Un informe recent de la
OECD, "
Immersive Online Platforms for Collaboration, Creativity and Learning", recomana vivament els governs de potenciar la recerca i la innovació en noves tecnologies aplicades a la política, però també a l'ensenyament. En concret, ressenya alguns dels avenços que s'han fet ja amb matèria d'introducció dels mons virtuals, com
Second Life, en l'ensenyament i en les pràctiques d'estudiants.
Segons aquest informe unes
150 universitats de diferents parts del planeta ja fan servir els mons virtuals per a facilitar, per exemple, l'ensenyament a distància, com és el cas de
The Harvard Extension School, o per oferir serveis bibliotecaris en un entorn més amable que una plataforma d'aprenentatge. En el camp de les pràctiques jocs de rol interactius per facilitar la versemblança en el camp de la Medicina o també per a manipular productes perillosos a les classes de química de Primària.
Amb tot, l'informe conclou que encara hi ha certa reticència a utilitzar aquest tipus d'eines en l'aprenentatge formal per la dificultat de valorar-ne els beneficis d'una manera quantificable. A més, també hi intervenen factors de rebuig per part de la comunitat docent per manca d'habilitats en com fer servir aquests espais per a finalitats educatives. És per aquesta raó que remarquen que caldria més investigació en aquesta àrea específica, com la que està fent
Education Arcade.
Per la nostra banda ens preguntem quin abast han tingut o tenen els móns virtuals en l'ensenyament de llengües. Enric Serra, al bloc Aprendre llengües,
en parlava precisament ja fa temps i enumerava algunes experiències. De totes maneres, ens quedem amb l'aportació de Dankmuta que en un dels comentaris es refereix al bloc,
Teaching in Second Life, de Nergiz Kern dedicat íntegrament a l'ensenyament de llengües a través de Second Life. Una crònica molt interessant de l'experiència d'ensenyar a través d'aquesta eina.
