L'any dels MOOC

Si hem de destacar alguna cosa d'aquest últim any en matèria d'innovació educativa, ens hem de referir al MOOC (Massive Open Online Courses). Tal com indiquen les sigles en anglès, es tracta de cursos oberts a tothom a través de la xarxa. Moltes universitats de prestigi s'hi han llençat de ple aquest any. Si bé uns anys abans l'eclosió dels podcasts i de l'ITunes U semblava que fos l'eina òptima per estendre formació universitària de manera no formal, és evident que des de l'aparició dels MOOC aquesta eina ha quedat d'alguna manera superada per diversos motius.

En primer lloc, els MOOC ofereixen un ventall de cursos interessants d'universitats de primer nivell a temps real. Estem pensant en noms com Stanford, MIT, University of Chicago o Harvard que posen a la disposició d'un grup de persones limitat un tutor especialitzat que els guiarà en un aprenentatge autònom amb materials de qualitat, contrastats.

En segon lloc, els MOOC, a diferència dels podcasts, aporten el valor de compartir coneixement amb altres estudiants, hi ha implícit un aprenentatge col·laboratiu, per tant. Moltes de les plataformes utilitzades han crescut sorprenentment aquest any oferint cada cop més possibilitats de col·laboració entre estudiants i universitats. Estem parlant de Coursera, VentureLab, Udacity, edX, Google Course. Val la pena fer-hi una ullada per entendre l'abast de la implicació de diferents agents: tant tecnològics com educatius.

Finalment, cal destacar que més enllà de la formació autònoma i sovint informal d'aquests cursos gratuïts, molts MOOC ofereixen també certificats propis d'aquestes universitats. Un motiu més per confiar-hi i engrescar-nos-hi.

Així doncs, creiem que aquest any ha estat un primer pas per a aquests cursos, però de ben segur haurem d'estar a l'aguait per tot el que ens poden arribar
a oferir a partir d'ara. 

Una història de la llengua en present

Via el nostre estimat Gazophylacium teníem pendent de comentar una història de la llengua peculiar, però adaptada als temps que corren. Si en fa de temps que teníem aquesta entrada pendent! Disculpeu per les interrupcions... Dèiem que la història de la llengua catalana, per a no filòlegs, s'entén, s'ha escrit i reescrit més de mil vegades i amb totes les webs i wikis que es creen durant l'era digital el nombre de vegades que l'arbre cronològic s'ha repassat de dalt a baix es multiplica; més si tenim en compte que el català és la tretzena llengua amb més nombre d'articles a la Viquipèdia i una de les deu més actives a nivell global de xarxa, les dades a InformeCAT de Plataforma per la llengua.

Sigui com sigui, poques pàgines adopten presentacions innovadores i adaptades als temps que corren. Amb això no volem dir que el text sigui un suport que calgui desacreditar. De fet, si és necessari tenir els conceptes i les dades clares, un text breu, concís i ben estructurat és sempre una solució òptima i barata des d'un punt de vista de disseny web. Un dels avantatges de tenir una llengua global potser són les de poder fer materials com aquesta magnífica History of English in Ten Minuts de The Open University (recordem-ho, universitat lliure i gratuïta amb continguts oberts!). El text hi és en format reduït i com a acompanyament del vídeo. No hi falta tampoc la transcripció, imprescindible si estem pensant en estudiants d'anglès, i una ampliació cap a cursos de la mateixa OU. Es deixen de banda els formalismes, la redacció és desenfadada, l'audiovisual pren el protagonisme. La presentació ens deixa amb una idea prou acurada de la història de l'anglès, cumpleix la funció divulgadora doncs, a més d'entretenir, segona funció no menys important avui dia per tal que un contingut web assoleixi el major nombre de visitants, però sobretot de lectors, possible.

  

Dades estadístiques i de retruc sociolingüístiques

Ja fa uns mesos, el febrer, la Generalitat de Catalunya posava en obert a través de Google Public Data Explorer les dades estadístiques comarcals recollides per l'Indescat.

Aquesta iniciativa de Google, per una banda, com de la Generalitat, per l'altra, indica una clara voluntat per a la transparència de dades i per l'obertura de l'accés a la informació per a recercadors i professionals. Google ho explica molt bé en la pàgina de presentació:

The Google Public Data Explorer makes large datasets easy to explore, visualize and communicate. As the charts and maps animate over time, the changes in the world become easier to understand. You don't have to be a data expert to navigate between different views, make your own comparisons, and share your findings.

Això és precisament el que ens trobem quan consultem les dades comarcals que ara tenim a l'abast i que ens poden fer una idea de qüestions relacionades amb la societat i més concretament amb la sociolingüística com aquesta:

 

Cursos universitaris oberts per a tothom

Una de les coses que més ens agrada de la febre de l'esperit col·laboratiu són els continguts en línia de moltes universitats de prestigi com Stanford, Yale, MIT i des de fa pocs dies també NYU.

Paral·lelament també hi ha la feina lloable de Open Culture que recull més de 350 cursos de diferents universitats, a més de podcasts, audiollibres, pel·lícules, ebooks i llibres de text. Les temàtiques són diverses, des de l'A d'arquitectura, fins a la S de sociologia!

La col·laboració, però, no s'està limitant només a aquestes pàgines més o menys conegudes (iTunesU, en seria una altra), sinó que diversos projectes van sortint aprofitant aportacions de tot un equip docent. En són exemples els citats a l'Informe Horizon 2010:

• Comunitats de pràctica com la de la University Trinity per dipositar treballs acadèmics i compartir-los.
• OpenLearn de l'Open University del Regne Unit té materials oberts per tothom i permet, a banda de treballar-los autònomament, també inscriure's a grups d'estudi que treballin aquests continguts.
• Creative Commons també té continguts educatius en línia per treballar-hi, compartir-los i adaptar-los en alguns casos. 
• Teachers Without Borders: es tracta d'un portal que té com a missió millorar el benestar humà a través de desenvolupament professional a escala mundial. Per fer-ho posa a l'abast de tot aquell que s'hi registri: comunitats de pràctica, recursos, cursos en línia, podcasts i enllaços
• Folksematic: també ofereix més de 110.000 recursos per compartir, recomanar o col·laborar-hi. 

Finalment, i ja amb un projecte més concret ens parlen també de Looking for Whitman en què participen més d'una universitat i que es nodreix d'aportacions tant d'estudiants com d'experts entorn de la figura d'aquest gran poeta. Un bon projecte d'innovació pedagògica que rep el suport de The National Endowment for the Humanities. Ens cau la baba amb projectes com aquest, ens queda molt camí.

Llibres de text en xarxa

Llegint informes endarrerits, però no per això menys actuals, us volem fer arribar alguns enllaços per intercanvis de llibres de text en línia.

Estem parlant d'eines com Textbook Revolution un cercador de llibres de text en línia gratuïts, o Flat World Knownledge, una base de dades de llibres de text que et permet escollir un llibre independentment del preu (tots són gratuïts), adaptar-lo a cada classe, si és necessari, i tot sense estar forçat a comprar una reedició perquè la vella ja no es troba. La idea ve motivada per la llei del Departament d'Educació dels Estats Units d'Amèrica Higher Education Opportunity Act (HEOA) que té com a un dels seus objectius "to reduce the cost of textbooks for college students". 


També és destacable, en un àmbit més general, Webook, per publicar textos i fer-se un mateix promoció entre professionals del sector editorial (almenys això és el que venen).

Aquests dos exemples els trobem en l'àmbit d'Estats Units, hem estat buscant eines que s'hi assemblin aquí, però només trobem enllaços per descarregar-nos llibres de forma il·legal. Si en trobeu feu-nos-ho saber! Si no,
potser seria bo plantejar-nos formes innovadores per compartir coneixement de forma legal que no pas prohibir a l'estil Sinde.

Universal Subtitles: base de dades i eines

La nostra realitat virtual gira al voltant de pàgines com youtube, dailymotion, vimeo... Si només ens fixem amb la part visual, podem entendre bona part de vídeos de tot el món, encara que la llengua que s'hi parli no sigui comprensible per a nosaltres. Tot i això, què passa quan volem saber què ens està explicant un subjecte en un vídeo així:



El que ens expliquen sembla molt interessant, però no sabem exactament per a què volen fer servir això (per sort aquest vídeo té una traducció disponible apretant un simple botó). Els subtítols serien una altra possible solució, segons com més profitosa per a l'aprenetatge de llengües, ja que no tapa el que es diu amb la llengua original.

Fins ara, el procés per introduir subtítols era força laboriós: cal una transcripció i cal enganxar els subtítols amb el minutatge corresponent. Doncs bé, Drumbeat (que ve a ser una comunitat de Mozilla que busca solucions de codi obert per a problemes globals) sembla que està desenvolupant una eina col·laborativa que es basa en una base de dades de subtítols, Universal Subtitles, consultable per tothom. Paral·lelament, Firefox sembla que també està desenvolupant un complement per fer tasques com la transcripció o la l'addició de subtítols de forma més automàtica i no descarregant-nos 10 programes.

L'audiovisual per aprendre més enllà de l'aula

Fa uns dies parlàvem de la possibilitat d'aprendre continguts universitaris a través d'internet i de forma gratuïta. I també fa cosa de quinze dies Dolors Reig a El caparazón feia una anàlisi exhaustiva de la presència del vídeo a Internet i de les funcions formatives que té sobretot si els continguts es transmeten obertament.

La clau d'iniciatives com TED (televisió de xerrades sobre educació i aprenentatge al s. XX, recordeu la famosa de Sir Ken Robinson), Sputnik Observatory (sobre ciències, psicologia, biologia...), Khan Academy (sobre matemàtiques, física, biologia... ) o Smarthistory (converses valuoses entre experts en art) és en la col·laboració entre experts, però també en el sentit altruïsta de la formació que ofereixen.

A més, són pàgines ben dissenyades, perquè els continguts siguin més fàcils d'assimilar. La veritat és que fa goig passejar-t'hi i més si et consideres un etern aprenent, com molts dels que voltem per aquí.

Una mostra d'un recorregut ben suggeridor: