per Joan Fontana (paremiòleg coneixedor de la llengua i cultura romaneses), José Enrique Gargallo (expert en paremiologia romànica i investigador principal del projecte ParemioRom, “Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori”), Víctor Pàmies (lingüista, especialitzat en paremiologia digital) i Xus Ugarte (especialista en traducció paremiològica) que a més vol comptar amb la participació de tots els usuaris anònims que s'hi vulguin sumar amb el formulari digital que han ideat. 

L'exercici de reconeixement que proposa l'estudi ens ajuda a recordar frases que feia temps que havíem sentit, però no usàvem, i també a descobrir-ne de noves, a banda de trobar-nos amb aquelles més sovintejades en les situacions comunicatives quotidianes. Tot plegat, per acabar conjuminant eines tecnològiques i construcció de coneixement, dos pilars que ens agrada que vagin junts i als quals donem suport des d'aquest bloc. Una bona iniciativa, doncs, a la qual us podeu adherir passant una estona entretinguda o treballant-ne alguna secció a classe. A més a més, per a tots els que facin l'esforç de completar l'enquesta, hi haurà un regal exclusiu: el document del llistat dels refranys més votats .  

Viquimarató: I Nit de la Llengua al Món Digital

Demà tindrà lloc de 18 a 24 h al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística el primer Viquimarató de la història dedicat a la llengua catalana a Internet. Es tracta d'un acte, organtizat per la DGPL i l'Amical Wikimedia, obert a tothom i que pretén ampliar amb referències fiables els articles sobre llengua catalana ja existents a la Viquipèdia. D'aquesta manera, durant un període de temps curt: un vespre de feina intensiva en comunitat, s'intentarà completar tots aquells articles que necessitin exemples, cites, referències. Aquest tipus d'actes es porten a terme dins la gestió de totes les pàgines de la Viquipèdia en català i en altres llengües, per tal de crear xarxa entre els usuaris interessats en l'ampliació d'aquesta eina i millorar-ne alhora la informació existent.

Actualment, la Viquipèdia té més de 15 milions d'articles (dels quals 408.439 en català) escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món. L'any 2001, Jimmy Wales i  Larry Sanger la van crear amb la idea d'emular les enciclopèdia en paper, però des de la idea que el saber es construeix de forma col·laborativa. La Viquipèdia en català va ser la tercera versió creada, però la segona que va comptar amb articles, fet que diu molt de la predisposició i empenta de l'Amical Wikimedia i de tots els usuaris en català que han fet possible des del principi aquest projecte. Us animen a participar-hi, si no és aquesta nit, qualsevol dia des de casa vostra, és una eina de tots i per a tots.

Viquilletra: treball col·laboratiu de literatura catalana

Aquest curs 2012-2013 ha tingut lloc el projecte Viquilletra de la UOC i el Portal Lletra que s'insereix en el Pla Nacional de Lectura 2012-2016 del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El projecte té com a objectiu motivar el professorat de secundària per a la creació de grups de discussió, formats per els mateixos estudiants, al voltant de les lectures de l'aula de llengua i literatura catalanes a segon cicle d'ESO i Batxillerat.


El projecte reforça l'aprenentatge a través d'una metodologia d'ensenyament-aprenentatge basada en la col·laboració entre centres educatius i també entre estudiants. Així doncs, es tracta d'un projecte que aplica bona part de conceptes presentes sovint en la innovació pedagògica i que incorpora eines tecnològiques per tal d'afavorir-ne l'aprofitament, com wikis i espais de relació comuna. Aquesta combinació fa que, tal com s'expressa en la carta de presentació del projecte, millori la motivació de l'alumnat, l'ús actiu de la llengua i encoratgi l'estudiant a la futura investigació i aprofundiment dels continguts. Per la banda del professorat els beneficis en la renovació i innovació metodològiques també són evidents.Us convidem a mirar-vos els seu projecte, els vídeos de l'experiència i si podeu l'any que ve, participar-hi!

Lectures de vacances

Tornem després d'alguns dies de parada obligatòria per fer-vos arribar una proposta de la Llibreria Documenta, aquest tresor que queda imbatible al centre de Barcelona, a tocar la Rambla amb el Sr. Josep al capdavnat. Podeu seguir-los al Facebook, una pàgina feta amb un toc personal que no us deixarà indiferents si sou amants dels llibres, en tots els sentits. Abans de l'estiu van engegar aquest mapa de lectures i encara està en dansa. Ens conviden que inscrivim les nostres lectures de vacances relacionades amb una ciutat, un lloc al qual ens portin, teniu les instruccions a la seva pàgina de Facebook. Pot ser llunyà o pot ser al costat de casa, tant li fa. El que compte és llegir i compartir les lectures i així anar fent gran la taca al mapa.

Pàgines i wikis per a la col·laboració en línia: alguns exemples

A vegades ens cansem de fer formació per adquirir habilitats i destreses amb eines com les wikis, el moodle, els blocs. Però tota aquesta formació d'ús de programari, que sol ser la part en què hi passem més temps, no deixa de ser una eina buida si després no s'emplena de continguts.

De tant en tant, ens agrada fer-vos arribar propostes concretes que hem trobat per vies diferents. Una d'elles ens arriba via un dels blocs que llegim, Educatontic. Es tracta d'un projecte educatiu de Berritzegune Nagusia de Bilbao per apropar l'entorn immediat a alumnes i professors i fer-ho constar a la xarxa de forma col·laborativa. El resultat és aquest web fet amb tecnologia Google Sites que fa propostes didàctiques tant en el camp de l'ensenyament de llengües, com en el de la teconlogia. L'eina és la mateixa, la filosofia col·laborativa del projecte també, només canvia el contingut, els exercicis.

L'altra proposta ens arriba a través del curs que hem fet a Madrid: Ensenyar català a Espanya i Portugal: idees i experiències, amb la col·laboració de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid. A més de fer un taller d'Aula Mestra, la propera plataforma dins Parla.cat per a la gestió de cursos personalitzats amb tecnologia moodle, també va tenir lloc un taller sobre wikis. Inmaculada Mas, professora de llengua espanyola a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i té wikis tan interessants com aquesta sobre fonètica i fonologia de l'espanyol. Són especialment interessants les pàgines sobre projectes en què trobem les aportacions de l'alumnat fent ús d'arxius sonors, gràfics i tot el ventall de possibilitats que ofereix el wiki.

Actualitzem Google Maps

Fa uns dies Google va demanar els usuaris de Canadà que corregissin i augmentessin la informació a Google Maps d'aquest país. Google ha desenvolupat una nova eina anomenada Google Map Maker. L'equip de Google comprovarà els canvis abans de fer-los públics. L'objectiu: millorar entre tots els ciutadans els mapes per fer-los més propers a la realitat, seguint la filosofia de Wikipedia.

Per una altra banda, Rodd Lucie de The Clever Sheep ens planteja la reflexió sobre l'aprofitament d'una eina com aquesta per traslladar la realitat a les nostres aules. Entre altres coses, els alumnes podrien marcar parts del seu dia a dia, rutes culturals o històriques al voltant d'una ciutat, les millors vistes o els millors restaurants per tastar un plat típic!

Les aplicacions per a una classe de llengües que tingui com a centre d'interès les direccions, la vida a la ciutat o la restauració, poden ser molt útils. Com a exercici de reconeixement públic de la feina feta, també. Teniu l'eina també en català i suposem que es pot fer servir també aquí, encara que el vídeo que tenim és del Canadà, molt xulo, per cert.

Mons virtuals en l'ensenyament

Un informe recent de la OECD, "Immersive Online Platforms for Collaboration, Creativity and Learning", recomana vivament els governs de potenciar la recerca i la innovació en noves tecnologies aplicades a la política, però també a l'ensenyament. En concret, ressenya alguns dels avenços que s'han fet ja amb matèria d'introducció dels mons virtuals, com Second Life, en l'ensenyament i en les pràctiques d'estudiants.

Segons aquest informe unes 150 universitats de diferents parts del planeta ja fan servir els mons virtuals per a facilitar, per exemple, l'ensenyament a distància, com és el cas de The Harvard Extension School, o per oferir serveis bibliotecaris en un entorn més amable que una plataforma d'aprenentatge. En el camp de les pràctiques jocs de rol interactius per facilitar la versemblança en el camp de la Medicina o també per a manipular productes perillosos a les classes de química de Primària.

Amb tot, l'informe conclou que encara hi ha certa reticència a utilitzar aquest tipus d'eines en l'aprenentatge formal per la dificultat de valorar-ne els beneficis d'una manera quantificable. A més, també hi intervenen factors de rebuig per part de la comunitat docent per manca d'habilitats en com fer servir aquests espais per a finalitats educatives. És per aquesta raó que remarquen que caldria més investigació en aquesta àrea específica, com la que està fent Education Arcade.

Per la nostra banda ens preguntem quin abast han tingut o tenen els móns virtuals en l'ensenyament de llengües. Enric Serra, al bloc Aprendre llengües, en parlava precisament ja fa temps i enumerava algunes experiències. De totes maneres, ens quedem amb l'aportació de Dankmuta que en un dels comentaris es refereix al bloc, Teaching in Second Life, de Nergiz Kern dedicat íntegrament a l'ensenyament de llengües a través de Second Life. Una crònica molt interessant de l'experiència d'ensenyar a través d'aquesta eina.

Cursos universitaris oberts per a tothom

Una de les coses que més ens agrada de la febre de l'esperit col·laboratiu són els continguts en línia de moltes universitats de prestigi com Stanford, Yale, MIT i des de fa pocs dies també NYU.

Paral·lelament també hi ha la feina lloable de Open Culture que recull més de 350 cursos de diferents universitats, a més de podcasts, audiollibres, pel·lícules, ebooks i llibres de text. Les temàtiques són diverses, des de l'A d'arquitectura, fins a la S de sociologia!

La col·laboració, però, no s'està limitant només a aquestes pàgines més o menys conegudes (iTunesU, en seria una altra), sinó que diversos projectes van sortint aprofitant aportacions de tot un equip docent. En són exemples els citats a l'Informe Horizon 2010:

• Comunitats de pràctica com la de la University Trinity per dipositar treballs acadèmics i compartir-los.
• OpenLearn de l'Open University del Regne Unit té materials oberts per tothom i permet, a banda de treballar-los autònomament, també inscriure's a grups d'estudi que treballin aquests continguts.
• Creative Commons també té continguts educatius en línia per treballar-hi, compartir-los i adaptar-los en alguns casos. 
• Teachers Without Borders: es tracta d'un portal que té com a missió millorar el benestar humà a través de desenvolupament professional a escala mundial. Per fer-ho posa a l'abast de tot aquell que s'hi registri: comunitats de pràctica, recursos, cursos en línia, podcasts i enllaços
• Folksematic: també ofereix més de 110.000 recursos per compartir, recomanar o col·laborar-hi. 

Finalment, i ja amb un projecte més concret ens parlen també de Looking for Whitman en què participen més d'una universitat i que es nodreix d'aportacions tant d'estudiants com d'experts entorn de la figura d'aquest gran poeta. Un bon projecte d'innovació pedagògica que rep el suport de The National Endowment for the Humanities. Ens cau la baba amb projectes com aquest, ens queda molt camí.

Evernote, Dropbox i Google Aps

Aquestes tres aplicacions es basen en una idea força simple, però que ens fa la vida molt més fàcil a l'hora de compartir coneixement i col·laborar per crear-ne de nou.

Es tracta de Dropbox, Google Aps i Evernote. Totes tres aplicacions fan que el nostre escriptori sigui online i que sigui més fàcil compartir documents amb altres usuaris. Vejam algunes especificitats de cadascuna:

• Dropbox: permet compartir documents i desa sempre totes les versions d'una manera pràctica. A més també ajuda a sincronitzar dos ordinadors automàticament. Qui fa servir encara discos? Charlie Wite de Mashable us en dóna més idees aquí. 
• Evernote: permet compartir documents i etiquetar-los amb categories diferents. Permet triar el grup de persones amb qui volem compartir i té diferents nivells de privadesa. A més, permet pujar-hi vídeos, fotografies i també veu. És un complement que es comença a utilitzar força a les aules i molts n'hi treuen força suc, Michael Cruz dins el blog d'Evernote ens dóna 10 idees per treballar amb Evernote a classe. 
• Google Aps for Education: crec que és el més complet de tots tres, ja que no es limita als escriptoris, sinó que també fa cap al correu, el calendari i fins i tot web, sense parlar de la senzillesa per recopilar notes i intercanviar plantilles.

Us deixem un petit vídeo per acabar d'aclarir com funcionen aquestes aplicacions, esperem els vostres comentaris, en feu servir alguna?

Facebook amplia horitzons

Després del buit deixat per la finalització de la modalitat gratuïta de Ning, Facebook, una de les xarxes socials amb més usuaris del món, ha introduït alguns canvis que permeten crear comunitats tancades, tal com feia la seva competidora abans. Havíem pogut veure alguns projectes didàctics interessants creats a partir de Ning per a grups d'ESO a partir de la projecte de formació de professorat de l'Hort Digital que us convidem també a xafardejar.

Tornat a les novetats del Facebook, hem llegit aquí i allà, que a part de les modalitats tancades Facebook també incorporarà:

• més facilitats per compartir documents d'Office i també de Google Docs
• xats de grup
• alertes per seguir-ne les actualitzacions i en definitiva fer més xarxa

Caldrà veure'n ara exemples d'aplicacions productives. Us ho deixem a les vostres mans.

Un wiki per a classes de cultura

Durant les XXIV Jornades Internacionals per a Professors de Català que es van celebrar a Girona el mes de juliol vam poder participar en diferents grups de treball que tractaven qüestions relacionades amb la tasca docent.

Un d'ells, el grup de treball Programació, enfocaments i material didàctic per a cursos de cultura ha acabat desembocant en un espai que és un bon punt de partida per posar fil a l'agulla en alguns dels temes que es van discutir. Es tracta del wiki Cultura i Societat als Països Catalans que vol emplenar un buit pel que fa a repertoris d'exercicis i programacions relacionades amb la cultura dels Països Catalans.

El wiki és una bona eina, òptima de fet, per a la col·laboració i l'intercanvi d'idees i per anar construint al mateix temps un lloc web consultable per tothom i aprofitable per tothom. En aquest cas, la discussió entre professionals de la llengua i la literatura fora del domini lingüístic pot ser molt fructífera, precisament per la varietat de països en què treballen els integrants i per la riquesa que tot coneixement d'una altra societat ens aporta com a persones i, esclar, com a professionals.

Esperem que aquesta bona iniciativa sigui un punt més de trobada, reflexió i col·laboració entre el professorat de la Xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior i entre tothom que hi vulgui participar.

Plantilles amb imaginació

Llegint el bloc Free Technology for Teachers de Richard Byrne, ens adonem que amb ben poca cosa a vegades es poden fer materials ben actuals que poden ser motivadors per als alumnes. En aquest cas pensem en una plantilla ideada per Derrick Waddell sobre personatges històrics a Facebook. Es tracta d'omplir buits amb informació que podem trobar tant a una Enciclopèdia tradicional com a la Wikipèdia, però que en qualsevol cas pot ser un bon exercici amb un punt de partida motivador, encara que no desemboqui amb un perfil públic autèntic de Facebook.

Podeu aconseguir aquesta plantilla a la Galeria pública de plantilles del Google Docs i crear-ne de noves vosaltres seguint les instruccions. També en podeu trobar d'altres ja creades i simplement traduir-les.

Jo també vaig anar a la Universitat

Al blog de la UOC sobre E-Learning citen un article publicat ara ja fa uns mesos al NYT de Katie Hafne, An Open Mind. L'article, força extens, tracta sobre com ha influït l'obertura de continguts universitaris a plataformes d'intercanvi i col·laboració d'internet.

En concret comença parlant del cas del M.I.T. que ja fa deu anys que va posar en marxa l'OpenCourseWare o també de l'Open University de l'Apple U amb més de 1oo milions de descàrregues. Tot i això, l'article reflexiona sobre el cost de posar a la disposició de tothom aquest material, els recursos que cal dedicar-hi també són milionaris.

A més, també s'han de reconèixer els esforços per explicar una matèria d'una manera que soni diferent, per captar més alumnes o simplement per no caure en tòpics, si la lliçó queda enregistrada el professor hi pensa dues vegades. Ho podeu veure en uns exemples també penjats a l'article. L'altre fet innovador són els seguidors, entre ells gent que no té accés a una formació universitària, ja sigui per diners o per temps. En aquest sentit, es tracta d'una de les anomenades tecnologies disruptives, ja que hi ha hagut un canvi radical en què podem accedir a la universitat i a continguts especialitzats. Finalment, també cal fer una reflexió sobre la importància del seguiment per part del professor. Els cursos oferts amb tasques per als estudiants són el que després també reverteixen més en l'assimilació de continguts. En aquest sentit, l'article cita la Peer to Peer University, que inclou comunitats de discussió que fomenten l'intercanvi d'idees, més enllà dels continguts en línia.

Totes aquestes innovacions són aspectes que obren nous horitzons en l'ensenyament universitari i que ens fan pensar que els continguts que abans havien estat confintats a un territori, a una societat concreta, ara es poden expandir fins a límits insospitats fa 20 anys. Només ens queda posar-nos més optimistes i dir que això és una senyal més que el món no s'acaba i que el saber surt triomfant en aquest segle XXI.

Crisi analògica, futur digital

Sota aquest subtítol tan explícit va finlalitzar el divendres el IV Congrés de la Cibersocietat que havia començat a gestar-se a principis del mes de març d'aquest any. Ara ens en fem ressó, gràcies a l'avís de l'Èric de Mont-réal, per veure si l'any que ve hi som a temps de participar-hi, ja que aquest congrés té un format totalment experimental i està més a prop de la filosofia que hi ha darrere qualsevol eina col·laborativa que podem trobar a internet, que no pas de la de tradicional comunicació d'una autoritat sense debat posterior. Així doncs, el programa de reflexió s'estructura amb grups de treball en línia en què es discuteix sobre un tema concret des de principis d'any i, a part, les comunicacions, que es puntuen i llegeixen abans del congrés, però es debaten en línia durant els dies del congrés, aquest any del 12 al 29 de novembre.

Com a resultat es publiquen unes actes en línia que es poden adquirir, però també es poden consultar les activitats on trobareu una wiki sobre "Apropiació creativa", o un "Anecdotarium de projectes col·laboratius i comunitats virtuals". Una i altra activitat ens ensenyen maneres de viure la tecnologia i ens la fan més propera. Més de caire acadèmic són les 64 comunicacions sobre Educació amb temes com ara Moodle, innovació a les universitats, avaluació i autoaprenentatge o el programari lliure en educació.

Creació a temps real

Els blocs entre altres coses també serveixen per escriure literatura dossificada, ja sigui en forma d'entrades de diari, ja sigui en forma d'una història completa fulletonejada.

Del primer tipus tindríem la celebrada idea i tancada el dia 16 d'aquest mes: El quadern gris de Josep Pla a internet. Encara que la publicació constant d'entrades ja ha finalitzat encara s'hi pot trobar tot el bloc sencer i fins i tot hi podem deixar comentaris.

L'altra història que us volem presentar és d'un autor, Miquel Ribas, que ha publicat llibres a segells editorials en paper, i també en publica a internet, com hi ha molta gent que fa (vegeu si no eines com ara Lulu, Tikatok, per nens i nenes, o el sofisticat Blurb que permet fins i tot llibres col·laboratius). En aquest cas el llibre es titula La revolta de Fort Pistraus i el trobem tant en fascicles, ara en el capítol 4, com publicat sencer a un altre servidor de llibres online: Issuu.

Segur que si busqueu en podeu trobar d'altres i, el que és més important, podeu començar a crear-ne un vosaltres mateixos amb els vostres alumnes! Ja em direu com va la cerca.

Llengües en xarxes

Ara fa uns dies ja, us prometíem una entrada per parlar de les xarxes socials per aprende llengües, com la de Learn2lingo, present a la fira de Londres. Aquestes comunitats com les xarxes com Facebook, Orkut o Hi5, funcionen bé i és l'evolució natural d'aquestes primeres: de l'oci a l'ús pràctic.

Entre les que cita l'Enric Serra a l'entrada exhaustiva sobre el tema, ens interessen aquelles que deixen practicar qualsevol llengua, perquè per molta comunitat que hi hagi la majoria són restrictives i només "serveixen" per a les llengües majoritàries. Així a nosaltres crec que ens seran útils Italki, que fins i tot té sense registrar-se una pàgina dedicada al català, i d'altres totalment obertes a totes les llengües i en què el multilingüisme es presenta com un orgull: lingofriends, Sharedtalk, MyLanguageExchange, WordChamp; aquí també hi afegiríem, Babelyou, a més de 45 llengües, entre elles el català.

Entre les curioses ens agradaria citar a Talkconmigo, en què el català és una de les primeres llengües de la llista i també proposa, a part de la trobada virtual, la trobada física a Barcelona. A més a més, també volem citar algunes pàgines que han anat incorporant els nostres vídeos del canal de Youtube, entre elles Palabea, que ja n'havíem parlat, i també a Fluent Future en què, tot i que no apareixi a la pàgina principal, si aneu a Ressources trobareu els nostres vídeos penjats. Ja veieu que en teniu per triar i remenar!

Els PLE (II): exemples concrets

Si l'última entrada vaig intentar posar-vos en situació, en aquesta us vull fer arribar algunes propostes perquè aneu tafanejant. Continuo amb idees que vaig caçar al vol de la xerrada de la Dolors Reig que va tenir lloc la setmana passada.

Queda clar que els entorns d'aprenentatge que podem trobar a internet són variats i múltiples, però que un dels més extesos en l'aprenentatge formal és la plataforma Moodle, com la que hem implantat recentment per gestionar la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior. Mentre que, per altra banda, tenim aplicacions versàtils i personalitzades que ens ofereixen un aprenentatge informal, espontani i aquí hi entarien el Google Reader, el Feedly o el Twitter.

Entre aquests dos tipus de vies per les quals aprenem d'una manera o altra, necessitem un entorn que les aglutini per això tenim els PLE. Exemples concrets:

• EyeOS: una xarxa social de codi obert per a intercanvi i organització de dades
• ELGG: una xarxa més de caire professional i molt utilitzada per universitats que permet integració de Moodle

Aquests dos entorns són un bon començament per anar-vos fent una idea de tot el que podem fer.
La propera entrada la dedicaré a exemples concrets d'aplicació sobre aquestes plataformes... de moment ja teniu feina per anar fent!

Adaptar-se o morir

El títol d'aquesta entrada és dràstic, però així de clar ha estat aquest matí Ismael Peña López en la seva conferència titulada Darwin a la societat de la informació: adaptació (i beneficis) o extinció.

Per fer-vos una síntesi centrada en els aspectes que com a professorat del segle XXI ens poden interessar, direm que cal tenir en compte que estem vivint un canvi en la societat en què la informació, el coneixement, ha deixat de ser un bé escàs i ha passat a estar en mans de tothom, no només en les d'una minoria especialitzada, tot això gràcies a Internet.

Així, tenim un coneixement compartit que flueix, contràriament a una estructura jeràrquica, basada en l'autoritat escrita i reduïda, com la del passat. L'educació, el model educatiu, no pot oblidar aquesta estructura passada i segurament tampoc ho ha de fer, però la pregunta que ens hauríem de fer és: ¿com podem utilitzar en benefici nostre (comunitat docent/personal especialitzat en educació) l'accessibilitat oberta i a baix cost del coneixement que ens ofereix internet?

Si hi ha un nou model d'aprenentatge i coneixement aquest és la xarxa, mentre algunes empreses (discogràfiques...), formes tradicionals de distribució de coneixement (el diari, les revistes...) desapareixeran, l'escola, la universitat s'hi haurà d'adaptar. Com? Potenciant la formació en noves tecnologies, l'anomenada alfabetització digital, i fent polítiques que creïn la necessitat d'adaptar-se progressivament a aquest nou model, en el qual ja hi estem ficats de ple.

Teniu la presentació completa en el següent enllaç, bones reflexions!

Llegir en xarxa

Ahir ja dèiem que la xarxa ofereix possibilitats per compartir, conèixer i aprendre mentre ens comuniquem. La lectura des de sempre s'ha considerat una activitat individual, solitària, però amb els nombrosos fòrums i blocs (a mi m'agrada especialment Llibròfags) que corren per internet cada cop és més fàcil compartir gustos i opinions del que hem llegit.

Des d'un vessant més pedagògic, tenim la proposta de VersalS guies de lectura interactives de la Mirall trencat, Solitud o Terra Baixa. Les guies són molt completes per a tot el procés de lectura i amb alguns fragments també per treballar-los directament.

L'altra proposta que us volem fer és el Club de Lectura Virtual de les Biblioteques de Barcelona, una bona manera de fer participar els estudiants més avançats per compartir experiències llegint literatura en català, o també per a tots aquells que voleu estar al dia de novetats i us agrada poder-ne parlar.

Aprendre col·laborant

Un dels principis que tenim marcats per a aquest bloc, i que lliga amb la filosofia de les comunitats de pràctica d'Etienne Wenger, és la intenció d'anar formant tots aquells que ens llegiu, però també anar aprenent de les vostres aportacions.

Creiem que aquesta presentació de la Universitat de la Laguna sintetiza molt bé alguns conceptes que cal tenir clars per tal d'afrontar la universitat del segle XXI.