10 cites: el "Voluntariat per la llengua" fa una sèrie

La Direcció General de Política Lingüística i TV3 han produït aquesta sèrie de 13 capítols, 10 cites, sobre el programa del "Voluntariat per la llengua" i aprofitant les experiències de diverses parelles lingüístiques.

Els capítols són d'uns 15 minuts cadascun i, a més de presentar-nos un dia a la vida d'una parella lingüística, també s'hi insereixen elements culturals dels països dels aprenents de català. Us convidem a veure el primer capítol i a seguir-ne els següents a través de la pàgina de la DGPL i de la Xarxa de Televisions Locals.

Diccionaris de la A a la Z

Si us interessa la lexicografia no us podeu perdre el bloc de Gazophylacium del qual som seguidors, però sobretot no us perdeu l'apunt que fa Puigmalet sobre diccionaris en línia en català. De ben segur que aquesta entrada us servirà per descobrir tresors lexicogràfics amagats a la xarxa, a més d'afegir-n'hi vosaltres mateixos si teniu coneixement d'algun que no hi apareix.

Aquesta entrada ens va bé per comentar-vos l'aparició, fa uns mesos, del Diccionari de dubtes del català oral, que Puigmalet també ressenya amb encert. Aquesta obra en línia aprofita l'ús de material sonor per oferir-nos models de pronúncia estàndard de les variants central, rossellonès, nord-occidental, mallorquí i valencià. Les paraules estan classificades per punts d'articulació i categories morofosintàctiques. En aquest sentit, es tracta d'una obra dirigida a estudiants avançats de llengua i a tot usuari interessat en el català oral estàndard.

L'IEC publica tot Rusiñol en línia

L'Insitut d'Estudis Catalans està d'aniversaris. Primer, perquè aquest any la Secció Filològica celebra el seu centenari (1911-2011), sota el títol 2011 l'any de la paraula viva. Segon, perquè ha posat en marxa un web on es publicaran les obres completes de Santiago Rusiñol amb motiu del 150 aniversari del seu naixement.

L'obra extensa de l'escriptor i dramaturg no estarà completament en línia fins d'aquí tres anys. De moment, però, ja podeu consultar unes 20 obres penjades en format pdf, després d'haver estat revisades curosament, tal com expressa la presentació d'aquest projecte, que entre altres objectius pretén recuperar Rusiñol com a figura capdaventera del Modernisme a Catalunya.

A banda, us convidem a passejar per les publicacions en línia de l'IEC, que a més dels coneguts diccionaris, també disposa de material de consulta imprescindible a la capçalera de tot filòleg.

Entorns virtuals d'aprenentatge (PLE) a les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

El divendres 25 de febrer la segona sessió de les JAL, de les quals ja n'hem parlat anteriorment, va versar sobre els entorns personals d'aprenentatge (EPA) també anomenats PLE, per les seves sigles en anglès. Hi van intervenir Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC).

Els ponents es van centrar en descriure què és un PLE i alguns exemples de la seva pròpia experiència. Enric Serra va ser el més exhaustiu en les preguntes que potser com a professorat de llengües ens hauríem de fer:

• Un PLE que ens ajudi a organitzar-nos que sigui complet i complex i que sigui més dins la web o que sigui dins el nostre ordinador?
• Desvinculat del campus virtual que ja tinguem o no?
• Que sigui públic o privat?
• Que sigui de caire general o específic?
• Que hi creem continguts o només tingui connexions?
• Que sigui per emmagatzemar o també per compartir informació?

Aquestes són algunes de les preguntes que per ell es contestaven totes en el seu PLE, el bloc Aprendre llengües, del qual és editor. 

Carme Bové i Joan Vilarnau ens proposaven algunes eines per gestionar la informació que ells feien servir, responent d'una forma personal a les preguntes que hores abans havia fet Serra. Bellver, per la seva banda, va presentar un PLE institucional, en aquest cas. Es tracta de l'ús que fan a la Universitat Jaume I de Mahara: una plataforma semblant a Moodle però amb la qual sembla més fàcil crear portafolis personals fets per usuaris i amb la possibilitat de ser visualitzats per aquells usuaris que vulguem (des de l'àmbit més restrictiu fins al més ampli). En aquest sentit va ser una bona presentació d'un ús força explícit de la xarxa per a projectes d'aprenentatge personal amb una institució com a mitjancera.

Finalment, Peña-López, a qui li va faltar temps per explaiar-se, va explicar el procés que ell com a aprenent i professor havia fet des de les eines tradicionals d'aprenentatge (llibres, biblioteca, revistes especialitzades, converses de despatxos, classes...) passava a un món molt més interconnectat i actualitzat constantment. La reflexió necessària sobre l'organització de tota la informació era molt pertinent, però creiem que Peña-López no va tenir massa temps per explicar-la. Com exemples interessants sobre entorns institucionals vam agafar al vol el PLE Sapo que ha muntat la Universitat de Aveiro, Portugal, de codi lliure i fet a mida, o també l'opció institucional a què Óscar Casquero (Universitat del País Basc) dóna suport. 

Les converses dels grups de treball posteriors les podeu trobar al twitter que ja comentàvem ahir i els vídeos de les ponències aquí.

Des del nostre punt de vista hi van haver aportacions interessants durant les ponències d'aquests experts, tot i que no van ser del tot aprofitables per la poca precisió en els minuts escassos que tenien per parlar i per la complexitat de l'objecte d'estudi. Aquestes dues particularitats van fer que alguns dels assistents, com després vam comprovar en els grups de treball, se sentissin més perduts del que ja és prou habitual quan es parla de tecnologia i educació. En el nostre entendre, tot això s'hauria de tenir en compte, especialment per no desanimar encara més la feina d'uns professionals amb molt bona voluntat però moltes vegades mancats d'eines bàsiques.

Aprenentatge informal vs. aprenentatge formal en les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües

Olga Esteve i Joan Tomàs Pujolà van escenificar el dijous passat un diàleg prou interessant entre aprenentatge formal i aprenentatge informal. Ens va agradar aquesta presentació ja que plantejava les dicotomies en què es troba qualsevol professor de llengua en aquests moments: com puc integrar dos formes d'aprendre que sempre havien estat molt allunyades una de l'altra, sense perdre'm?, com puc fer servir tot allò que els alumnes aprenen fora de l'aula i portar-ho a l'aula?, faré bé si ho faig o val més que em quedi amb la manera tradicional de fer classe?

Tant Esteve com Pujolà estaven d'acord en un model d'aprenentatge actiu, en què l'alumne faci coses per a aprendre contextualitzades en un entorn real, és el que els gurus ara en diuen Learning by doing, però que els professors de llengües ja fa temps que sabem que funciona. Pujolà amb el seu punt de vista Edupunk, amortit per la formalitat d'Esteve, hi afegia una reflexió que es comença a sentir ara i és que per molta tecnologia que tinguem si no la sabem fer servir de forma creativa i per a finalitats que ens vagin a favor (a favor del docent, de l'aprenentatge dels alumnes i de la gestió de l'aula en definitiva) no ens servirà per res. Així, la conjunció d'aquestes cares de la mateixa moneda confluirien en un model d'ensenyament/aprenentatge en què destacarien aquests punts:

1. enfocament competencial per tal de produir models de llengua de forma significativa i no descontextualitzada
2. presa de consciència de l'aprenentatge a través de l'autoavaluació i l'autoconeixement
3. diferenciar instruir (el que tradicionalment s'ha fet) i capacitar, és a dir, donar les eines perquè l'aprenent les utilitzi de la millor manera possible
4. corresponsabilitat en l'avaluació i, per tant, també en l'aprenentatge

Això és un resum fet durant la conferència, si voleu la xerrada amb la dramatització inclosa dels dos ponents, la teniu a la web de l'UAB.

Els grups de treball que van tenir lloc després, lligats a través del grup de twitter sdljornades i amb l'etiqueta #2jal, van ser una bona eina per treballar en grups, però connectats. Van sortir idees interessants sobre la importància de la motivació de l'alumnat per tal d'aprendre una llengua i de com algunes eines de l'entorn habitual d'aquest alumnat ens poden ajudar. Podeu consultar totes les converses en aquest twitter. 

Demà parlarem de la sessió del divendres 25 de febrer. Si hi vau assistir i ens en voleu dir la vostra, estem disposats a parlar-ne!

II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB

Avui i demà tindran lloc a la UAB les II Jornades d'Aprenentatge de Llengües a la UAB, organitzades pel servei de llengües d'aquesta universitat i la DGPL, a més de la col·laboració de Linguamón. Hi anirem a treure el cap i us mantindrem informats del que hi haguem vist. De moment el programa ens agrada que facin incidència a "la innovació que s'ha produït en les tecnologies de la informació i la comunicació en aquests últims temps ha entrar de ple en ell món de la formació i l'aprenentatge."

Entre els ponents hi ha Olga Esteve (UPF) i Joan Tomàs Pujolà (UB), que avui parlaran de la dicotomia entre aprenentatge formal i informal i, demà, Enric Serra (UAB), Carme Bové i Joan Vilarnau (CPNL), Carles Bellver (UJI) i Isamel Peña-López (UOC), faran conferències sobre aprenentatge de llengües amb relació a la xarxa. A banda, també tindran lloc dos grups de treball, que esperem que siguin ben profitosos.

Us en mantenim informats i esperem els vostres comentaris i hi aneu!

Cursos universitaris oberts per a tothom

Una de les coses que més ens agrada de la febre de l'esperit col·laboratiu són els continguts en línia de moltes universitats de prestigi com Stanford, Yale, MIT i des de fa pocs dies també NYU.

Paral·lelament també hi ha la feina lloable de Open Culture que recull més de 350 cursos de diferents universitats, a més de podcasts, audiollibres, pel·lícules, ebooks i llibres de text. Les temàtiques són diverses, des de l'A d'arquitectura, fins a la S de sociologia!

La col·laboració, però, no s'està limitant només a aquestes pàgines més o menys conegudes (iTunesU, en seria una altra), sinó que diversos projectes van sortint aprofitant aportacions de tot un equip docent. En són exemples els citats a l'Informe Horizon 2010:

• Comunitats de pràctica com la de la University Trinity per dipositar treballs acadèmics i compartir-los.
• OpenLearn de l'Open University del Regne Unit té materials oberts per tothom i permet, a banda de treballar-los autònomament, també inscriure's a grups d'estudi que treballin aquests continguts.
• Creative Commons també té continguts educatius en línia per treballar-hi, compartir-los i adaptar-los en alguns casos. 
• Teachers Without Borders: es tracta d'un portal que té com a missió millorar el benestar humà a través de desenvolupament professional a escala mundial. Per fer-ho posa a l'abast de tot aquell que s'hi registri: comunitats de pràctica, recursos, cursos en línia, podcasts i enllaços
• Folksematic: també ofereix més de 110.000 recursos per compartir, recomanar o col·laborar-hi. 

Finalment, i ja amb un projecte més concret ens parlen també de Looking for Whitman en què participen més d'una universitat i que es nodreix d'aportacions tant d'estudiants com d'experts entorn de la figura d'aquest gran poeta. Un bon projecte d'innovació pedagògica que rep el suport de The National Endowment for the Humanities. Ens cau la baba amb projectes com aquest, ens queda molt camí.

Evernote, Dropbox i Google Aps

Aquestes tres aplicacions es basen en una idea força simple, però que ens fa la vida molt més fàcil a l'hora de compartir coneixement i col·laborar per crear-ne de nou.

Es tracta de Dropbox, Google Aps i Evernote. Totes tres aplicacions fan que el nostre escriptori sigui online i que sigui més fàcil compartir documents amb altres usuaris. Vejam algunes especificitats de cadascuna:

• Dropbox: permet compartir documents i desa sempre totes les versions d'una manera pràctica. A més també ajuda a sincronitzar dos ordinadors automàticament. Qui fa servir encara discos? Charlie Wite de Mashable us en dóna més idees aquí. 
• Evernote: permet compartir documents i etiquetar-los amb categories diferents. Permet triar el grup de persones amb qui volem compartir i té diferents nivells de privadesa. A més, permet pujar-hi vídeos, fotografies i també veu. És un complement que es comença a utilitzar força a les aules i molts n'hi treuen força suc, Michael Cruz dins el blog d'Evernote ens dóna 10 idees per treballar amb Evernote a classe. 
• Google Aps for Education: crec que és el més complet de tots tres, ja que no es limita als escriptoris, sinó que també fa cap al correu, el calendari i fins i tot web, sense parlar de la senzillesa per recopilar notes i intercanviar plantilles.

Us deixem un petit vídeo per acabar d'aclarir com funcionen aquestes aplicacions, esperem els vostres comentaris, en feu servir alguna?

25 eines web 2.0 per a ensenyament

Aquest és el títol d'un interessant article de David Kapulear que ja vam guardar no fa gaire al Diigo i que exposa un top 25 d'aplicacions interessants per a l'ensenyament. Volem aquí citar les que ens agraden més i que ens expliqueu si les feu servir vosaltres. Per a la resta us convidem a llegir l'article.

• Google Aps: les aplicacions de Google posades a l'abast de qualsevol centre educatiu. Tot un món per explorar amb tecnologia Google al vostre servei. 
• Glogster: pòsters interactius per presentacions i exercicis amb ordinador. Versatilitat i imaginació!
• Weebly: fer una pàgina web del vostre centre o curs de manera fàcil. 
• Animoto: presentacions en vídeo i música per a les vostres classes, per alumnes a qui costi atreure l'atenció. 
• Zoho Wiki: es tracta d'una comunitat també pensada per a educadors que vulguin fer intranets d'estudiants amb eines col·laboratives en xarxa com docs, presentacions o aplicacions més desenvolupades a partir d'rss o widgets. Molt semblant a Google Aps, però potser més encarat a secundària i primària. 
•  Zimmer Twins: dos germans estan a la nostra disposició per fer-los fer el que volguem amb la nostra imaginació i unes senzilles eines. Podeu treballar l'ortografia d'una manera imaginativa o involucrar els vostres alumnes en un divertida història d'animació. 
• Symbaloo: es tracta d'un Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE) creat per i per a professors. Els estudiants poden fer-se el seu escriptori a partir de projectes, fonts consultades habitualment i projectes ja lliurats, per exemple. A més poden continuar accedint-hi un cop han deixat el centre d'estudi. 
• Zunal:  aplicatiu per fer webquests i també per compartir-les. 
• Magic Studio: aplicatiu per fer diapositives interactives, amb zoom, línies temporals i tests senzills. A més té força recursos en línia que podeu utilitzar com a base. 
• Museum Box: es tracta d'un aplicatiu per fer caixes personalitzades amb fotos, vídeos, textos, enllaços, etc. per a un personatge concret o sobre un tema concret. Una eina imaginativa i educativa alhora. 

Ja ens direu si les feu servir o si en sabeu d'altres! 

Ja som a Diigo

Com fa alguns dies ja us ho anunciàvem, hem traslladat els nostres enllaços a Diigo una aplicació per etiquetar favorits similar a Delicious, l'aplicació que fèiem servir abans. Ara ens podreu trobar en aquest enllaç: http://www.diigo.com/user/Irl_aliu

Ens ha agradat el gràfic de Diigo perquè és molt il·lustratiu de l'evolució d'aquestes eines. Cal, però, també preguntar-se fins a quin punt hem evolucionat nosaltres. De moment fem servir l'etiquetatge en el seu primer estadi i també indirectament en el quart. Ens falten alguns escalafons del mig perquè realment sigui una descoberta i un bon aprenentatge continu. Farem els possibles per acostar-nos-hi. Algú utilitza aquestes eines en la seva totalitat? Què hi dieu?

Viatjar i aprendre llengües

En una de les fires que hem anat els últims mesos de l'any vam trobar-hi una proposta interessant que combina viatges i aprenentatge de llengües. Es tracta de Beyond Sign in the City un web per aprendre i tenir coneixement de llengües a partir de notes de viatge, fotografies i audiovisuals de la ciutat. Són guies de viatge i de llengües, un concepte força original per aprendre llengües i que compta, a més a més, amb una versió en català a través dels senyals que es troben a Barcelona. Altres llengües que també podem trobar-hi són: alemany, búlgar, castellà, eslovac, grec, hongarès, maltès, polonès, romanès i turc.

De moment de Barcelona hi ha un llibret editat sobre Gràcia, un mètode descarregable per aprendre la llengua, un vídeo de la mateixa sèrie, un joc, Horizons, i finalment, fotos i algunes "notes de viatge" que expliquen què és la llengua catalana de manera general, però molt ajustades a la realitat. A més a més, tothom s'hi pot donar d'alta i pujar-hi fotos i descobertes dels seus viatges.

Aquest recurs és possible gràcies al treball en equip de diferents empreses i associacions dels països on es parlen les llengües representades i al finançament del programa Lifelong Learning de la Direcció General per a l'Educació i la Cultura de la Comissió Europea i forma part.

Llibres de text en xarxa

Llegint informes endarrerits, però no per això menys actuals, us volem fer arribar alguns enllaços per intercanvis de llibres de text en línia.

Estem parlant d'eines com Textbook Revolution un cercador de llibres de text en línia gratuïts, o Flat World Knownledge, una base de dades de llibres de text que et permet escollir un llibre independentment del preu (tots són gratuïts), adaptar-lo a cada classe, si és necessari, i tot sense estar forçat a comprar una reedició perquè la vella ja no es troba. La idea ve motivada per la llei del Departament d'Educació dels Estats Units d'Amèrica Higher Education Opportunity Act (HEOA) que té com a un dels seus objectius "to reduce the cost of textbooks for college students". 


També és destacable, en un àmbit més general, Webook, per publicar textos i fer-se un mateix promoció entre professionals del sector editorial (almenys això és el que venen).

Aquests dos exemples els trobem en l'àmbit d'Estats Units, hem estat buscant eines que s'hi assemblin aquí, però només trobem enllaços per descarregar-nos llibres de forma il·legal. Si en trobeu feu-nos-ho saber! Si no,
potser seria bo plantejar-nos formes innovadores per compartir coneixement de forma legal que no pas prohibir a l'estil Sinde.

Trobada de professorat a Barcelona

Aquest cap de setmana, com ja és tradició per aquestes dates, ha tingut lloc a Barcelona el XIX Encuentro Práctico de Profesores de ELE, organitzat per l'editorial Difusión i International House. Hi hem trobat coses interessants.

Ens agrada la tendència que hem observat sobre atenció a l'alumnat i en concret el predomini de la metodologia centrada en l'estudiant, que vam poder tastar als tallers d'Encarna Atienza (UPF) sobre evaluació, de Xavier Mula (IH) sobre web 2.0. L'altre gran bloc que també destacaríem és la importància de la competència professional dels docents, motivada per tècniques de coaching aplicades a l'ensenyament, amb Marta Albadalejo, o en les reflexions sobre canvi de dinàmiques professionals per part del professorat a l'aula, amb Carles Monereo (UAB). Dos blocs dedicats a estudiants i professors, per separat, però que coincideixen en la importància que es dóna actualment a la negociació i a la corresponsabilitat de les dues parts implicades en el procés d'aprenentatge.

Per a la banda que ens toca, també vam poder percebre més interès per a metodologies d'aplicació de les TIC, per fer-ne un ús integrat dins el programa de qualsevol curs. Creiem precisament que és aquest aspecte el que hauríem de potenciar amb vista a futures formacions. Serem aquí per explicar-ho i compartir-ho amb vosaltres.

Delicious sembla que diu adéu

Els últims dies hem pogut llegir aquí i allà informacions sobre el tancament de Delicious, el portal per organitzar i compartir enllaços. La folcsonomia que tant d'èxit va tenir al principi de la web 2.0 ara és quasi imprescindible per llegir i formar-nos alhora. La quantitat d'enllaços que fem servir al cap del dia és tan gran que d'alguna manera s'han de poder digerir, més enllà de fer-los servir sovint.

És per aquest motiu que ens hem afanyat a traslladar tots els nostres enllaços de Delicious a Diigo, funciona de forma força semblant i permet anar guardant tots els enllaços a delicious simultàniament, fins que desaparegui completament. De moment ja hem fet la migració, però sembla que hi ha tanta gent que ha pensat de fer el mateix que ara Diigo està saturat. Esperem que aviat es vagi normalitzant la situació i pugueu trobar els enllaços sense problema.

Altres aplicacions que creiem que també són d'utilitat i que sabem que hi ha força gent que els utilitza són MrWong o Zotero per a àmbits més acadèmics, ja que el punt interessant que té és que després permet citar les fonts en diferents formats en documents. Aquestes són dues idees, esperem també les vostres recomanacions!

Ja tenim recursos, i ara què?

Perdoneu la nostra manca de subtileses en el títol d'aquesta entrada, però el fet és que llegint aquest article i també el pwp incrustat de Jordi Adell ens demanem si no pot ser que estiguem començant la casa per la teulada.

Ens expliquem. En el cas de l'ensenyament secundari al nostre país és cert que s'ha dotat de màquines molts de centres. Ara bé, el professorat no sabem si ha fet un canvi de xip respecte a l'educació, com el que ens plategen els vídeos i documents que hem penjat darrerament. Segurament cal un debat en profunditat amb totes les parts implicades: professorat, insitucions i associacions de pares i mares.

Sigui com sigui, recuperem els principis bàsics que haurien de ser presents en qualsevol material elaborat per a fins metodològics, més enllà de si el mitjà per al qual els fem arribar sigui un ordinador o una pissarra:

• cal no perdre de vista l'alumne, quins són els seus interessos?
• cal una formació específica i continuada per a fer servir les eines, però sobretot per treure'n suc més enllà dels patrons per als quals estem acostumats a caminar,
• cal una reflexió sobre com ensenyem ara i com volem ensenyar demà,
• cal, doncs, una metodologia innovadora que ens porti vertaderament cap a un model d'ensenyament pensat per a la societat actual.