Algunes de les millors aplicacions per aprendre llengües a través del mòbil

Havíem parlat, fa alguns dies ja, de l'aplicació de Memrise per memoritzar vocabulari. Avui us volem proposar algunes aplicacions més que hem trobat referenciades aquí i allà i d'altres que hem trobat buscant eines específiques.

A banda de les tradicionals Wordreference i Google Translate que tothom hauria de tenir al seu smartphone, tenim algunes aplicacions que traslladen en suport digital alguns dels materials als quals estem avesats a fer servir en paper, com ara, les guies de conversa universitàries de la Generalitat de Catalunya.

En l'àmbit internacional i, malauradament, sense que tinguin el català disponible, trobem Busuu que també compta amb una comunitat d'usuaris, encara que ofereix un aprenentatge més pautat a través d'unitats. Les llengües que ofereix també són reduïdes. Semblant a Busuu, i fins i tot menys social, tenim Byki, pensat per l'aprenentatge de vocabulari i que rastreja els diferents estadis d'aprenentatge que anem assolint.

Finalment, Schoology, s'allunya una mica d'aquesta entrada i potser n'haurem de dedicar una exprés a aquest tipus d'eines per a professors i alumnes. Es tracta d'un lloc per crear comunitat i compartir materials, per tant, supera el concepte d'aprenentatge autònom que tenen les altres. Per tant, és més una plataforma que una aplicació per aprendre llengües només. Des del moment, però, que aquesta eina ens permet interactuar entre estudiants, penjar-hi material fàcilment perquè hi treballin directament i també qualificar-los, creiem que es tracta d'una eina adreçada a construir cursos complets. La fem constar aquí, perquè a més és accessible a través de qualsevol smartphone o tablet. Us deixem el vídeo explicatiu, ja que creiem que pàgines com aquesta -intuïtives com Facebook i pensades per aprendre i ensenyar, com Moodle- acabaran suplantant les actuals plataformes d'aprenentatge.

Celebrem 25 anys de Jornades!

Avui engeguem la 25a edició de les Jornades internacionals per a professors de català a Girona, la universitat d'aquesta ciutat ens acull per segon any consecutiu.

Aquest any és especial perquè, a banda de celebrar 25 anys de trobades productives entre professorat i personal de l'IRL, entre professorat i professionals de la didàctica de la llengua i la literatura, també comptarem amb molts més participants que en les darreres edicions. 

Les sessions de treball estaran centrades, enguany, en l'avaluació des de punts de vista tant formatius com sumatius. Sense oblidar la importància de la tecnologia en l'avaluació centrada en l'aprenentatge com és l'ús dels portfolis i en concret del portfoli europeu.

En concret, per al dia 19 destaquen noms com Encara Atienza, Anna Pitarch i Neus Figueras. A banda de ponències o tallers més generalistes (vegeu el programa complet aquí) hi ha un altre bloc de tallers i ponències els dies 19 i 20 de juliol que estaran protagonitzats pel mateix professorat de la Xarxa Universitària d'Estudis Catalans de l'Institut Ramon Llull i tractaran temes com ara l'ús de la lingüística computacional en les classes de llengua catalana, l'organització de jornades músicopoètiques a les universitats o un taller per al disseny de cartells per a la promoció de cursos i activitats.

Les Jornades s'acaben el 21 de juliol amb una conferència de Margarida Casacuberta, "El comte Arnau: trajectòria d'un mite", però esperem poder-vos informar de tot allò que hem après a partir de la setmana que ve. Gràcies pel vostre suport durant tot aquest temps!

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

25 eines web 2.0 per a ensenyament

Aquest és el títol d'un interessant article de David Kapulear que ja vam guardar no fa gaire al Diigo i que exposa un top 25 d'aplicacions interessants per a l'ensenyament. Volem aquí citar les que ens agraden més i que ens expliqueu si les feu servir vosaltres. Per a la resta us convidem a llegir l'article.

• Google Aps: les aplicacions de Google posades a l'abast de qualsevol centre educatiu. Tot un món per explorar amb tecnologia Google al vostre servei. 
• Glogster: pòsters interactius per presentacions i exercicis amb ordinador. Versatilitat i imaginació!
• Weebly: fer una pàgina web del vostre centre o curs de manera fàcil. 
• Animoto: presentacions en vídeo i música per a les vostres classes, per alumnes a qui costi atreure l'atenció. 
• Zoho Wiki: es tracta d'una comunitat també pensada per a educadors que vulguin fer intranets d'estudiants amb eines col·laboratives en xarxa com docs, presentacions o aplicacions més desenvolupades a partir d'rss o widgets. Molt semblant a Google Aps, però potser més encarat a secundària i primària. 
•  Zimmer Twins: dos germans estan a la nostra disposició per fer-los fer el que volguem amb la nostra imaginació i unes senzilles eines. Podeu treballar l'ortografia d'una manera imaginativa o involucrar els vostres alumnes en un divertida història d'animació. 
• Symbaloo: es tracta d'un Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE) creat per i per a professors. Els estudiants poden fer-se el seu escriptori a partir de projectes, fonts consultades habitualment i projectes ja lliurats, per exemple. A més poden continuar accedint-hi un cop han deixat el centre d'estudi. 
• Zunal:  aplicatiu per fer webquests i també per compartir-les. 
• Magic Studio: aplicatiu per fer diapositives interactives, amb zoom, línies temporals i tests senzills. A més té força recursos en línia que podeu utilitzar com a base. 
• Museum Box: es tracta d'un aplicatiu per fer caixes personalitzades amb fotos, vídeos, textos, enllaços, etc. per a un personatge concret o sobre un tema concret. Una eina imaginativa i educativa alhora. 

Ja ens direu si les feu servir o si en sabeu d'altres! 

Ja som a Diigo

Com fa alguns dies ja us ho anunciàvem, hem traslladat els nostres enllaços a Diigo una aplicació per etiquetar favorits similar a Delicious, l'aplicació que fèiem servir abans. Ara ens podreu trobar en aquest enllaç: http://www.diigo.com/user/Irl_aliu

Ens ha agradat el gràfic de Diigo perquè és molt il·lustratiu de l'evolució d'aquestes eines. Cal, però, també preguntar-se fins a quin punt hem evolucionat nosaltres. De moment fem servir l'etiquetatge en el seu primer estadi i també indirectament en el quart. Ens falten alguns escalafons del mig perquè realment sigui una descoberta i un bon aprenentatge continu. Farem els possibles per acostar-nos-hi. Algú utilitza aquestes eines en la seva totalitat? Què hi dieu?

Els PLE (II): exemples concrets

Si l'última entrada vaig intentar posar-vos en situació, en aquesta us vull fer arribar algunes propostes perquè aneu tafanejant. Continuo amb idees que vaig caçar al vol de la xerrada de la Dolors Reig que va tenir lloc la setmana passada.

Queda clar que els entorns d'aprenentatge que podem trobar a internet són variats i múltiples, però que un dels més extesos en l'aprenentatge formal és la plataforma Moodle, com la que hem implantat recentment per gestionar la xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior. Mentre que, per altra banda, tenim aplicacions versàtils i personalitzades que ens ofereixen un aprenentatge informal, espontani i aquí hi entarien el Google Reader, el Feedly o el Twitter.

Entre aquests dos tipus de vies per les quals aprenem d'una manera o altra, necessitem un entorn que les aglutini per això tenim els PLE. Exemples concrets:

• EyeOS: una xarxa social de codi obert per a intercanvi i organització de dades
• ELGG: una xarxa més de caire professional i molt utilitzada per universitats que permet integració de Moodle

Aquests dos entorns són un bon començament per anar-vos fent una idea de tot el que podem fer.
La propera entrada la dedicaré a exemples concrets d'aplicació sobre aquestes plataformes... de moment ja teniu feina per anar fent!

Els PLE (I): Què són i per a què serveixen?

Ara pensareu que ja comencem un altre cop a fer servir sigles incomprensibles per referir-nos a ves a saber què. Bé, aquest cop és PLE (Personal Learning Enviroments). Dimecres 8, dins el programa Compartim del Departament de Justícia, vam fer una sessió intensiva sobre aquest nou fenomen d'Internet amb la Dolors Reig, una experta d'això i de moltes altres coses.

Si aquí ens hi fixem ens els PLE és perquè poden aportar molts bons resultats a la gestió de la informació d'Internet, cosa que fa augmentar directament el profit que en podem treure. L'idea és senzilla:

• RSS, per tant, actualització constant
• Formació informal: no hi ha un professor en el sentit tradicional del terme
• Personalització: les fonts de les quals obtenim informació són les que triem i amb aplicacions de codi obert que es poden modificar al nostre gust (vegeu: googlemaps)
• Coneixement sincrònic: cada cop que s'actualitza la informació nosaltres la tenim a l'instant.

Si aquests conceptes estan clars, crec que podem passar a la segona part: els exemples. Si no, mireu aquest vídeo, part d'una futura pel·lícula, sobre la "cultura de remescla", fonamental per entendre els PLE: