Triem, doncs, uns versos de Pere Gimferrer del poema Mascarada, per trencar-nos una mica el cor i les banyes:
Aquests exèrcits alarmants
que vénen quan la nit destrossa
amb calaveres blau turquí
l'armada dels dies que foren
aquesta llum espellifada
de galions en fosc destret
la Nau Fantasma dels amants
tudada nit nit de centelles
l'hivern tot fet de boles d'aigua
i de jardins incendiats
l'estiu amb boca de berbena
el quepis de la soledat
col·legials a la dispesa
oh disposers del somni brut
l'estiu amb roba de carrer
i la romança de la nit
sarau de coloret bengales
pintura a l'aigua de París
quan tants exèrcits s'estimbaven
Que tingueu bona poesia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada