Tant Esteve com Pujolà estaven d'acord en un model d'aprenentatge actiu, en què l'alumne faci coses per a aprendre contextualitzades en un entorn real, és el que els gurus ara en diuen Learning by doing, però que els professors de llengües ja fa temps que sabem que funciona. Pujolà amb el seu punt de vista Edupunk, amortit per la formalitat d'Esteve, hi afegia una reflexió que es comença a sentir ara i és que per molta tecnologia que tinguem si no la sabem fer servir de forma creativa i per a finalitats que ens vagin a favor (a favor del docent, de l'aprenentatge dels alumnes i de la gestió de l'aula en definitiva) no ens servirà per res. Així, la conjunció d'aquestes cares de la mateixa moneda confluirien en un model d'ensenyament/aprenentatge en què destacarien aquests punts:
- enfocament competencial per tal de produir models de llengua de forma significativa i no descontextualitzada
- presa de consciència de l'aprenentatge a través de l'autoavaluació i l'autoconeixement
- diferenciar instruir (el que tradicionalment s'ha fet) i capacitar, és a dir, donar les eines perquè l'aprenent les utilitzi de la millor manera possible
- corresponsabilitat en l'avaluació i, per tant, també en l'aprenentatge
Els grups de treball que van tenir lloc després, lligats a través del grup de twitter sdljornades i amb l'etiqueta #2jal, van ser una bona eina per treballar en grups, però connectats. Van sortir idees interessants sobre la importància de la motivació de l'alumnat per tal d'aprendre una llengua i de com algunes eines de l'entorn habitual d'aquest alumnat ens poden ajudar. Podeu consultar totes les converses en aquest twitter.
Demà parlarem de la sessió del divendres 25 de febrer. Si hi vau assistir i ens en voleu dir la vostra, estem disposats a parlar-ne!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada